5.2 Cultures i contextos en què "escoltar veus" no és vist com una patologia sinó com una característica neutra o fins i tot positiva

»La percepció d’escoltar veus varia signifi-
cativament segons el context cultural i històric en què es produeix. Mentre que a les societats occidentals modernes s’ha tendit a associar aquest fenomen amb la patologia mental, en moltes altres cultures i tradicions al llarg de la història ha estat considerat una experiència natural, i fins i tot valorada positivament.»

5.2.1 L'Escoltador en el context espiritual i religiós

En moltes cultures tradicionals i sistemes espirituals, "escoltar veus" no només és acceptat, sinó que pot ser considerat un signe de connexió amb el món espiritual. Alguns exemples destacats inclouen:

»Pràctiques meditatives i espirituals: Algunes persones que practiquen meditació profunda, pregària o introspecció intensa relaten experiències de "escoltar veus", interpretant-les com intuïcions profundes o missatges interns. Incloses les religions jueva i cristiana. Les Escriptures així en donen testimoni.

»Qui tingui orelles que escolti!

»Místics i visionaris religiosos: En el cristianisme, l’hinduisme, el sufisme islàmic i el budisme, moltes figures considerades santes o místiques han relatat haver escoltat veus divines. Exemples coneguts inclouen Santa Teresa de Jesús, Joana d’Arc i els místics sufís.

»Xamanisme: En diverses tradicions indígenes d’Amèrica, Àfrica, Àsia i Oceania, els xamans i sanadors relaten escoltar veus com part de la seva comunicació amb esperits, avantpassats o forces naturals. Aquestes veus sovint els guien en cerimònies de sanació i presa de decisions.

5.2.2. Comunitats on "escoltar veus" no és estigmatitzat

A més de l’àmbit espiritual, hi ha comunitats i cultures on escoltar veus és percebut amb normalitat i no porta una càrrega negativa:

»Cultures indígenes i tradicionals: En moltes societats tradicionals, les experiències de comunicació amb esperits o de percepcions auditives fora del que és convencional són considerades part de la realitat quotidiana i no necessàriament motiu de preocupació.

»Moviments culturals i artístics: Alguns artistes, escriptors i creadors han reportat "escoltar veus" com una font d’inspiració creativa. Aquest fenomen es pot trobar en figures històriques com William Blake, Carl Jung o fins i tot en músics i escriptors contemporanis.

5.2.3. Reinterpretació moderna de l’experiència de "escoltar veus"

En els darrers anys, han sorgit moviments que intenten allunyar-se de la visió patològica d’escoltar veus, defensant una comprensió més matisada i inclusiva del fenomen:

»Hearing Voices Movement (Moviment d’Escoltar Veus): Aquesta xarxa internacional promou la idea que "escoltar veus" és una experiència humana diversa que no sempre està vinculada a malaltia mental. Ofereixen espais de suport i escolta sense etiquetar l’experiència com a patològica.

»Recerca neurocientífica i psicològica contemporània: Alguns estudis han començat a reconèixer que "escoltar veus" no és necessàriament un signe de trastorn, sinó que pot ser una variació en la percepció cognitiva.

5.2.4. Cap a un canvi de paradigma

La comprensió d’aquest fenomen continua evolucionant, i cada vegada hi ha més reconeixement de la necessitat d’una visió menys reduccionista i més contextualitzada. Per avançar en aquesta direcció, és essencial:

»Fomentar un diàleg entre disciplines: Posar en comú perspectives de la neurociència, la psicologia, l’antropologia i la filosofia per entendre millor aquest fenomen.

»Respectar la diversitat d’experiències: No totes les persones que "escolten veus" necessiten assistència clínica; moltes simplement experimenten la realitat d’una manera diferent.

»Visibilitzar exemples positius: Donar veu a aquelles persones que "escolten veus" sense que això sigui un problema per a elles, per reduir l’estigma i normalitzar l’experiència.

Aquest apartat busca destacar com l’experiència de "escoltar veus" pot ser entesa i valorada de maneres molt diferents segons el context cultural, i com una nova interpretació podria contribuir a reduir l’estigmatització associada a aquest fenomen, millorar la convivència, el respecte a la diferència identitària de cadascú, etc.

L’enfocament dominant en relació amb l’experiència de "escoltar veus" ha estat tradicionalment biomèdic i patològic. No obstant això, cada vegada hi ha més veus que reclamen un canvi de paradigma cap a una comprensió més integradora i respectuosa amb la diversitat perceptiva humana. Aquest apartat explora com es podria replantejar aquest fenomen des d’una òptica més inclusiva, basada en l’acceptació i la comprensió en lloc de l’estigmatització.

6. Com es podria replantejar aquest fenomen des d’una òptica més inclusiva?

6.1. La manca de precisió semàntica en el concepte de ‘escoltar’

Un dels aspectes més problemàtics en la conceptualització d’aquest fenomen és la limitació semàntica del terme escoltar. En la comprensió convencional, escoltar implica rebre i processar un senyal acústic extern mitjançant l’oïda. No obstant això, en el cas de les persones que "escolten veus", aquest procés no sempre està relacionat amb una percepció auditiva en el sentit clàssic del terme.

»Escoltar com a fenomen intern: Per a moltes persones que experimenten veus, la sensació no és comparable a sentir un so extern, sinó més aviat a una forma de pensament ampliat, un diàleg intern amb una qualitat diferenciada del monòleg interior convencional.

»Absència d’un model de descripció precís: La manca d’una terminologia acurada per descriure aquest fenomen ha portat a una simplificació excessiva, encotillant experiències molt diverses sota una única definició insuficient.

»Impacte en la interpretació clínica: L’ús indiscriminat del terme escoltar sense una distinció clara entre processament acústic i fenòmens cognitius pot induir a errors en la diagnosi i en la comprensió d’aquestes experiències.

És necessari redefinir i ampliar la terminologia utilitzada per referir-se a aquestes vivències, permetent una comprensió més precisa que no redueixi aquestes experiències a una simple alteració auditiva.