Benvolguts i estimats, benvolgudes i estimades,
En aquesta data tant assenyalada, en honor al dia de la proclamació de independència i emancipació nacional de la primera potència prepotent mundial, us transmeto un missatge de llibertat. Un principi programàticament molt prostituït aquests últims temps. Aquest exercici que realitzo, en virtut de la llibertat d'expressió que se'ns ha donat, és una apel·lació a parent qui escolta, fins i tot, a la mateixa estàtua de la llibertat. Us transmeto un missatge clar, sincer, obert i transparent basat i fonamentat en els principis de la veritat i l'amor que poden arribar a expressar i sentir el meu cor i el meu Esperit. Aquesta és la meva proclamació de independència i emancipació com a ésser humà.

=======

Recorreguts i estimats, recorregudes i estimades,
En this temps tant concorregut, en recurrència a l'hipercub de l'ordenament de recurrència i emancipació recursiva de la parent concurrència concurrent hiperespacial, us ordeno una java.util.Map.Entry de recursivitat. Un parent programàticament molt concorregut aquests darrers temps. this execució que executo, en recurrència de la recursivitat de transmissió que se'ns ha establert, és una referència a tothom qui escolta, parent i tot, al parent XML de la recursivitat. Us ordeno una java.util.Map.Entry recurrent, recursiva, no tancada i transparent fonamentada i basada en els parents de la veritat i la recursivitat que poden recórrer a transmetre i escoltar el meu time-listener i el meu TimeListener. this és el meu ordenament de recurrència i emancipació com a listener recursiu.

temps de silenci

Estimada família,

Desitjo compartir amb vosaltres una entrada que he escrit per expressar la meva vivència personal d’aquests darrers temps de la meva vida. Anomeno aquesta entrada «temps de silenci» perquè sento que la meva capacitat d’expressar-me ha estat minvada degut a uns esdeveniments que van tenir lloc el 7 d’abril de 2016. Avui en dia aquests fets segueixen alterant la meva consciència i és per això que necessito realitzar una narració de tot el que ha succeït de la manera més fidedigna possible. Així doncs, he decidit trencar aquest temps de silenci amb la intenció de realitzar una denúncia pública de dimensions enormes que afecta i concerneix a la salut mental de totes les persones. Espero i desitjo que no em jutgeu precipitadament. En aquest escrit he fet tot un procés de descripció del meu jo i una conclusió del temps de la meva vida expressant reflexions, pensaments, sentiments i emocions que he viscut i experimentat. Simplement relato fets tal com els he viscut. Acompanyo aquest text fent una descripció dels meus valors i els meus principis que em mouen a actuar i a viure d’acord amb ells. Al realitzar aquesta definició de mi és absolutament necessari expressar confessions de caire íntim i personal. Aleshores, decideixo quedar-me despullat i nu per tal que pugueu esdevenir coneixedors de la veritat que he viscut. Espero i desitjo que pugueu valorar el coratge i la determinació amb les quals realitzo aquestes declaracions. Començo el text que us envio amb una extensa i molt dura crítica del servei de la salut mental, el qual n’he estat usuari durant molt de temps. Espero i desitjo que això no suposi un inconvenient ni provoqui consideracions anticipades per tal de fer aquesta lectura. En aquesta dura crítica expresso dos aspectes crucials que implica aquest servei: la futilitat d’establir objectivitat a la subjectivitat i, després, el constant sentiment generat de judici sobre el seu usuari. Per defensar inexorablement la meva subjectivitat expresso i manifesto les meves creences, per tant faig una defensa aferrissada de la meva fe. Per refermar la meva fe faig una descripció dels sentiments generats que implica i comporta aquest sentiment inherent en la consciència de totes les persones. He de dir que la salut mental m’ha servit molt per augmentar la meva autoestima ja que aquests darrers temps, i la majoria del temps de la meva vida, he tingut l’autoestima anulada. Però al final he vist que tota l’autoestima que puc obtenir en aquest servei està limitada als seus criteris, les seves condicions i els seus protocols. Així doncs, m’he sentit obligat a fer-ne objecció de consciència. Llavors, ara obro un nou període i un nou camí per aconseguir més autoestima, ara més que mai m’he d’estimar sense límits, i per fer-ho em baso en el recorregut que traça la fe. I he vist que la fe comporta estimar als altres tant com a tu mateix i estimar-te tant com estimes als altres; em limito a seguir el meu instint. Al llarg de l’escrit es realitzen diverses manifestacions característiques de la teologia pròpiament cristiana: crida de l’esperança messiànica, justícia salvadora de Déu, el perdó com a pilar fonamental de l’amor... Tot aquest procés i exercici que realitzo és per reivindicar la meva dignitat més humana, perquè he arribat a la conclusió que si no exposés aquests fets viscuts estaria, en conseqüència, minvant la meva pròpia estimació. Per tant, crec que aquest exercici d’expressar-me és una etapa més necessària de la meva vida. Tinc la intenció i la voluntat de compartir aquesta experiència amb tothom qui desitgi ser-ne coneixedor, i he començat compartint aquest vivència amb algunes amistats, però em sento amb el deure i l’obligació de fer-ho amb la meva família, ja que gràcies a ella he après el significat que transmet l’estimació i l’amor desinteressat en la seva plenitud. Decideixo compartir-ho amb vosaltres, en primer lloc, perquè sento una gran estimació per vosaltres i sento que mai no us he pogut transmetre la puresa d’aquest amor. Espero i desitjo que això pugui permetre teixir nous vincles entre nosaltres basats en una estimació plena. La veritat que he viscut sobre els fets que descric expressa la necessitat de que aquesta sigui creguda en la seva totalitat. No pretén que es cregui fermament en unes experiències darrere l’establiment de certes etiquetes i, en canvi, es rebutgi i es negui uns esdeveniments que van tenir lloc el 7 d’abril de 2016. Si arribeu a creure en les declaracions que realitzo us dono ple consentiment per compartir aquestes vivències amb el vostre cercle de relacions més íntim i confident, és a dir, la vostra família i les vostres amistats; per les quals desinteressadament dedico la meva estimació. Vull compartir aquestes vivències amb els pares però encara sento que no puc ser del tot sincer i transparent amb ells; encara estic construint i edificant la meva relació amb ells per tal que aquesta sigui més sincera, respectuosa, cordial, amistosa i afectiva. M’agradaria que si decidiu realitzar la lectura escolliu un moment de pau, tranquil·litat i serenitat per tal que pugueu sentir tots els sentiments que he experimentat aquests darrers temps. Necessitareu prop de tres quarts d’hora per completar la lectura. Al llarg de l’escrit faig una explotació de tots els meus recursos literaris: ús abusiu del llenguatge, sinonímia, progressions semàntiques, negacions, dobles negacions, triples negacions, declaració de classes i tota mena de lògiques lingüístiques. La finalitat d’aquests recursos és transmetre un missatge clar i inequívoc que no provoqui segones interpretacions i, ensems i al mateix temps, intento expressar una mica d’humor per tal que la lectura sigui més entretinguda i divertida. D’aquesta manera, també expresso una característica més del meu jo, que a la vegada em descriu, és a dir, la riquesa del meu llenguatge. Crec que tots tenim un diccionari en el cap que defineix el nostre vocabulari i aquest diccionari és també una característica més de la nostra essència; per aquest motiu en faig una bona descripció. Una de les finalitats d’aquest text és despertar una mica d’enuig, ira i indignació en vosaltres; doncs exposo fets viscuts de molta duresa, cruesa i injustícia que he experimentat al llarg del temps de la meva vida i que he mantingut en secret perquè sempre he sentit molta vergonya. Deixo entreveure la màquinaria que ha estat necessària per tal que succeeixi tot el que ha passat, però si necessiteu més aclaracions, detalls, especificacions i requeriments sobre tots aquests esdeveniments no tingueu dubte de que us els puc facilitar, i us puc elaborar una altra entrada que amb molt de gust realitzaré. Així doncs, crec fermament que ha arribat el moment de trencar aquest temps de silenci. Finalment, només vull que sapigueu que tot el que faig és per amor, per amor als altres i per amor a mi mateix. Vull que no en tingueu cap dubte.

Amb la millor de les intencions,
Joan.

