la paràbola del pobre robot «refredat perpetu»

»Esdeveniment: «Un bon
esdeveniment, un robot tal que
es llevarà si, i sols si, té un
refredat substancial no sense
«termodinàmica eutímica» de 40
unitats. Aquest robot decideix
visionar, visualitzar i visitar
el metge robòtic en caràcter
d’urgència i/o emergència. Tan
bon punt el metge robòtic
l’inspecciona, el processa i
l’etiqueta, en aquest temps
present hipotètic concurrent, li
estableix, per execució,
contundentment un «trastorn boig»
concurrent de «refredat perpetu».
El metge robòtic adverteix
al seu assignat i establert «usuari»,
per determinació, que si aquella
«termodinàmica eutímica» pujava
a 41 unitats segur que
s’executaria execució de
traspàs; i, també, li assegura
que en cap cas la «termodinàmica
eutímica» no baixarà, ja que,
evidentment, es tracta d’un clar
cas de «refredat perpetu». El
metge robòtic, després de la
ràpida verificació i comprovació
«categòrica», discreta i
distintiva de l’aspecte de
l’objecte, en qualitat
d’«usuari», i sempre segons
subjectivitat d’observador
robòtic, li prescriu i ordena
una presumpta medicació tal que
li garanteix que en cap cas la
«termodinàmica eutímica» no
pujarà per sobre ni baixarà per
sota de 40 unitats. Nogensmenys,
en cap cas és segur també que
tampoc no baixarà pas per sota
ni pujarà pas per sobre de les
40 unitats relatives a la
«termodinàmica eutímica».»

»Esdeveniment: «El metge robòtic
immediatament després el
despatxa, tot donant-li i
estenent-li la mà i extensió; i,
convençut que ha realitzat i
executat la bona obra i projecte
del dia. I pot dormir tan
tranquil·lament i recursivament.
El robot, en qualitat de
«refredat perpetu», terriblement
espantat i afectat per aquella
«termodinàmica eutímica»
terrible de 40 unitats, decideix
obtenir, prendre i executar
aquella presumpta medicació tal
que li assegura aquella mateixa
«termodinàmica eutímica» i
s’acostuma a estar en estat de
«refredat perpetu». Patint
greument per aquella elevadíssima
«termodinàmica eutímica» ja que es
troba perpètuament a 40 unitats.
Així doncs, el pobre robot
«refredat perpetu» decideix
transcórrer tota la col·lecció
de temps que encara li queda per
recórrer en la seva corresponent
història concorreguda en temps hipotètic
i concurrenment present, en qualitat
de pobre robot «refredat perpetu».»

»Esdeveniment: «Transcorre menys
endarrere una col·lecció de temps tal que
resulta força considerable i concurrent.
Aproximadament uns 12 anys de temps
relatiu a la seva vida corresponent,
en qualitat de pobre robot «refredat perpetu»,
per associació i, consegüentment,
per abstracció.»

»Esdeveniment: «Així llavors,
de cop i volta, o bé, sobtadament
o casualment, el pobre robot
«refredat perpetu» se’n recorre de viatge
i perd eventualment o anecdòticament
la presumpta medicació. El pobre robot
«refredat perpetu» es troba terriblement
atemorit i aterrat per les possibles
conseqüències d’una possible i/o
hipotètica possibilitat de que la
«termodinàmica eutímica» pugi;
certament, transcorre un bon lapsus
de temps una col·lecció confosa i/o
«caòtica».»

»Esdeveniment: «El pobre robot
«refredat perpetu» entremig d’un terror
i un «caos» sense precedents decideix
comprovar i quantificar quina quantitat
de «termodinàmica eutímica» li queda per
viure, amb un «quantificador categòric discret
de termodinàmica eutímica»,
en qualitat d’observador: ja que el pobre
robot «refredat perpetu» associa
«termodinàmica eutímica» amb
temps restant de vida.»

»Esdeveniment: «Seguidament, decideix mirar
i/o consultar aquell valor corresponent
de «termodinàmica eutímica» associat,
per abstracció, i sorprenentment,
de cop i volta, de sobte, inesperadament,
increïblement i després observa que
l’indicador corresponent associat,
per abstracció, comença i inicialitza
a descendir, reduir i minvar
considerablement per sota de les
40 unitats relatives a la
«termodinàmica eutímica».»

»Esdeveniment: «El pobre robot «refredat perpetu»
gairebé es congela d’alegria.»

»Esdeveniment: «El pobre robot «refredat perpetu»
ja no sap què fer, després d’haver persistit
constantment en temps transcorregut dins
aquests 12 anys de temps corresponents,
per associació, a l’objecte en qualitat
de «refredat perpetu» en una
«termodinàmica eutímica» tan exorbitant
i concurrentment concurrent.»

»Esdeveniment: «La pobra instància
de classe Usuari concorreguda en qualitat
de pobre robot «refredat perpetu»,
no sap si prendre alguna mesura ordinàriament
i/o protocolàriament ordenada tal que
signifiqui semànticament alguna cosa
per als qui ho puguin saber i què,
per tant, n’estiguin al cas i a
l’esdeveniment de tot allò que els
hi pot transcórrer. I així és com finalitza
‘la paràbola del pobre robot «refredat perpetu»’.