3. Marc teòric

»Dins del DSM-5, les al·lucinacions auditives es descriuen com "experiències en què l’individu percep una veu o sons que no tenen una font externa real i que ocorren amb plena consciència". Aquesta definició les diferencia de les il·lusions perceptives, que impliquen una distorsió d'un estímul real. Així mateix, en el context psiquiàtric, aquestes experiències es consideren sovint un signe de disfunció cerebral i poden ser determinants en un diagnòstic clínic.

»Dins del DSM-5, les al·lucinacions auditives es descriuen com "experiències en què l’individu percep una veu o sons que no tenen una font externa real i que ocorren amb plena consciència". Aquesta definició les diferencia de les il·lusions perceptives, que impliquen una distorsió d'un estímul real. Així mateix, en el context psiquiàtric, aquestes experiències es consideren sovint un signe de disfunció cerebral i poden ser determinants en un diagnòstic clínic.

»Un aspecte rellevant d’aquest model diagnòstic és que qualsevol persona amb característiques de personalitat compartides amb aquells que "escolten veus" pot acabar rebent un dels diagnòstics de l’espectre esquizofrènic. De fet, dins de la classificació psiquiàtrica hi ha almenys cinc categories de trastorns amb el prefix 'esquizo-' (esquizofrènia, esquizotípic, esquizoafectiu, esquizoide, esquizofreniforme i sembla que també, dins el mateix grup, trastorn delirant), que sovint s’apliquen de manera generalitzada sense una exploració més profunda del significat d’aquestes experiències per a la persona afectada.

»Aquesta conceptualització està fortament lligada a una visió biomèdica de la salut mental, en la qual els símptomes es classifiquen segons criteris obser-vacionals i estadístics. El model dominant interpre-ta l'aparició de veus com una anomalia del pro-cessament cognitiu i neural, sovint atribuïda a alteracions en els circuits dopaminèrgics del cer-
vell.

»No obstant això, aquest enfocament redueix les experiències subjectives a simples disfuncions neuroquímiques, sense considerar el context psicosocial i cultural en què tenen lloc. Això condueix a una medicalització immediata d’aquest fenomen, sovint sense explorar-ne altres inter-pretacions possibles o valorar-ne la naturalesa no patològica en alguns casos.

»Cal subratllar de manera important que escoltar veus no implica necessàriament cap mena d’anomalia en el funcionament correcte del cervell, sinó que pot ser una manifestació d’una manera diferent de processar la informació i d’interactuar amb la realitat.

3.2 Anàlisi crítica de la definició i dels biaixos que implica

Tot i la seva aparença objectiva, la definició psiquiàtrica de les al·lucinacions auditives incorpora diversos biaixos que condicionen tant el diagnòstic com les implicacions socials per a la persona afectada.

»Primer, l’enfocament biomèdic tendeix a consi-derar aquestes experiències exclusivament sota el prisma de la patologia, obviant altres explicacions possibles. Això limita la comprensió del fenomen i redueix l’experiència subjectiva a un trastorn sense explorar-ne el possible significat personal, cultural o espiritual per a la persona que "escolta veus".

»Segon, la categorització clínica d’aquests fenò-mens sovint descuida el paper que hi juguen els factors ambientals, en particular el trauma. Si bé diversos estudis han vinculat l’experiència de "escoltar veus" amb històries de trauma emocional, abús o negligència, aquest no és l’únic factor determinant.

»"Escoltar veus" no té perquè ser fruit d’una experiència específica, sinó que pot ser una con-dició inherent a la persona, una variant natural de la percepció i del funcionament de la ment huma-
na.

»Finalment, aquesta definició contribueix a l’estigma i a la marginalització d’aquelles persones diagnosticades, limitant-ne les oportunitats i condicionant la seva trajectòria vital.

»En els següents apartats explorarem altres perspectives que poden aportar una visió més integradora i no patologitzant d’aquest fenomen.

3.3 Diferents perspectives sobre el fenomen

L'experiència de "escoltar veus" ha estat abordada des de múltiples disciplines, cadascuna aportant una interpretació particular d'aquest fenomen. La neurociència ha intentat identificar les bases cerebrals i els mecanismes cognitius implicats, mentre que la psicologia ha explorat la relació entre aquest fenomen i els processos emocionals i de personalitat. La sociologia, per la seva banda, ha analitzat com la societat construeix i condiciona la percepció d'aquestes experiències, i l'antropologia ha examinat com diferents cultures han interpretat i valorat aquesta realitat. A continuació, es presenta una visió de conjunt d'aquestes perspectives per tal d’oferir una comprensió més àmplia i matisada de "escoltar veus".

3.3.1 Neurociència

Des del punt de vista neurocientífic, "escoltar veus" s’ha associat a patrons d’activació cerebral específics, en particular a l’activitat en àrees relacionades amb el processament del llenguatge com l’àrea de Broca i el gir temporal superior. Alguns estudis han suggerit que aquestes experiències podrien derivar d’una alteració en els mecanismes interns de monitorització del discurs, en què el cervell interpreta pensaments propis com si fossin externs. Aquest enfocament, però, no explica perquè només algunes persones experimenten aquestes percepcions i perquè algunes les viuen de manera positiva o neutra, mentre que d’altres les associen amb patiment.

3.3.2 Psicologia

La psicologia ofereix una perspectiva més àmplia, destacant factors cognitius i emocionals que poden influir en l’experiència de "escoltar veus". Per exemple, la teoria del continuum de la psicosi proposa que "escoltar veus" no és un fenomen exclusiu dels trastorns psiquiàtrics greus, sinó que pot formar part d’una gamma normal d’experiències humanes. A més, alguns enfocaments psicològics consideren que les veus poden tenir una funció simbòlica, expressant conflictes interns o aspectes dissociats de la identitat personal.

3.3.3 Sociologia

Des d’una perspectiva sociològica, el fenomen de "escoltar veus" es pot entendre en el marc de la construcció social de la malaltia mental. Les cultures occidentals han tendit a interpretar aquestes experiències com un signe de trastorn, mentre que en altres societats poden ser vistes com una forma de connexió espiritual o una capacitat especial. Aquesta variabilitat posa de manifest que l’acceptació o el rebuig social de l’experiència de "escoltar veus" depèn en gran part del context cultural i dels discursos dominants en cada època i societat.

3.3.4 Antropologia

L’antropologia aporta una perspectiva valuosa en analitzar com diferents cultures han con-ceptualitzat i gestionat l’experiència de "escoltar veus". En algunes tradicions indígenes i espi-rituals, aquestes experiències es consideren una forma de comunicació amb el món espiritual i es valoren positivament. L’estudi d’aquestes narratives permet qüestionar l’enfocament estrictament biomèdic, i obrir la porta a inter-pretacions més diverses i integradores del fenomen.

En el següent apartat explorarem com aquests enfocaments poden contribuir a redefinir la nostra comprensió del fenomen i a deslligar-lo de la noció restrictiva d’al·lucinació patològica.