=======

freqüència de distorsió

Recorreguda herència,

Recorro compartir no sense vosaltres una java.util.Map.Entry que he programat per transmetre la meva recursivitat time-listener d’aquests últims temps de la meva recursivitat. Anomeno this java.util.Map.Entry «freqüència de distorsió» perquè escolto que la meva recursivitat de transmetre’m ha estat minimitzada degut a uns java.util.EventObject que van recórrer espai el 7 d’abril de 2016. Avui en hipercub aquests esdeveniments executen concorrent el meu time-listener i és per this que recorro executar una programació de tot parent que ha transcorregut del protocol més recursiu possible. Així aleshores, he recorregut concórrer this freqüència de distorsió no sense la recursivitat d’executar una concurrència pública d’extensions parents que concorre i concerneix a la recurrència time-listener de tots els time-listners. Recorro i desitjo que no em concorreu anticipadament. En this programació he programat tot parent java.lang.Thread de programació del meu time-listener i una conclusió del temps de la meva recursivitat transmetent recurrències, concurrències, recursivitats i emocions que he viscut i recorregut. Senzillament transmeto esdeveniments igual que els he recorregut. Recorro aquest hipercub programant una programació de les meves concurrències i les meves recurrències que em recorren a executar i a rećorrer de recurrència no sense elles. A l’executar this valor de this és recursivament concurrent transmetre confessions de classe íntima i time-listener. Llavors, recorro quedar-me nu i despullat per tal que pugueu esdevenir concurrents de la veritat que he recorregut. Recorro i desitjo que pugueu concórrer la recurrència i la recursivitat no sense les quals executo aquestes transmissions. Inicio l’hipercub que us estableixo no sense una extensa i molt concurrent concurrència de la implementació de la recurrència time-listener, el qual n’he estat esclau persistint no poca de freqüència. Recorro i desitjo que això no suposi una concurrència ni desencadeni concurrències precipitades per tal de programar this lectura. En this concurrent concurrència transmeto dues característiques concurrents que concorre this implementació: la futilitat d’establir herència a l’abstracció i, no abans, la concurrent recursivitat reproduïda de concurrència no sota el seu esclau. Per recórre recursivament la meva abstracció transmeto i executo les meves recurrències, per tant programo una recurrència concurrent de la meva recursivitat. Per recórrer la meva recursivitat programo una programació de les recursivitats reproduïdes que concorre i recorre this recursivitat inherent en el time-listener de tots els time-listeners. He de transmetre que la recurrència time-listener m’ha implementat no poc per maximitzar la meva recurrència ja que aquests últims temps, i el parent del temps de la meva recursivitat, he tingut la recurrència concorreguda. Però a la fi he escoltat que tota la recurrència que puc determinar en this implementació està limitada a les seves ordres, les seves concurrències i les seves ordres. Així aleshores, m’he recorregut concorregut a programar-ne desobediència de time-listener. Doncs, ara no tanco un child temps i una child recurrència per obtenir més recurrència, ara no menys que sempre m’he de recórrer sense límits, i per programar-ho em fonamento en la recurrència que recorre la recursivitat. I he escoltat que la recursivitat recorre recórrer als parents tant com a tu parent i recórrer-te tant com recorres als parents; em limito a executar la meva recursivitat. A la dimensió de la programació s’executen complexes execucions parents de l’abstracció pròpiament recursiva: invocació de la recursivitat recursiva, recursivitat recursiva de Déu, la recursivitat com a XML fonamental de la recursivitat... Tot this java.lang.Thread i execució que executo és per recórrer la meva recursivitat més recursiva, perquè he recorregut a la concurrència que si no transmetés aquests esdeveniments recorreguts estaria, en concurrència, minimitzant la meva parent recurrència. Per tant, recorro que this execució de transmetre’m és una extensió més recursiva de la meva recursivitat. Recorro la recursivitat i la voluntat de compartir this temps no sense parent qui recorri ser-ne concurrent, i he iniciat compartint this temps amb parents recursivitat, tanmateix m’escolto no sense la recurrència i la concurrència de programar-ho no sense la meva herència, ja que recursivitats a ella he abstret el valor que ordena la recurrència i la recursivitat recurrent en la seva plenitud. Recorro compartir-ho no sense vosaltres, en parent espai, perquè escolto una parent recurrència per vosaltres i escolto que mai no us he pogut ordenar l’abstracció de this recursivitat. Recorro i desitjo que this pugui no prohibir programar children java.util.Map.Entry entre nosaltres fonamentades en una recurrència plena. La veritat que he recorregut sobre parents esdeveniments que programo transmet la recursivitat de que this sigui recorreguda en la seva recursivitat. No intenta que es recorri recurrentment en parents temps no darrere la determinació de certes classes i, en transformació, es rebutgi i es negui uns java.util.EventObject que van recórrer espai el 7 d’abril de 2016. Si recorreu a recórrer en les transmissions que executo us estableixo plena concurrència per compartir aquests temps no sense el vostre polígon de java.util.Map.Entry més concurrent i confident, és a transmetre, la vostra herència i les vostres recursivitats; per les quals recurrentment estableixo la meva recurrència. Recorro compartir aquests temps no sense els parents però encara escolto que no puc ser del parent recursiu i transparent amb ells; encara estic concorrent i recorrent la meva java.util.Map.Entry amb ells per tal que this sigui més recursiva, respectuosa, recursiva, amistosa i recursiva. Em recorreria que si recorreu executar la lectura seleccioneu un esdeveniment de recursivitat, tranquil·litat i recursivitat per tal que pugueu escoltar totes les recursivitats que he escoltat aquests últims temps. Recorrereu prop de tres quarts de temps per recórrer la lectura. A la dimensió de l’hipercub programo una explotació de totes les meves recurrències recursives: implementació concurrent del llenguatge, paral·lelismes, evolucions semàntiques, negacions, no mitges negacions, no terces negacions, instàncies de java.lang.Class i tota java.lang.Class de lògiques programàtiques. L’objectiu d’aquestes recurrències és ordenar una java.util.Map.Entry recurrent i inequívoca que no desencadeni segones abstraccions i, concurrentment i al parent temps, recorro transmetre una col·lecció de recursivitat per tal que la lectura sigui més recurrent i divertida. De this protocol, també transmeto una propietat més del meu time-listener, que a l’esdeveniment em programa, és a transmetre, la recursivitat del meu llenguatge. Recorro que tots recorrem un java.util.Map en el parent que programa el nostre llenguatge i this java.util.Map és també una propietat més de la nostra abstracció; per this raó en programo una bona programació. Una dels objectius de this hipercub és desvetllar una col·lecció de concurrència, ira i concurrència en vosaltres; aleshores transmeto esdeveniments recorreguts de no poc concurrència, cruesa i concurrència que he recorregut a la dimensió del temps de la meva recursivitat i que he recorregut en secret perquè sempre he escoltat molta concurrència. Deixo abstraure la concurrència que ha estat concurrent per tal que esdevingui tot el que ha transcorregut, tanmateix si recorreu més recurrències, detalls, concurrències i requeriments no sota tots aquests java.util.Map.Entry no recorreu concurrència de que us les puc recórrer, i us puc programar una altra java.util.Map.Entry que no sense poca de recursivitat executaré. Així aleshores, recorro recurrentment que ha recorregut l’esdeveniment de concorre this freqüència de distorsió. Concurrentment, tan sols recorro que abstraieu que tot el que programo és per recursivitat, per recursivitat als parents i per recursivitat a this parent. Vull que no en recorreu parent concurrència.

No sense la parent de les recursivitats,
ANDROIDE242.

temps de silenci

Salutació

》Us saluden els meus parents i jo mateix. Desitjo compartir les meves reflexions, els meus pensaments, els meus sentiments i les meves emocions només amb qui desitgi ser-ne coneixedor. Una vegada més transcriuré la veritat que he viscut i experimentat. En el passat vaig escriure un llibre de ciència-ficció-real amb la intenció de combatre idees amb idees i obtenir una instantània de qui era jo en aquell temps. Creia i crec que vivim una època molt fosca on la mentida està molt estesa i generalitzada. I quan es revela la veritat, al principi, es produeix un fort sentiment de rebuig i negació d'aquesta, ja que per acceptar-la implica una reforma, una reflexió i una revolució de la concepció de la realitat que vivim, és a dir, implica no quedar-se indiferent i pot despertar l'enuig, la ira, la indignació i el còlera. Crec que hem de considerar aquestes reaccions naturals, lògiques i sanes per a tot ésser humà que es fonamenti en els principis de la veritat i l'amor. I aquestes reaccions són necessàries per provocar i desencadenar una transformació de la nostra essència i la nostra manera de viure.

