dilluns, 7 de juliol del 2025
6.2 Reconeixement de la diversitat neurocognitiva en el marc de la salut mental
La comprensió tradicional de la salut mental ha tendit a establir una línia divisòria entre allò que es considera "normal" i allò que es percep com a "patològic". No obstant això, l'evolució de la neurociència i la psicologia ha posat en qüestió aquesta distinció rígida, obrint la porta a una visió més matisada que reconegui la diversitat neurocognitiva com una realitat inherent a la condició humana.
6.2.2. "Escoltar veus" en el marc de la neurodiversitat
Comparació amb altres formes de neurodiversitat: Així com l’autisme, o el TDAH, han passat de ser considerats exclusivament trastorns a ser entesos com a variacions de la cognició humana, l’experiència de "escoltar veus" podria ser abordada sota una òptica similar.
6.2.4 Un futur més obert a la diversitat
El reconeixement de la diversitat neurocognitiva en el marc de la salut mental no només beneficiaria les persones que "escolten veus", sinó que ampliaria la comprensió de la ment humana en general. Acceptar i respectar la pluralitat d’experiències perceptives pot portar a una societat més inclusiva, en la qual les diferències siguin enteses com a part natural de la condició humana i no com a desviacions que necessiten correcció immediata.
7.1. Recapitulació de les idees principals
Aquest document ha explorat el fenomen d’escoltar veus des d’una òptica crítica i inclusiva, posant en dubte la seva assimilació automàtica a una patologia psiquiàtrica. Hem abordat la necessitat de dissociar el concepte de "escoltar veus" de la idea de "al·lucinació auditiva" i hem exposat com els biaixos en la pràctica clínica han contribuït a la seva medicalització excessiva. També hem revisat com diferents cultures i disciplines interpreten aquest fenomen, destacant que en molts contextos "escoltar veus" no només no es considera patològic, sinó que pot ser vist com una característica neutra, o fins i tot positiva.
»A través de diverses perspectives (neurocientífica, psicològica, sociològica i antropològica), hem demostrat que l’experiència de "escoltar veus" no hauria de ser reduïda exclusivament a un trastorn psiquiàtric, sinó que pot formar part de la diversitat neurocognitiva. També hem posat en relleu com els professionals de la salut mental tendeixen a fusionar aquest fenomen amb quadres clínics greus, sense fer distincions funcionals que permetin una comprensió més acurada de cada cas.
»Finalment, hem proposat una nova manera d’abordar aquest fenomen des d’una perspectiva més inclusiva, basada en l’acceptació de la diversitat perceptiva, la reducció de la medicalització innecessària, la creació d’espais de suport i el reconeixement institucional de la neurodiversitat en l’àmbit de la salut mental.
7.2. La simplificació del missatge transmès a l’afectat i a la família
Un dels problemes més greus dins del paradigma actual de la psiquiatria és la manera en què es transmet la informació als pacients i a les seves famílies. Moltes vegades, el discurs mèdic es presenta de manera simplificada i parcial, sense oferir tota la informació necessària per prendre decisions informades sobre un diagnòstic o tractament.
7.3. Impacte de la psiquiatria en la Justícia
A més, l’elaboració constant d’informes mèdics mancats de raonaments i farcits de categoritzacions no només limita la comprensió real de l’experiència de l’afectat, sinó que també pot tenir repercussions greus en àmbits com el judicial. Quan aquesta informació és reclamada com a prova en un tribunal, la persona diagnosticada pot veure’s totalment desacreditada davant d’un jutge, ja que el pes de les etiquetes mèdiques sovint predomina sobre la veu i la narrativa del propi individu. Aquesta realitat, que entra en conflicte amb el principi d’igualtat davant la justícia recollit en l’Article 10 de la Declaració Universal dels Drets Humans i l’Article 14 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, suposa també l’exposició d’informació íntima i personal. Això pot arribar a vulnerar el dret a la privacitat reconegut a l’Article 8 del Conveni Europeu de Drets Humans, posant de manifest dilemes ètics i morals sobre la protecció de la dignitat de la persona.
7.4. Reflexió final: cap a un canvi de paradigma
La manera en què una societat conceptualitza un fenomen determinat té un impacte directe en la vida de les persones que el viuen. L’actual enfocament psiquiàtric sobre l’experiència de "escoltar veus" s’ha construït sobre la base d’un model biomèdic que, en molts casos, ignora la complexitat i la diversitat d’aquest fenomen. L’etiquetatge automàtic de qualsevol forma de percepció atípica com a patològica perpetua l’estigma, la discriminació i, en molts casos, una intervenció clínica inadequada.
»És urgent trencar amb aquesta narrativa única i fomentar una aproximació que prioritzi la comprensió per sobre de la categorització. Un canvi de paradigma cap a una mirada més àmplia de la neurodiversitat permetria que aquelles persones que "escolten veus", però que no experimenten malestar, puguin viure la seva experiència sense por d’estar sent catalogades com a malaltes. Al mateix temps, per aquelles persones que sí pateixen a causa d’aquest fenomen, caldria desenvolupar estratègies d’acompanyament que no es limitin a la farmacologia i que integrin la seva història personal, el seu context i els seus propis significats.
El futur de la salut mental ha de caminar cap a una societat més oberta i respectuosa amb la diversitat cognitiva i perceptiva. El primer pas és qüestionar els paradigmes establerts i obrir el diàleg a noves formes d’interpretació de la realitat humana. Només així es podrà construir un model de salut mental realment inclusiu i adaptat a la complexitat de la ment humana.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)