1.7 Els set aforismes

Aquests set aforismes no són un dogma; són una ruptura amb el dogma. Són set martells per trencar la cadena de la indefinició, set ganivets per tallar la boira de les etiquetes i set veus per desafiar un discurs que no vol ser qüestionat.

»La veritat no és allò que ens diuen; la veritat és allò que ens atrevim a pensar.

1. El diagnòstic és un miratge quan la paraula que el fonamenta no té contorns.

»Si "escoltar veus" no té una definició precisa, tot diagnòstic que el prengui com a base és una construcció arbitrària.

2. No és ciència allò que es refugia en l’ambigüitat.

»Quan un terme pot ser interpretat de múltiples maneres segons la conveniència del professional, el seu ús no és científic, sinó doctrinal.

3. Allò que no es pot definir, es pot manipular.

»Sense una definició clara, l’expressió "escoltar veus" es converteix en una eina de control, una porta oberta a etiquetar sense justificació.

4. No hi ha pitjor engany que prendre com a veritat una definició que mai no ha estat formulada.

»Un diagnòstic basat en un concepte indefinit és un acte de fe disfressat de rigor mèdic.

5. El llenguatge crea la realitat, i qui el controla defineix qui està malalt.

»Quan el discurs mèdic imposa les seves pròpies definicions, construeix el que es considera 'normal' i 'patològic' segons interessos, no segons la realitat.

6. Els límits de la psiquiatria no són els límits de la ment humana.

»Que la ciència no pugui explicar un fenomen no significa que sigui una malaltia; només significa que encara no l’ha comprès.

7. La veritable bogeria és creure que una definició difusa pot justificar una vida sotmesa.

»Si la psiquiatria no sap què és "escoltar veus", com pot decidir qui ha de ser medicat, tancat o silenciat?