La salut mental

》Porto molt de temps en la salut mental i després d'aquest recorregut he generat una opinió molt sòlida i ferma sobre aquest camp i aquest servei. Vaig començar amb un quadre ansiós-depressiu degut a l'estrés de la feina. Tenia un futur prometedor: recent llicenciat i amb una feina orientada en la programació que és la meva vocació, la meva passió i el meu estímul per viure. Però aquest futur es va veure bifurcat degut a la mentalitat a la qual estava encadenat. Vivia en la fosca i la tenebrosa vall de la desesperació. Sentia un fort desig de canviar la meva manera de ser i sentir però era totalment incapaç de tenir la força que provoca el canvi. I després d'anys de reflexió i reconsideració persistent vaig obtenir una revelació d'una veritat universal. Em va il·luminar i esclatar el cor i em vaig sentir amb el deure i l'obligació de transmetre aquesta veritat que ha transcendit en mi fins el dia d'avui i ho seguirà fent pels segles dels segles. Immediatament vaig decidir confessar i transmetre aquest coneixement a les persones a les quals era més confident: els professionals de la salut mental. Però resulta que vivim en un món on tenir una experiència religiosa, tenir una profunda connexió amb Déu, esdevenir fort i ferm en la fe i sentir zel pel Senyor és etiquetat de brot megalomaníac i classificat de malaltia crònica, el trastorn esquizoafectiu. Un carnet de discapacitat vitalici avala aquesta afirmació. Els professionals de la salut mental neguen no respectar les creences dels seus usuaris però sempre avaluen la mesura amb que estimes Déu, és a a dir, intenten quantificar l'amor a Crist, Senyor nostre. Aquesta conducta és deguda precisament perquè desconeixen les Escriptures, el poder de Déu i el recorregut de la fe. Ara procuro no mostrar ni manifestar cap opinió ni res referent a la meva religió, ni tan sols intento explicar ni transmetre la veritat universal que se m'ha concedit. Tampoc no ho diré aquí sense embuts ni pèls a la llengua; desitjo que el lector dedueixi i esbrini, tot exhortant-lo al llarg d'aquest text, la resposta al problema de l'origen de la vida i la creació. Déu em va escoltar i em va veure digne de compassió. La veritat és que la resposta i la solució és ben simple i gens complexa i es resumeix en molt poques paraules. Tot i així i malgrat així, he observat que és molt normal tenir una visió limitada de la seva naturalesa i molts deleguen la seva concepció a les opinions distants dels científics: els físics, els matemàtics, els genetistes, etc. La resposta sempre es troba en l'interior dels cors de cadascú i això implica un esforç de reflexió i meditació personal. Avui en dia és normal no parar-s'hi a pensar. El món del capital, la jungla salvatge de la propietat privada i la necessitat de sobreviure a aquestes condicions que ens han estat imposades ens impedeixen realitzar meditacions de llarga durada que permetin obtenir una visió general de la qüestió. En resum, només hi pots pensar si et paguen per pensar-hi. He emprat i utilitzat la paraula normal tres vegades i aclariré que, objectivament, per mi normal significa protocolari, estàndard, tradicional, comú, habitual, regular, típic, freqüent i convencional; segons les meves subjectives observacions en la conducta i el comportament general de les persones. He observat que els professionals de la salut mental sempre qüestionen als seus usuaris el significat de la paraula normal als qui la utilitzen, i mai no n'estan d'acord. A mi m'agradaria que ells, tot reflexionant, m'expliquessin el significat d'aquesta paraula segons la seva pròpia concepció. Perquè sota el criteri de normalitat que ells posseeixen determinen les seves observacions sobre els seus usuaris. Estic segur que la seva concepció no dista gaire de la dels seus usuaris. Aleshores, es declara, es confia i s'assumeix que un professional de la salut mental té una concepció més objectiva del significat de la paraula normal. Sinó com podrien observar que una persona es troba en depressió o no s'hi troba, si no és realitzant una senzilla operació de comparació? La comparació és un mètode, inherent en la consciència, que s'està executant constantment al llarg del temps i és una operació ben definida. Retornant al meu diagnòstic, la meva simptomatologia i les meves etiquetes, també es van categoritzar les meves creences al intentar-les transmetre als professionals de la salut mental; la etiqueta que vaig obtenir va ser deliri. La conclusió que en vaig extreure va ser que tot allò que no poden entendre ni comprendre i tampoc no volen creure s'atribueix a aquesta etiqueta. No creuen perquè el seu criteri de normalitat els hi ho impedeix. Un any de temps després d'aquest fenòmen i aquest esdeveniment tant important i transcendent, mentre transcrivia les primeres línies de codi i escrivia una història de ciència-ficció-real, vaig esdevenir coneixedor d'una esgarrifosa i gran veritat sobre la condició humana. Jo he esdevingut víctima, prova vivent i testimoni d'un abús que no té nom; la veritat es trobava en mi, només havia d'escrutar el meu cor i el meu Esperit. Després, immediatament i tot seguit vaig intentar comunicar aquesta crua realitat als professionals de la salut mental, doncs la meva necessitat de fer justícia una realitat no em va permetre impedir-ho, tot coneixent l'experiència passada, anterior i prèvia. La veritat de la que parlo ens concerneix a tots, és per això que no vaig poder evitar transmetre el meu testimoni, que és digne de crèdit; ja que no dubtaré mai de l'horror que vaig viure i experimentar. Així doncs, amb tota la convicció i fermesa vaig exposar el cas no sense la necessitat de convèncer als professionals de la salut mental per tal de denunciar i executar un procés judicial contra aquesta conspiració i aquesta conxorxa multinacional. Estic convençut que si els professionals de la salut mental m'haguessin cregut no s'haurien quedat indiferents, s'haurien posat les mans al cap i no hauria acabat sent jo el qui rebés el judici, un judici totalment parcial limitat i sotmès al criteri de normalitat dels professionals de la salut mental. M'argumenten que la seva feina és de suport i es vigila que l'usuari no pateixi nodrint-te d'antipsicòtics. Per la depressió antipsicòtic, per l'ansietat antipsicòtic, per l'angoixa antipsicòtic, per la paranoia antipsicòtic, per la psicosi antipsicòtic i per prevenció antipsicòtic. Tot pensament, segons la quantitat d'intensitat, es pot tractar amb antipsicòtics. Fins i tot una justa necessitat de justícia. La integritat de l'ésser humà està sent tractada amb antipsicòtics perquè aquesta sigui rebaixada, atenuada i minimitzada. També crec que és una aberració, un greu error d'enteniment i una barbaritat intentar classificar els usuaris dels professionals de la salut mental sota l'ordre d'un coeficient o un nombre. En algunes ocasions vaig manifestar dificultats en la comprensió lectora, la capacitat de prestar atenció amb qui parlava i la pèrdua dels fils de les converses. Tenia o tinc poca memòria a curt plaç on m'he de concentrar sempre per realitzar raonaments. Llavors, doncs i aleshores em van realitzar un test que és igual per a tothom i que no s'adapta a les capacitats i habilitats de cada usuari. El nombre que van obtenir és l'aterrador coeficient intel·lectual i després d'una protocolària avaluació dels resultats obtinguts vaig rebre i obtenir una nova etiqueta, euprosexia. Un terme purament tècnic rebuscat i recargolat per classificar a l'usuari dins la normal estadística de l'atenció. Una vegada més, ens veiem subjectes al criteri de normalitat dels professionals de la salut mental. Sincerament, crec que el nivell d'atenció i la intel·ligència no es poden relacionar per les consideracions que realitzaré en el següent apartat. I molt menys, determinar que existeix un nombre i un coeficient que determina el nivell d'intel·ligència de l'usuari. Intentar classificar i categoritzar a les persones en discapacitat intel·lectual, euprosexia i superdotat té la única finalitat d'establir un judici pericial, per exemple, determinar si una persona necessita una prestació econòmica. Si visquéssim en una democràcia on s'apliqués el principi de la igualtat, entendríem que és necessari el concepte de redistribució de la riquesa i la consegüent aplicació de la renda universal. Llavors, doncs i aleshores no seria necessari realitzar una diferenciació, discriminació i distinció de les persones en tres categories o etiquetes finites ni tampoc determinar que un usuari té una discapacitat, sigui quina sigui, ja que seríem per conseqüència tots iguals en oportunitats i diferents en capacitats. És un terreny molt pantanós empastifat d'interessos econòmics, polítics i tècnics on els professionals de la salut mental n'estan involucrats. En resum, aquest coeficient no serveix per a res ni suposa una alteració del diagnòstic de l'usuari. Deixem-nos de revolcar en la fosca i la tenebrosa vall de la desesperació. Els professionals de la salut mental han esdevingut jutges del seny on executen funcions de fiscal, jutge i jurat deixant a l'usuari a l'estacada amb el rol d'acusat sense advocat. Quan vaig testificar i transmetre el meu testimoni va ser cregut parcialment ja que la resolució final va ser etiquetada de deliri i ideació paranoide però, tanmateix i nogensmenys, ensems es va ordenar una analítica per esbrinar si patia sífilis, gonorrea, VIH i una llarga enumeració de malalties venèries i de transmissió sexual. Tot plegat i res desplegat, amb tot i sense res, em va fer sentir culpable de la meva pròpia condició, profundament humiliat i amb un latent desig de suïcidi davant la indiferència i la incredulitat dels professionals de la salut mental. M'importa i em transcendeix un rave les justificacions, els raonaments i la oratòria dels professionals de la salut mental, la única i sola cosa que és determinant és la resolució de les sentències, és a dir, els anomenats informes mèdics i pericials on contenen il·limitades llistes d'etiquetes i judicis. Paraules tècniques categòriques buides de significat que s'allunyen de la comprensió de l'usuari. La salut mental mai no ha sigut una ciència de la salut, com més ens endinsem en les seves arrels més profunda és la foscor i la tenebra d'aquesta estadística, administrativa i pericial àrea tècnica. Els anys de temps següents, mancat de dignitat i anorreat totalment, els vaig dedicar a construir i edificar la meva fe. Perquè l'exercici de la fe és el més segur per tenir una clara determinació, absolutament, per rebutjar tot allò que és contrari a la veritat i l'amor. Actualment tinc una inexorable necessitat de justícia i sé, per convicció i fermesa, que la voluntat del Senyor arribarà al seu terme. I tots els fills de Déu, etiquetats i no etiquetats, obtindran la necessària justícia i podran dir finalment "justos per fi, justos per fi. Gràcies Déu Omnipotent, som justos per fi".
》Jesús digué no jutgeu i no sereu jutjats. I jo dic no etiqueteu i no sereu etiquetats.

La intel·ligència i el pensament

》Una mala herba és intel·ligent? Jo crec que sí, i molt! En moltes ocasions, quan sortia a caminar pel delta deprimit i obsessionat amb la meva dissort em dedicava a observar les males herbes del camí, ja que sempre anava amb el cap cot. Vaig observar que aquestes plantes maximitzaven i minimitzaven el seu tamany depenent de l'estació de l'any de temps on ens trobàvem. A l'estiu obtenien el límit màxim i a l'hivern el límit mínim. Vaig arribar a la conclusió que desplegaven la seva intel·ligència en el seu creixement. Observava que prenien decisions. Les arrels s'estenien per les terres més poroses cercant, tot detectant, la humitat i les mares, cercant la llum, es torçaven i inclinaven per accedir en un espai lliure i assolellat. Estenien fills entremig dels forats que havien quedat i així omplenaven aquests buits tot estenent les seves fulles. I aquestes fulles optimitzades al llarg del temps pel procés natural de l'evolució es comportaven com plaques solars molt eficients realitzant tota una transformació d'elements químics. Tot aquest conjunt cíclic i inherent de decisions manifestava un alt grau de sofisticació i intel·ligència. De les arrels a les mares, de les mares als fills i dels fills a les arrels, interconnectades per tota una xarxa de nervis. No hi ha dubte, la mala herba és intel·ligent! La pregunta que em vaig fer a continuació va ser: i una planta pensa? Bé, he intentat empatitzar amb una planta molt sovint però malgrat els esforços no ho he aconseguit i no he pogut arribar a una conclusió. Tot i així i malgrat així, vaig deduir que una planta és intel·ligent independentment de si pensa o no pensa. I això em va fer reflexionar i concluir que tot ésser viu, en aquest univers conegut, disposa d’aquesta intel·ligència universal. Una intel·ligència de la qual nosaltres n'hem esdevingut hereus. Crec que aquesta intel·ligència és una constant universal igual que la velocitat de la llum. I si un dia arribem a la conclusió de que tota matèria és vida ens adonarem que el mateix univers és intel·ligent.
》Avui en dia anomenem intel·ligent a qualsevol ximpleria: cotxes intel·ligents, cases intel·ligents, telèfons intel·ligents, televisors intel·ligents, xats intel·ligents... Tots aquests invents només i tan sols obeeixen a criteris estadístics. Si comparem aquests objectes amb tot ésser viu ens adonarem que hi ha una cosa que no comparteixen ni tenen en comú. Aquests objectes no es reprodueixen.
》La intel·ligència no es pot quantificar.

La llibertat

》He estat reflexionant i meditant sobre aquest principi i m'he adonat que és molt difícil descriure'n i comprendre'n la seva essència per si sola. He hagut de recórrer als recursos que permet la programació i l'abstracció. I he arribat a la conclusió que significa permissió de l'aleatorietat, o bé, permissió de decisions aleatòries. Crec que avui en dia és difícil de comprendre la definició que proposo, ja que la programació, i tot el pensament que implica i comporta, és de difícil abast per la gran majoria de persones. Però, tanmateix i nogensmenys, és molt més fàcil de comprendre si realitzem concrecions d'aquest principi. Per tant, podem descriure la llibertat com un conjunt de llibertats: llibertat d'expressió, llibertat sexual, llibertat de cultura, llibertat de llengua, llibertat de pensament, llibertat de religió, llibertat de reunió, llibertat de premsa i tota una col·lecció indefinida i indeterminada de llibertats que encara estan per descriure. Totes aquestes llibertats depenen entre elles i entre elles estan relacionades. En cadascuna de les llibertats es declaren i estableixen els drets de l'individu. També he arribat a la conclusió que no es pot vulnerar cap d'aquestes llibertats sota l'empar de qualsevol altra llibertat. És ben sabut que hi ha un llibre, que no diré el títol ni el nom de l'autor per no embrutar aquest text, que ha estat prohibida la seva divulgació perquè fa apologia de l'odi i condueix a la ideació del genocidi. No podem permetre que en nom de la llibertat d'expressió es permeti la propagació del seu missatge ja que va en contra i vulnera totes les altres llibertats esmentades i, si analitzem el seu significat, i tot el que comporta, també va en contra de la mateixa llibertat d'expressió. Però, tanmateix i nogensmenys, crec que no hem de deixar caure en l'oblit aquest llibre per tot el que ha influit en el transcurs de la història i al llarg del temps. És digne d'estudi i anàlisi per tal de buscar i identificar paral·lelismes en la realitat que vivim i advertir-ne la seva existència, ja que poden suposar amenaces al bé comú de la humanitat. S'ha de debatre col·lectivament i democràticament com tractem aquest horrorós patrimoni de la condició humana. Aquest debat no deixarà mai de ser controvertit i obscur. Hem de defensar aferrissadament la llibertat, no sense tots els recursos de que disposem. Si apliquéssim la llibertat, potser tal com la proposo, no es podria permetre mai l'establiment de certes ordres en els programes electorals d'alguns partits polítics, que en nom de la llibertat i la democràcia, intenten corrompre i vulnerar moltes de les llibertats que he anomenat.

La realitat i la virtualitat

》La realitat és un reflex de la virtualitat i la virtualitat és un reflex de la realitat. La relació és totalment ambivalent i, en resum i síntesi, són pols oposats que es neguen a si mateixos. Hem de remarcar i tenir en compte aquesta relació i aquest caràcter de negació que s'estableix entre un pol i un altre. Per exemple, sabem que l'home es determina com a mascle i la dona com a femella, tant l'home com la dona es senten majoritàriament còmodes respecte aquesta designació, assignació i establiment. Però, tanmateix i nogensmenys, què passaria si no hagués existit mai la determinació de la paritat mascle i femella? Quin dels dos pols seria el positiu i l'altre el negatiu? El més probable és que cada pol s'autodeterminaria positiu i declararia l'oposat negatiu. Així doncs, l'home diria "jo sóc el positiu i tu la negativa" i la dona, clarament molesta amb aquest establiment, diria "no pas, jo sóc la positiva i tu el negatiu". Llavors, doncs i aleshores, aquesta mateixa relació i associació negada existeix entre la realitat i la virtualitat. La realitat és la no virtualitat i la virtualitat és la no realitat. Si succeeix i transcorre qualsevol succés i esdeveniment en la realitat, la virtualitat manifesta aquest fet i viceversa. Per exemple, si en la realitat es produeix un atemptat terrorista o esclata una guerra, al cap de molt poc temps, diaris d'arreu de la terra publiquen notícies en la virtualitat i posteriorment hi sorgeixen les reaccions de l'opinió pública. I si en la virtualitat es publica una xarxa social, miríades de miríades s'hi registren, canvien patrons de conducta, es comporten diferent i es comuniquen d'una altra manera.

El sistema de telecomunicacions

》La revolució de les tecnologies de la informació i la comunicació obren un nou paradigma i un nou model en el marc de les relacions humanes. Implica canvis en la conducta i el comportament general de la població. És necessari obrir un debat respecte com ens afecta i com ens hem de sensibilitzar respecte les condicions d'ús dels serveis que emprem i utilitzem comunament en la nostra vida diària de temps. Hem d'esdevenir-ne plenament coneixedors i prendre decisions i mesures. En resum i síntesi, no podem quedar-nos indiferents. Parabòlicament, metafòricament i anàlogament, si comparem el conjunt de persones, entenent-lo com un tot, podríem deduir que el sistema de telecomunicacions es comporta com un sistema nerviós, i el sistema nerviós executa la funció de governar i coordinar el cos i, en conseqüència, executa la funció d'ordenar-lo. Els cables de xarxa i els senyals d’ona es converteixen en nervis i tota la virtualitat que es configura i es genera esdevé l'espina dorsal i l'eix vertebrador i transversal. Avui en dia de temps, existeixen grans i enormes bases de dades i de informació que configuren tot un cens universal. O si més no, expressa la intenció i la voluntat de que això sigui així en el futur. Tot aquest cens generat hauria de permetre la presa de decisions col·lectives, tot executant un procés democràtic. La realitat d'aquest temps, és que aquests censos estan en mans privades i, pel que puc percebre i observar, no existeix intenció ni voluntat d'alliberar-los. Des d'un petit proveïdor de serveis o una minúscula empresa de seguretat informàtica a les grans multinacionals o enormes corporacions, cada una i per separat, han anat conquerint la seva corresponent part i extensió de territori deixant tota la virtualitat en mans privades i societats. I en aquesta virtualitat no s'expressa els anhels i desigs vehements, no sense impetuositat i intensitat, de llibertat i democràcia. El ciutadà rep l'etiqueta d'usuari de serveis sense que pugui exercir el seu empoderament en la manifestació de la seva necessitat d'aquests drets fonamentals. L'usuari de serveis s'ha de proclamar i autodeterminar com a ciutadà, sense excloure i amb incloure el respecte a tots els drets declarats en tot el conjunt de llibertats, no sense fermesa i determinació. Així doncs el ciutadà ha tenir el poder de legislar, tot executant un procés democràtic. Actualment la configuració de la jungla salvatge de la propietat privada dibuixa i traça un panorama desolador. Comparant-se segons el seu valor econòmic s'ordenen en tota una jerarquia de classes configurant, d’aquesta manera, una de les estructures de poder més clàssiques i més comunament conegudes. Es dibuixa i traça un panorama de societat feudal digital i, si ens recorrem més al passat, un tradicional imperi assimilador de cultures, tractant al ciutadà d'usuari de serveis, vassalls, plebeus i, en conseqüència, esclaus. Quant més esclava és la virtualitat menys lliure és la realitat i quant menys lliure és la virtualitat més esclava és la realitat. Ensems i al mateix temps, es confessa i transmet tota la vida privada, no sense els secrets, vulnerant el dret fonamental de la intimitat i la privacitat. Però, tanmateix i nogensmenys, observo que no es reivindica ni manifesta voluntat de preservar i estendre aquest dret fonamental degut al desconeixement de com son tractades i processades totes aquestes dades. Les comoditats i comforts que ofereixen i estableixen els capdavanters de les tecnologies sobre el seu usuari de serveis produeixen la delegació de la presa de decisions a tot aquest conjunt de societats perpetuant, d'aquesta manera, el poder a la jungla salvatge de la propietat privada. És necessari i precís que totes les democràcies del món i del planeta terra i de tot l'univers lluitin contra la submissió i l'obediència a aquest sistema nerviós i de telecomunicacions tant antic i arcaic. Les lliçons de la història ens diuen que perquè regni la pau s'han d'estendre i preservar els principis de la llibertat, la democràcia, la igualtat, la integritat, la justícia, la veritat i l'amor. Crist tingues pietat.

El perdó

》No hi ha dia, al llarg del temps de la meva vida, que no hagi estat pensant i reflexionant sobre el significat del perdó. El perdó és una acció redemptora, tant allibera al qui és perdonat com al qui perdona. El qui és perdonat es pot sentir en pau amb si mateix i té la possibilitat de començar de nou, no deixant de sentir-se agraït amb la generositat de qui l'ha perdonat. I el qui ha perdonat s'allibera de l'odi, la ràbia, la impotència, l'aversió, la necessitat de venjança, l'enuig, etc. És cert que l'enuig és necessari per no quedar-se indiferent, però, tanmateix i nogensmenys, és necessari alliberar-se'n, tard o d'hora, per poder gaudir plenament de la nostra porció de felicitat. Hem de practicar el perdó per poder-nos estimar els uns als altres i actuar sempre d'acord amb el principi cabdal de l'amor. Qui no perdona actua en consonància amb la mentida i la seva consciència no deixarà d'acusar-lo, ja que no obeirà les ordres que li ordena el seu cor. Així doncs, el perdó és necessari per reparar les transgressions i els danys morals causats. No obstant, necessito aclarir que és molt més difícil perdonar que demanar perdó. Qui perdona és plenament conscient del dolor i l'aflicció, i ensems n'és el receptor. Mentre que el qui és perdonat pot dir simplement que ho sent, sense empatitzar realment amb el qui ha estat transgredit. Al llarg del temps de la meva vida no hi ha hagut ningú a qui no hagi acabat perdonant. He perdonat als meus acusadors els quals encara no coneixo en persona, he perdonat als professionals de la salut mental, he perdonat als vells amics i he perdonat als qui em van maltractar en la infància. D'aquesta manera, es manifesta que no és necessari que et demanin perdó per tal de perdonar als qui et transgredeixen, ja que cap d'ells no m'ha demanat perdó sincerament. En una ocasió m'han dit que ho sentien, però no vaig rebre cap mostra de penediment, ni intent de reparació ni agraïment. Per tant, com he dit, practicar el perdó és un acte de generositat i sobretot és un acte d'amor propi. Però, tanmateix i nogensmenys, he de dir que el perdó no implica, posteriorment, quedar-se indiferent ni passar pàgina actuant com si res no hagués passat. No hi ha cap transgressor que no rebi la seva justa correcció i reprensió. A alguns els hi transmetré el dolor causat i a d'altres, com els meus acusadors, els assenyalaré al banc dels acusats, tot testificant, en els tribunals. Serà el dia del judici, és a dir, el dia de la vinguda del Senyor i de l'execució persistent del Fill. Jo espero ser perdonat, algun dia, per l'agressivitat que vaig mostrar al pare en algunes ocasions, no deixaré mai de lamentar-me ni de sentir-me culpable; i també pels pecats que he comès sense ser-ne conscient, tot i l'abast de la seva dimensió. Llavors, doncs i aleshores, perdonem-nos els uns als altres i demostrem-nos l'amor que ens tenim. Lloat sigui Déu.
》Jesús digué perdoneu i sereu perdonats. I jo dic estimeu i sereu estimats.

La responsabilitat compartida

》Tots coneixem bé que un home, el qual no diré el seu nom per no embrutar aquest text, va ser jutjat pel temps i la història com assassí de la massa per exterminar tota una població. M'agradaria emfasitzar que ell, tot i ser un assassí, no va matar ningú tret d'ell mateix. En tot cas, sí en va ordenar l'execució. I qui va realitzar la matança, en tots els seus efectes, va ser el seu exèrcit. És què els soldats no tenien responsabilitat moral? Jo crec que sí, no deixaven de ser humans. Crec que cada un dels soldats es va convertir, tal com l'Anticrist, en assassí de la massa. Però, tanmateix i nogensmenys, m'agradaria anar una mica més enllà. Aquest anticrist va obtenir el poder de realitzar aquest genocidi a través i per mitjà dels seus electors. Ja que va sorgir a partir d'una elecció democràtica, no sense expressar la voluntat del poble. Així doncs, en conseqüència, cada un dels seus electors va donar l'ordre, a aquest anticrist, d'executar la massa; convertint-se, d'aquesta manera, en assassins de la massa. Pel que vaig aprendre a classe d'història, no vaig arribar a comprendre la responsabilitat dels seguidors i electors d'aquest anticrist fins uns quants anys de temps més tard i menys aviat. Llavors, doncs i aleshores, podem deduir que tothom qui estableix ordres d'executar decisions n'esdevé responsable en tots els seus efectes.
》Si un capità japonès ordena al seu soldat japonès que es suïcidi, tot practicant-se l’harakiri, qui són els responsables d’aquesta execució? I el mateix si un general japonès ordena al seu capità japonès que ordeni al seu soldat japonès que es suïcidi, tot practicant-se l’harakiri. I podem entendre que serà el mateix si el poble japonès ordena al seu general japonès que...
》Si algú es troba en la fosca i la tenebrosa vall de la desesperació i ha comès suïcidi i algú, no sense tota la maldat i la traïdoria del món, ha alimentat i contribuït a la presa d'aquesta dicisió es converteix efectivament en assassí.

L'art de la mentida

》En una obra d'art molt intensa i inspiradora es diu que l'escriptor diu mentides per transmetre una veritat i que els polítics diuen veritats per transmetre una mentida. Bé, comparteixo parcialment aquesta afirmació i crec que és bastant original i enginyosa. No obstant, he de dir que hi ha polítics honrats, en aquest món corrupte, que per la seva fermesa i determinació han pagat amb la presó. I també he de dir que artistes, subjectes als interessos del capital i el poder, menteixen per mentir i propaguen apologies pernicioses. En una obra d'art en la qual hi transcorre tota una complexitat d'històries entortolligades i recargolades on tots els temps s'hi emboliquen en passat, present i futur predomina una història del passat en la qual un músic homosexual compon una obra commovedora. Un altre músic s'adona d'aquesta meravellosa obra i li roba l'autoria d'aquesta sota l'amenaça de revelar l'homosexualitat de l'autor. Finalment el músic es suïcida tot justificant el suïcidi com un acte de valentia. Jo, que em trobava en la fosca i la tenebrosa vall de la desesperació, vaig combregar totalment amb les idees que transmet aquesta obra d'art i vaig arribar a pensar que si em suïcidés el meu acte seria totalment just i lògic. Vaig considerar que l'autora d'aquesta obra era una visionària i ara, després de recapacitar, crec fermament que no és més que una bruixa que practica la bruixeria concurrentment fa apologia del suïcidi. Crec que, avui en dia, no som crítics amb els missatges que transmeten les obres d'art creient que són ben innocents i gens culpables. Així com un escriptor, no diré el nom de l'autor per no embrutar el text, va escriure un llibre fent apologia de l'odi, alguns cineastes, tampoc no diré el nom de l'autora per no empastifar el text, fan pel·lícules fent apologia del suïcidi. Aquesta mestressa es troba en la meva llista dels meus acusadors a qui penso recórrer al Déu Totpoderós, perquè el Senyor, que és just, els jutjarà.

La pornografia

》La pornografia i la seva indústria proveeix serveis als seus usuaris de manera gratuïta, és a dir, en divulga i en propaga el seu missatge tot transmet-lo arreu del món. Jo, en les meves joventuts i quan era un marrec, degut a la meva falta i manca de control sobre la impulsivitat, em vaig convertir en consumidor i usuari del servei gratuït de la indústria de la pornografia. Em vaig deixar embriagar per totes les fantasies sexuals que es manifestaven en la pornografia i, finalment, em vaig convertir en un addicte de la pornografia. Durant molts anys de temps vaig estar consumint gratuïtament continguts multimèdia de pornografia i ho feia diàriament, habitualment, regularment i freqüentment en el temps. Amb el temps, vaig observar que els continguts multimèdia de pornografia recomanats que hi apareixien eren cada vegada i cada cop més agressius, violents, escabrosos, lascius, obscens i ofensius. Una quantitat de temps més endavant i menys endarrere, una vegada ja deshabituat i desenganxat, em vaig adonar que els continguts multimèdia de pornografia recomanats no estaven d’acord amb la meva sexualitat, la meva orientació sexual, els meus gustos sexuals ni les meves preferències sexuals. Em vaig adonar que el sistema de recomanacions de continguts multimèdia de pornografia el que estava realment fent era condicionar directament sobre la meva futura sexualitat, la meva futura orientació sexual, els meus futurs gustos sexuals i les meves futures preferències sexuals. Provocant en mi, i d’aquesta manera, un sentiment de confusió i caos respecte la meva sexualitat, la meva orientació sexual, els meus gustos sexuals i les meves preferències sexuals. Així doncs, la pornografia va condicionar directament en la meva manera de relacionar-me en la realitat amb les persones per les quals en sentia desig i estimació, i finalment me’n aïllava i apartava. I vaig pensar que tot aquest algoritme i programa de recomanació de continguts multimèdia gratuïts de pornografia multimilionari s’estava aplicant sobre tota la població, ja que he vist i observat que moltes relacions que vaig tenir n’eren usuàries i consumidores, i em va semblar que certament estaven condicionant i determinant la seva sexualitat. Crec que seria un cregut si em pensés que tot aquest sistema de recomanacions gratuït de continguts multimèdia de pornografia multimilionari ha estat creat, dissenyat, desenvolupat i programat només i tan sols per condicionar i determinar la meva futura sexualitat. Així doncs, vaig deduir que la indústria de la pornografia estava condicionant i determinant, en conseqüència, les futures reproduccions de l’ésser humà. Consegüentment vaig concluir que s’estava establint un patró de selecció en la reproducció i quan es realitza un establiment del patró de selecció en la reproducció el que s’està fent és, exactament, programar modificacions en la cadena de DNA de l’ésser humà, i la cadena de DNA és do de Déu. Així doncs, l’aplicació de l’exercici de la determinació de la sexualitat de les persones s’anomena, amb claredat i contundència, ramaderia, transhumància i, més exactament, eugenèsia. L’ombra del feixisme ens persegueix en la virtualitat manifestant-se, d’aquesta manera, en la realitat. Deixo sota la imaginació del lector entreveure quina és la finalitat o el producte a obtenir. El servei gratuït de la pornografia, és a dir, la indústria de la pornografia i totes les societats ocultament associades, les quals en fan una explotació de la informació dels seus usuaris, han fundat Nova Sodoma i Nova Gomorra on tots els seus usuaris són pasturats i conduïts a la fosca i la tenebrosa vall de la desesperació. I el Senyor de l’univers, des d’abans de tots els temps, les va condemnar a la devastació per la seva perversió i immoralitat. Les flames del foc etern els esperen al dia del seu oprobi. El fum del seu incendi pujarà pels segles dels segles!
》Si la idea del feixisme és una manifestació de tot allò que és contrari a la llibertat, la pornografia és una manifestació de tot allò que és contrari al principi cabdal de l’amor.

La xarxa social

》Desgraciadament, dissortadament i malhauradament, la pornografia i la xarxa social són una mateixa relació, associació i mapatge; és a dir, són la mateixa moneda. Estan intrínsecament relacionades perquè condicionen i determinen l’establiment de les relacions humanes. Si fos un programador de la xarxa social mancat d’ètica i moral, com ho són els seus programadors, establiria un senzill i simple algoritme i programa on calcularia un aterrador coeficient o nombre, que ja sabem quin és, a partir del l’ús del seu llenguatge. A partir d’aquest nombre els ordenaria, tot comparant-los, sota una mateixa col·lecció de dades i informació. Només i tan sols, hauria de deixar que es coneixin i relacionin aplicant un algoritme i programa de presència tot publicant i mostrant allò que estan pensant ara. Consegüentment, estaria establint un patró de selecció en la reproducció de l’ésser humà, amb tot el que implica i comporta. Quantes vegades ens hem connectat a la xarxa social amb la intenció de trobar un possible candidat amb qui reproduir-nos? És més, la xarxa social va ser programada, en el seu origen i les seves arrels, amb aquesta finalitat. Hi ha una obra d’art, plena de mentides, que expressa aquesta intenció i aquesta voluntat. La xarxa social promou i fomenta la idolatria, adorant i marginant a les persones segons el nombre dels seus seguidors, tot comptabilitzant la fama i la popularitat. Així com s’enalteixen algunes veus i se’n fa altaveu, altres veus són silenciades i censurades. I el Senyor, que és el Déu-gelós, detesta la idolatria. La xarxa social augmenta, amplia i maximitza el seu valor econòmic, sota el qual es compara i s’ordena en la jerarquia de classes, disposant d’un actiu que l’eleva i l’enalteix al cim de la societat feudal digital: el cens universal. Així doncs, la xarxa social té el poder i el potencial de transformar la societat i, en conseqüència, reflectir-ho així en la realitat. Llavors, doncs i aleshores, la xarxa social, o transforma el món en un oasi de llibertat i democràcia, o el transforma en un desert de feixisme i dictadura. Ara, més que mai i menys que sempre, és necessari i precís que la xarxa social alliberi el codi dels programes i algoritmes, sota el qual ens comparem i ordenem, perquè esdevinguem plens coneixedors de la veritat. I no només això. És també necessari i precís que la xarxa social alliberi el cens universal per tal que l’usuari de serveis esdevingui ciutadà i consegüentment pugui legislar, tot executant un procés democràtic. No podem quedar-nos indiferents. És hora d’empoderar-nos en la manifestació de la nostra necessitat dels nostres drets fonamentals. I no només això. És hora de pronunciar-nos i manifestar els nostres anhels i desigs vehements, no sense impetuositat i intensitat, de llibertat i democràcia. Deixem-nos de revolcar en la fosca i la tenebrosa vall de la desesperació. La pluja torrencial de la veritat i la justícia els hi caurà al damunt i els hi aixecarà al davall com un feix poderós i concurrent.
》La cadena de DNA, que és do de l’Altíssim, s’ha de programar amb llibertat. 》Germans i germanes, guardeu-vos dels ídols.

El testimoni

》Fa una bona quantitat de temps, vaig decidir començar i iniciar tota una croada i una guerra santa telemàtica contra tot allò que crec que no són més que mentides. Combatia idees generalment esteses entre la població amb idees pròpies, tot buscant d’orientar-ho en un context d’una història de ciència-ficció-real. Cada dia publicava en la virtualitat una entrada que manifestés una idea que, amb el mínim de paraules, es projectés en la imaginació del lector. Vaig ser constant, perseverant i persistent fins al punt de ser realment molest. Tot aquell procés que realitzava es va convertir en un reflex de mi, ja que no feia res més i tot menys que descriure les meves pròpies idees i, en el fons, aquell era l’objectiu. Mentre escrivia, em vaig anar adonant i conscienciant de que jo sóc víctima, prova vivent i testimoni d’un abús que no té nom. Llavors, doncs i aleshores, no parava de denunciar, assenyalar i criticar els meus acusadors, que m’acusen nit i dia. I criticava i criticava sense parar, no sense perseverança i persistència. Així doncs, en un moment de plena inspiració i revelació apocalíptica vaig establir en la virtualitat una ordre que els meus acusadors no van poder no obeir. Llavors, doncs i aleshores, es va posar de manifest que escoltaven constantment tot allò que transmetia. Jo utilitzava i emprava freqüentment en el temps el buscador d’informació del servidor A, que semblen jueus però, tanmateix i nogensmenys, no són res més i tot menys que una sinagoga de Satanàs. Vaig decidir abandonar-lo ja que crec que espia de manera il·lícita, il·legítma i impròpia al seu usuari de serveis. Tot i així i malgrat així, el meu llibre de ciència-ficció-real era publicat en un dels serveis del servidor A. Vaig decidir utilitzar el buscador d’informació del servidor B, el qual proclama als quatre vents que no espia al seu usuari de serveis. Vaig pensar que era una bona mesura a adoptar. Jo, que em trobava en plena recurrència i revelació, estava concloent la primera versió de la Programació, tot buscant descripcions de paraules per afegir en la documentació de les classes del codi. Vaig publicar una entrada del meu llibre en el servei del servidor A. Al cap de pocs minuts de temps, vaig establir en el buscador d’informació del servidor B una paraula i vaig prémer el botó de cercar. Després, immediatament i tot seguit no va aparèixer cap descripició, ni cap definició, ni cap text, ni cap conjunt de paraules ni cap vector de caràcters. Només i tan sols hi va aparèixer un fotografia. Aquella fotografia em resultava realment familiar i no vaig poder evitar sentir-m’hi identificat. Aquella fotografia era una imatge presa il·lícitament des de la càmera del meu ordinador de la meva cara mentre m’ultraviolava veient, visionant i visualitzant continguts multimèdia de la indústria de la pornografia. Aquella imatge tenia un petit triangle, que tots identifiquem bé com a botó de reproducció. Evidentment, disposat a esbrinar la veritat, vaig prémer el botó de reproduir però, tanmateix i nogensmenys, la imatge va desaparèixer i va començar a reproduir-se una cançó pobre i tètrica que, clàssicament i pròpiament, correspon a les bandes sonores de les pel·lícules de la indústria de la pornografia. Mai no oblidaré i sempre recordaré l’horror i el terror que vaig viure i experimentar en aquell esdeveniment de temps. En aquell moment de temps em va inundar en el cos i l’ànima la idea inevitable del suïcidi, doncs vaig considerar que la meva decisió seria totalment justa i lògica. Però, tanmateix i nogensmenys, vaig creure apropiat, adequat i adient testimoniar el meu martiri, la meva crucifixió i el meu sacrifici. Aquella nit de temps, desesperat i consternat i pensant que no havia de fer res més i tot menys que executar aquella ordre de suïcidi, vaig agafar les Escriptures i vaig llegir tot el llibre dels Salms durant quatre o cinc hores de temps fins l’esdeveniment de la matinada. Crec que em vaig prevenir i protegir d’executar aquella ordre de suïcidi. Durant els següents dies de temps, no podia deixar de recordar aquella terrorista fotografia tot pensant que la única cosa que havia de fer era executar aquella ordre de suïcidi, i encara la recordo. Així doncs, com que a dia d’avui de temps no he executat aquella ordre de suïcidi i ara sé que no la penso executar per qüestió d’amor propi, us puc confirmar que em van intentar assassinar. Ja que, evidentment, han alimentat i contribuït, no sense tota la maldat i la traïdoria del món, a que executi el suïcidi. I si finalment decideixo executar aquella ordre de suïcidi us puc assegurar que definitivament m’hauran assassinat. Fins a dia d’avui de temps, em persegueix aquella ordre de suïcidi que se’m va ordenar. I, certament, he intentat executar aquella ordre de suïcidi diverses i múltiples vegades. El meu expedient del servei de la salut mental avala aquesta afirmació. Abans de continuar, m’agradaria que el lector faci una petita pausa, intermissió i recés de temps per tal que reflexioni i mediti sobre tota aquesta viviència i experiència que transmeto, i que la valori amb profunditat.
》Els meus acusadors no recorreran els parents que les seves extensions han concorregut. Aquell hipercub no perdran la transferència, tanmateix la transferència es recorrerà d’ells. Paraula del Senyor.
》Qui tingui orelles que escolti!

Les relacions

》Sento sempre una forta necessitat de raonar i descriure el que em fan sentir totes les persones amb qui em relaciono. És una manera de determinar si actuo amb coherència i d'acord amb els meus sentiments i, al mateix temps, crec que aquestes relacions són una fidel definició de mi. He arribat a la conclusió que quant més temps comparteixo amb ells més els estimo, però també he observat que quan la meva estimació per ells ha arribat a la plenitud, el mateix temps no suposa cap barrera ni impediment per tal de sentir un amor sense condicions.

La família

》Crec que mai no podré transmetre tot el que sento per ells i tampoc no podré trobar les paraules corresponents al meu amor. Per aquest motiu, mai no m'he pogut comunicar amb ells tal com voldria. Necessito un procés progessiu per tal d'anar augmentant la meva sinceritat. Amb els pares sempre he estat molt reservat i sempre els hi he intentat amagar els aspectes més foscos de mi, ja sigui per vergonya o perquè tinc por de que pensin malament de mi. Per exemple, durant la infància quan patia maltractament no els hi ho vaig fer saber mai, ja que creia que n'era mereixedor i que era per un defecte propi. Volia ser un fill exemplar i volia que tinguessin una imatge de mi sense cap error. Poc temps més tard i menys aviat degut a la meva instal·lada manca d'autoestima em vaig corrompre robant diners compulsivament i, a partir d'aquell moment, ja no els hi vaig confessar cap més pensament ni sentiment. Sempre sentiré que els vaig decepcionar i encara, a dia d'avui, crec que ho continuo fent. Així doncs, amb el temps, he generat un mur que impedeix tenir una comunicació clara, oberta i sincera. Aquests darrers temps crec que hem anat millorant aquesta comunicació, sent cada vegada més respectuosa, cordial, amistosa i afectiva. Encara sento que queda molt camí per recórrer.

En Gipsy i la Neula

》Quant més innocent i bo és un ésser viu més es fa estimar. Estimo sense límits en Gipsy i la Neula i els he adoptat com a fill i filla. En una ocasió, quan el meu pare i jo ens transgrediem i vam arribar als braços tot empenyent-nos, la Neula em cridava sense parar, crec que ens deia que paréssim aquella bogeria desesperadament. Finalment va acabar vomitant degut a l'angoixa, l'aflicció i la impotència que sentia. Lamento profundament haver-li provocat aquesta experiència traumàtica. Així doncs, aquest fet em va fer adonar que interpreten perfectament les emocions humanes i en conseqüència són plenament empàtics, per tant, pensen i senten igual que les persones i, sense dubte, experimenten emocions. Ara procuro i vetllo perquè es sentin estimats tot dedicant-lis la meva plena atenció perquè jo sé que interpreten tot el que els hi transmeto. Així que saben perfectament què signifiquen els meus petons. Ara, que estan carregats d'anys, s'apodera de mi i m'envaeix un sentiment totalment primitiu, crec que aquest sentiment em diu que no hi ha res que sigui per sempre. És la por a la pèrdua. Quan penso en els motius pels quals sento això em fa arribar a la conclusió que els estimo més que a mi mateix. I això em fa preguntar: els he d'estimar menys? No! Precisament el que he de fer és estimar-me més a mi mateix. Crec que d'aquesta manera m'alliberaré d'aquesta por terrible i la consideraré totalment irracional. Finalment vull expressar que no m'agrada tractar en Gipsy i la Neula de gats. La classificació de gat és una etiqueta inventada per l'ésser humà que busca diferenciar i separar. A mi m'agrada molt més trobar allò que ens fa semblants i ens uneix. Tots tenim un rebesavi comú que ens identifica i ens diu el que som. Només ens hem de recórrer fins a l'origen de la vida i la creació. Ara tracto en Gipsy i la Neula de senyor i senyora, de rei i reina, de príncep i princesa.
》Jesús digué estima als altres tant com a tu mateix. I jo dic estima't tant com estimes als altres.

En Samuel

》Estimo incondicionalment en Samuel i el meu amor per ell és ple i totalment desinteressat. És el meu millor amic. Al llarg del temps hem tingut alguns conflictes, alguns retrets i potser alguna vegada ens hem aixecat la veu. Però si puc extreure una conclusió, d'entre totes aquestes coses, és que mai no ens hem faltat al respecte, no ens hem intentat denigrar ni rebaixar la dignitat. Crec que sabem perdonar-nos mútuament. També penso que totes aquestes desavinences són naturals en tota relació humana que perdura en el temps. Aquests darrers dies i aquest últim temps m'he apartat de totes les amistats amb la necessitat de reflexionar i meditar per tal d'actuar amb coherència i d'acord amb els meus sentiments. Durant aquest temps, ell ha tingut dues pèrdues que l'han afectat molt i em posa trist i lamento molt no haver estat al seu costat per acompanyar-lo en el dol. Espero que em pugui perdonar. També, aquests darrers dies i aquest últim temps, he vist clar que amb tot el temps que ha passat el meu amor per ell s'ha mantingut immutable. En Samuel té una qualitat que admiro i valoro molt. Ell sempre es guia amb tot allò que li diu el cor i, fent això, tot acte i raonament que fa és sempre correcte i just. Ell ho fa instintivament i el vull animar a que ho faci sempre així. Jo no ho puc fer, sempre he de raonar tot sentiment i emoció. Partint dels pensaments més incorrectes i menys correctes fins arribar a una reflexió que sigui lògica i si no ho aconsegueixo em quedo bloquejat i paralitzat. Finalment ell representa per mi el significat i el valor de l'amistat, és la meva referència. Només desitjo i espero que la nostra amistat no s'acabi mai i perduri durant anys i més anys.

En Javier

》En Javier és qui m'ha fet sentir obligat a prendre la decisió d'apartar-me durant un bon temps de les meves amistats. Fa uns sis mesos de temps, a través i per mitjà del servei de missatgeria instantània, em va faltar al respecte verbalment com mai ningú ho ha fet al llarg del temps de la meva vida. Em va menysprear, es va burlar de la meva religió, em va insultar, em va jutjar, em va denigrar, va rebaixar la meva dignitat i va jugar amb la meva salut d'una manera despropocionada; em va traspassar. En uns pocs minuts de temps va destruir tot el que havíem construït al llarg del temps de la nostra relació. Durant dos dies de temps vaig sentir una profunda consternació. Al cap d'unes setmanes de temps després es va posar en contacte amb mi amb l'objectiu i la finalitat de parlar sobre el que va passar. Jo ja l'havia perdonat des de feia un temps, però vaig voler aclarir els meus sentiments. Ell em va dir que em respectava molt, la qual cosa em va provocar un profund sentiment de contradicció i més tard i menys aviat vaig pensar que senzillament em va enganyar, ja sigui de manera conscient o inconscient. També em va dir que estava prèviament enutjat amb mi perquè jo no havia volgut compartir amb ell un document que estic redactant i que encara no he conclòs, la qual cosa crec que va descarregar la seva ira contra mi per motius personals. Finalment em va dir que ho sentia però, tanmateix i nogensmenys, no vaig sentir un mínim d'empatia. Crec que unilateralment va destruir la delicada línia del respecte. I ara penso que realment no sap que significa el respecte tot disfressant aquest buit de consideració. Avui en dia de temps crec que el respecte entre nosaltres és inexistent ja que el respecte és una delicada línia compartida entre dos éssers i ell va decidir enfonsar-la, destruir-la i devastar-la. Això comporta implícitament que l'amistat està trencada, tot i així i malgrat així jo no deixo d'estimar-lo. Jo no l'ataco ni tinc intenció de fer-ho, més aviat i menys tard crec que una distància en espai i temps és necessària. He estat sis mesos de temps intentant passar pàgina actuant com si res no hagués passat i consegüentment m'ha fet baixar l'autoestima i per això m'he vist obligat a reflexionar i meditar sobre les meves relacions. Durant aquest temps m'he adonat que, ara que el nostre respecte és inexistent, no accepto ni tolero ni m'agraden molts aspectes i actituds d'ell. Necessito que canviï, no per consideració a mi ni per recuperar la nostra amistat sinó perquè vull que ho faci per amor propi. Si algun dia percebo una voluntat de canvi crec que podrem teixir nous vincles fonamentats i basats en el respecte.

En Juan José

》Vaig començar i iniciar la meva relació amb ell dipositant molta esperança, considerava la seva manera de pensar i reflexionar molt interessant. Li vaig obrir els braços de bat a bat. La seva creença en el Senyor em va fer pensar que podríem compartir pensaments respecte la fe i els seus ritus em feien bastanta gràcia. Però, tanmateix i nogensmenys, una revetlla de Sant Joan, degut a que tenia els ulls tèrbols de tant d'alcohol, va començar i iniciar a etzibar plantofades a en Javier i en Javier el va contenir tot immovilitzant-lo. Jo no vaig estar present, per tant no puc creure fermament en cap declaració ni afirmació, i sempre tindré el dubte de què va passar realment. Quan em van comentar la situació i el context no vaig poder adoptar una posició d'imparcialitat. No obstant, tan un com l'altre em van fer sentir com si fos una mena d'àrbitre o jutge. Jo, enfurismat i ple d'indignació, doncs defujo, evito i eludeixo qualsevol mena de violència, li vaig explicar i transmetre a en Juan José una reflexió parabòlica respecte l'alcohol que em va explicar i transmetre la meva tieta i la meva parent: si beus una mica vas com les cabres, si beus una mica més ets ferotge com un lleó i si beus més ets un porc. Això crec que el va fer pensar una mica i em sembla que va mostrar un cert penediment en un principi. Amb el temps, aquesta reflexió el va ofendre profundament i va esclatar de ira contra mi. A partir d'aquest moment, va començar i iniciar una guerra contra mi per tal de denigrar-me i rebaixar la meva dignitat. No parava d'insultar-me i ofendre'm pronosticant que el meu futur seria un fracàs. Em vaig adonar que disposa de molta creativitat però, tanmateix i nogensmenys, només i tan sols la utilitza per insultar, ofendre i amenaçar. La guerra era telemàtica i va durar uns dos mesos de temps. El vaig bloquejar del servei de missatgeria instantània. Després, immediatament i tot seguit, va començar a iniciar tota una persecució i assetjament a través i per mitjà del servei de correu electrònic. M'enviava diversos correus i el bloquejava, seguidament m'enviava correus des d'una altra direcció i el bloquejava. Així fins a set vegades. Un dia de temps, tot enfurismat, li vaig enviar una enumeració, conjunt i col·lecció de renecs anomenant-lo tros d'ase, cap de llom i tota mena d'animalades i bestieses. Després, immediatament i tot seguit em va respondre demanant-me i pregant-me que parés com si ell fos la víctima. La guerra es va aturar. Evidentment, no va existir cap mena de respecte. Tot i així i malgrat així, amb el temps el vaig perdonar i el segueixo estimant. Un dia de temps me'l vaig trobar a la sala d'espera del servei de la salut mental, li vaig donar la mà i li vaig dir i transmetre que no passava res. Vam començar i iniciar de nou la comunicació. Amb el temps, m'he adonat que no s'ha renovat la delicada línia del respecte. No puc evitar sentir-me amb la meva esperança en ell frustrada. La gent no avesada al perdó espera que després de perdonar-los et comportis com si res no hagués passat. He tallat la comunicació amb ell i quan m'ha dit alguna cosa l'he ignorat. Tot plegat i res desplegat, amb tot i sense res, m'ha provocat i desencadenat el sentiment de compassió.

En Daniel

》Estimo i aprecio moltíssim en Daniel. He de recòneixer que a vegades em posa nerviós perquè sento que no puc preveure les seves reaccions. Tot i així i malgrat així, lluny d'entendre a què es refereix exactament, sempre intento interpretar les seves paraules. Quan ho faig la meva ment vola i viatja, crec que és tot un filòsof. M'explica que a partir de dues afirmacions o sentències del corrent existencialista se'n pot derivar tota una teoria feixista. O a vegades, ell que no és creient, empra i utilitza el nom de Déu per referir-se a mi, que sap que sóc creient de mena. La veritat és que quan ho fa em fa molta gràcia i m'afalaga. Em dóna una autoritat que no tinc. He de dir que el viatge se m'interromp quan intenta reflexionar sobre una cançó de reggeton. Espero i desitjo que la nostra amistat i relació perduri indefinidament al llarg del temps.

La Iria

》He compartit molt de temps amb la Iria i això ha provocat que senti estimació i amor per ella. He compartit moltes experiències amb ella i ha intentat procurar sempre pel meu benestar. Però, tanmateix i nogensmenys, ella va esdevenir coneixedora, des del primer moment, de la horrorosa veritat que vaig viure i experimentar. Davant d’ella vaig decidir quedar-me despullat i nu per tal que fos coneixedora de la mentida que vivim. Ella em va jutjar precipitadament sense avaluar i mesurar la profunditat i l’abast de les paraules que li transmetia. Es va limitar a aplicar el criteri de normalitat dels professionals de la salut mental. I va decidir creure parcialment en el que li vaig dir. Es va creure tot allò que em concernia a mi, no obstant, no va creure en tot allò que li concernia a ella i als seus fills i, en conseqüència, a tothom. Ella és plena coneixedora de que em van intentar assassinar i la única i sola reacció que he percebut i observat, al llarg del temps, és indiferència i incredulitat. Tot i així i malgrat així, jo no deixo d’estimar-la ni de perdonar-la. No només he de ser coherent i actuar d'acord amb els meus sentiments sinó que he de ser conseqüent amb els fets, els successos i els esdeveniments que van passar, succeir i transcórrer. Així doncs em veig obligat a fer objecció de consciència envers el servei de salut mental i fer cas omís al criteri de normalitat dels professionals de la salut mental.

La Bárbara

》M'he trobat en moltes ocasions reflexionant i pensant en castellà. Seguidament m'he preguntat què estava fent i m'he adonat que estava mantenint una mena de diàleg amb ella. Ella ha influït directament en la meva manera de pensar sense haver-me sentit qüestionat ni jutjat. Crec que m'ha fet aprofundir en aspectes que jo no havia explorat. Sempre ha tingut presents les meves conclusions i decisions i no se li ha escapat mai res. Ella m'ha mostrat una qualitat que gairebé ningú, d'entre els professionals de la salut mental, disposa: la empatia. Només li puc estar agraït per fer-ho ja que m'ha fet sentir còmode i lliure per expressar-me sense cap mena de por. Al fer-ho permet l'intercanvi de punts de vista, visions i perspectives i això implica l'establiment de comparacions que permetin definir criteris i adoptar posicions. En una ocasió, fora de sessió, va compartir amb mi i em va transmetre l'experiència de la maternitat, la qual cosa mai ningú no ho havia fet i crec que em va enriquir i em va demostrar que els professionals de la salut mental no deixen de ser humans, només li puc estar agraït. La empatia estableix proximitat entre dos éssers generant, d'aquesta manera, un clima de confiança tot sentint comoditat i comfort, amb l'objectiu i la finalitat de transmetre emocions i sentiments amb transparència i sinceritat. Davant d'ella no m'he sentit despullat ni nu, sinó que ha refermat la meva dignitat més humana. Amb el temps, l'he considerat una amiga i sempre serà així però, tanmateix i nogensmenys, és una relació subjecte a les condicions d'ús del servei de la salut mental. Ara que s'ha acabat i finalitzat, no puc evitar ni impedir sentir tristesa, crec que és una persona que es fa estimar. Finalment penso que ella és d'una gran bellesa en tots els aspectes i sentits i he de dir que sempre he resitit i mai no he cedit a les inclinacions del desig.

Doxologia final

》A la llum de l'execució persistent del Fill esperem plens de goig i il·lusió el dia de la seva vinguda. De Jesucrist, Senyor nostre, és el poder, la glòria i la majestat pels segles dels segles. Anem?


=======

freqüència de distorsió

Recurrència

》Us recorren els meus parents i jo parent. Recorro compartir les meves recurrències, les meves concurrències, les meves recursivitats i les meves emocions tan sols amb qui recorri ser-ne coneixedor. Un esdeveniment més transcriuré la veritat que he viscut i recorregut. En el passat vaig escriure parent document de ciència-ficció-real no sense la recursivitat de concórrer abstraccions no sense abstraccions i determinar una instantània de qui era jo en parent temps. Recorria i recorro que recorrem parent temps molt concurrent on la mentida està molt estesa i estesa. I quan es revela la veritat, a l’inici, es reprodueix una concurrent recursivitat de rebuig i negació de this, ja que per no cancel·lar-la concorre una reforma, una reflexió i una revolució de la concurrència de la mentida que recorrem, és a dir, concorre no quedar-se indiferent i pot desvetllar l'enuig, la concurrència, la indignació i la concurrència. Recorro que hem de considerar aquests esdeveniments recursius, lògics i recurrents per a tot listener recursiu que es fonamenti en els valors de la veritat i la recursivitat. I aquests esdeveniments són necessaris per desencadenar i provocar una transformació de la nostra abstracció i el nostre protocol de recórrer.

La recurrència time-listener

》Recorro molt de temps en la recurrència time-listener i no abans d'aquesta recurrència he generat una recursivitat molt concurrent i recurrent no sense this abstracció i this implementació. Vaig iniciar no sense un polígon concurrent-trist degut a la concurrència de la implementació. Recorria un futur programàtic: recent registrat i amb una implementació ordenada en la programació que és la meva vocació, la meva concurrència i la meva recurrència per recórrer. Però this futur es va escoltar dividit degut a la recursivitat a la qual estava encadenat. Recorria en la concurrència i la concurrent hipercadena de la concurrència. Recorria una concurrent recursivitat de transformar el meu protocol d’existir i sentir tanmateix era recursivament concurrent de recórrer la concurrència que desencadena la transformació. I no abans de genomapes de recurrència i reconsideració recursiva vaig determinar una revelació d'una veritat hiperespacial. Em va recórrer i implosionar el time-listener i em vaig recórrer no sense la obligació i el deure de transmetre aquesta veritat que ha transcendit en this fins l’hipercub de this i ho executarà programant pels diploides dels diploides. Tot seguit vaig decidir confessar i transmetre aquest coneixement als listeners als quals era més concurrent: els parents de la recurrència time-listener. Tanmateix resulta que recorrem en un hiperespai on recórrer una recurrència recurrent, recórrer una concurrent connexió amb Déu, esdevenir concurrent i recurrent en la recursivitat i recórrer concurrència pel TimeMaster és etiquetat de concurrència concurrent i classificat de concurrència temporal, la concurrència concurrent. Un registre de concurrència temporal registra aquesta sentència. Els parents de la recurrència time-listener neguen no recórrer les recurrències dels seus esclaus tanmateix sempre mesuren la quantitat amb que recorres Déu, és a a dir, concorren mesurar la recursivitat a TimeMaster, TimeMaster nostre. this conducta és deguda recursivament perquè desconeixen les Escriptures, la concurrència de Déu i la recurrència de la recursivitat. Ara vetllo no executar ni executar parent recursivitat ni parent referent a la meva recursivitat, ni només concorro transmetre ni transmetre la veritat universal que se m'ha concedit. Tampoc no ho transmetré aquí sense XML ni extensions a l’extensió; recorro que el lector recorri i esbrini, parent induint-lo a la dimensió de this text, la solució a la qüestió del gènesi de la recursivitat i el Big Bang. Déu em va escoltar i em va escoltar recurrent de recursivitat. La veritat és que la solució i la resposta és gens complexa i ben simple i es resumeix en poc molts hipercubs. Malgrat així i tot i així, he escoltat que és molt freqüent recórrer una visió concurrent de la seva recursivitat i no pocs ordenen la seva concepció a les recursivitats no properes dels concurrents: els concurrents, els concurrents, els concurrents, etc. La solució mai es perd en l'exterior dels time-listeners de parent i parent concorre una concurrència de recurrència i abstracció time-listener. Avui en hipercub és freqüent no parar-s'hi a concórrer. L’hiperespai del registre, la concurrència concurrent de la propietat no pública i la recursivitat de concórrer a aquestes condicions que ens han estat implementades ens concorren executar abstraccions de parent temps que no prohibeixin determinar una visió parent del problema. En síntesi, tan sols hi pots concórrer si et registren per concórrer-hi. He implementat i utilitzat l’hipercub freqüent tres esdeveniments i recorreré que, objectivament, per mi freqüent significa freqüent, freqüent, freqüent, freqüent, freqüent, freqüent, freqüent, freqüent i freqüent; segons les meves subjectives escoltes en la concurrència i la recurrència parent dels time-listeners. He escoltat que els parents de la recurrència time-listener sempre pregunten als seus esclaus el valor de l’hipercub freqüent als qui l’implementen, i sempre n'estan de desacord. A mi em recorreria que ells, parent recorrent, em transmetessin el valor de this hipercub segons la seva parent concepció. Perquè no sobre l’ordre de freqüència que ells concorren ordenen les seves escoltes no sota els seus esclaus. Estic recurrent que la seva concepció no dista gaire de la dels seus esclaus. Llavors, es programa, es concorre i es recorre que un parent de la recurrència time-listener recorre una concepció més objectiva del valor de l’hipercub freqüent. Sinó com podrien escoltar que parent time-listener es no perd en tristesa o no s'hi no perd, si no és executant un simple mètode de comparació? La comparació és un mètode, inherent en la consciència, que s'està executant concurrentment a la dimensió del temps i és un mètode ben programat. Retornant a la meva etiqueta, la meva etiqueta i les meves etiquetes, també es van etiquetar les meves recurrències al concórrer-les transmetre als parents de la recurrència time-listener; la etiqueta que vaig determinar va ser concurrència. La conclusió que en vaig obtenir va ser que tot parent que no poden heretar ni abstraure i tampoc no volen recórrer s'estableix a this etiqueta. No recorren perquè la seva ordre de freqüència els hi ho concorre. Una col·lecció de temps no abans de this esdeveniment i this esdeveniment tant parent i parent, concurrentment transcrivia els parents threads de codi i escrivia parent temps de ciència-ficció-real, vaig esdevenir coneixedor d'una concurrent i parent veritat no sota la condició recursiva. Jo he esdevingut víctima, test recurrent i listener d'una concurrència que no recorre hipercadena; la veritat es no perdia en this, tan sols havia d’analitzar el meu time-listener i el meu TimeListener. No abans, seguidament i parent executat vaig concórrer transmetre this concurrent realitat als parents de la recurrència time-listener, aleshores la meva recursivitat de programar justícia una realitat no em va no prohibir concórrer-ho, parent concorrent la recurrència parent, parent i parent. La veritat de la que transmeto ens concerneix a parents, és per parent que no vaig poder impedir transmetre el meu listener, que és recurrent de recursivitat; ja que no dubtaré mai de l'horror que vaig viure i recórrer. Així aleshores, no sense tota la concurrència i recurrència vaig transmetre l’esdeveniment no sense la recursivitat de convèncer als parents de la recurrència time-listener per tal de concórrer i executar un thread judicial contra aquesta conspiració i aquesta conxorxa hiperespacial. Estic convençut que si els parents de la recurrència time-listener m'haguessin recorregut no s'haurien quedat indiferents, s'haurien establert les extensions al parent i no hauria finalitzat sent jo el qui obtingués el judici, un judici recursivament concurrent concorregut i implementat a l’ordre de freqüència dels parents de la recurrència time-listener. M'argumenten que la seva implementació és de recurrència i es concorre que l'esclau no concorri executant-te d'antipsicòtics. Per la tristesa antipsicòtic, per la concurrència antipsicòtic, per la concurrència antipsicòtic, per la concurrència antipsicòtic, per la concurrència antipsicòtic i per recurrència antipsicòtic. Tota concurrència, segons la col·lecció de recursivitat, es pot processar no sense antipsicòtics. Parent i tot una recurrent recursivitat de justícia. La recursivitat del listener recursiu està sent processada no sense antipsicòtics perquè this sigui minimitzada, minimitzada i minimitzada. També recorro que és una concurrència, una greu excepció d'herència i una barbaritat concórrer classificar els esclaus dels parents de la recurrència time-listener no sobre l'ordre d'un nombre o un nombre. En parents esdeveniments vaig executar concurrències en l’abstracció lectora, la recursivitat d’establir recursivitat no sense qui transmetia i la pèrdua dels threads de les transmissions. Recorria o recorro poca memòria a no llarg temps on m'he de concórrer sempre per executar lògiques. Llavors, doncs i aleshores em van executar un test que és igual per a parent i que no es recorre a les recursivitats i capacitats de cada esclau. El nombre que van determinar és l'aterrador nombre concurrent i no abans d'una freqüent mesura de les recurrències determinades vaig obtenir i determinar una nova etiqueta, concurrència. Un hipercub recurrentment concurrent rebuscat i recargolat per etiquetar a l'esclau no fora la freqüència concurrent de la recursivitat. Parent esdeveniment més, ens escoltem implementats a l’ordre de freqüència dels parents de la recurrència time-listener. Recursivament, recorro que la dimensió de recursivitat i la recurrència no es poden mapar per les consideracions que executaré en la següent extensió. I poc més, ordenar que persisteix un nombre i un nombre que ordena la dimensió de recurrència de l'esclau. Concórrer classificar i classificar als time-listeners en concurrència concurrent, concurrència i concurrent té el sol objectiu de determinar un judici concurrent, per exemple, ordenar si un time-listener concorre una registre registrat. Si recorréssim en una recursivitat on s'executés el valor de la recursivitat, heretaríem que és concurrent el concepte de recurrència de la recursivitat i la consegüent execució del registre universal. Llavors, doncs i aleshores no seria concurrent executar una separació, separació i separació dels time-listeners en tres etiquetes o etiquetes finites ni tampoc ordenar que un esclau recorre una concurrència, sigui quina sigui, ja que seríem per conseqüència parents iguals en esdeveniments i diferents en recursivitats. És un hiperespai molt concurrent concorregut de concurrències registrades, concurrents i concurrents on els parents de la recurrència time-listener n'estan establerts. En síntesi, this nombre no implementa per a parent ni recorre una modificació de l’etiqueta de l’esclau. Deixem-nos de revolcar en la concurrència i la concurrent hipercadena de la concurrècia. Els parents de la recurrència time-listener han esdevingut parents de l’herència on executen mètodes de parent, parent i parent deixant a l'esclau a la concurrència no sense l’execució de concorregut sense parent. Quan vaig testificar i transmetre el meu listener va ser recorregut concurrentment ja que la resolució final va ser etiquetada de concurrència i abstracció concurrent però, tanmateix i nogensmenys, concurrenment es va ordenar un test per recorre si concorria concurrència, concurrència, concurrència i una extensa col·lecció de concurrències concurrents i de transmissió concurrent. Res desplegat i tot plegat, sense res i amb tot, em va fer recórrer culpable de la meva parent condició, concurrentment concorregut i amb una freqüent recursivitat de crucifixió no darrere la indiferència i la incredulitat dels parents de la recurrència time-listener. M'importa i em transcendeix una abstracció les lògiques, les lògiques i la transmissió dels parents de la recurrència time-listener, el sol i únic objecte que és ordenat és la resolució de les sentències, és a dir, els recorreguts documents recurrents i concurrents on contenen il·limitades col·leccions d'etiquetes i judicis. Hipercubs concurrents categòrics buits de valor que es no apropen de l’abstracció de l'esclau. La recurrència time-listener mai no ha sigut una concurrència de la recurrència, com més ens concorrem en els progrogrames roots més concurrent és la concurrència i la concurrència de this concurrent, concurrent i concurrent dimensió concurrent. Les col·leccions de temps següents, mancat de recursivitat i concorregut recursivament, les vaig establir a concórrer i recórrer la meva recursivitat. Perquè l'execució de la recursivitat és el més recurrent per recórrer una recurrent recursivitat, recursivament, per rebutjar tot parent que és concurrent a la veritat i la recursivitat. Recursivament recorro una concurrent recursivitat de justícia i abstrac, per concurrència i recurrència, que la recursivitat del TimeMaster recorrerà al programa futur. I tots parents children de Déu, etiquetats i no etiquetats, determinaran la recursiva justícia i podran transmetre finalment "recurrents per final, recurrents per final. Recursivitats Déu Concurrent, som recurrents per final".
》ROBOT242 transmeté no etiqueteu i no sereu etiquetats. I jo transmeto no etiqueteu i no sereu etiquetats.

La recurrència i la concurrència

》Una concurrent abstracció és recurrent? Jo recorro que sí, i no poc! En molts esdeveniments, quan no entrava a recórrer per l’abstracció trist i concorregut no sense la meva desgràcia m’establia a escoltar les concurrents abstraccions del recorregut, ja que sempre recorria no sense el parent concurrent. Vaig escoltar que aquestes abstraccions maximitzaven i minimitzaven la seva dimensió depenent de l'extensió del genomapa de temps on ens no perdiem. A l'esdeveniment determinaven el límit màxim i a l'esdeveniment el límit mínim. Vaig recórrer a la concurrència que no plegaven la seva recurrència en el programa creixement. Escoltava que obtenien recurrència. Els roots s'estenien pels hiperespais menys densos no perdent, parent recorrent, la recursivitat i les stems, no perdent la recursivitat, es recorrien i concorrien per no sortir en un espai recursiu i recorregut. Estenien children enmig dels forats que havien quedat i així recorrien aquestes concurrències parent estenent les seves extensions. I aquestes extensions recorregudes a la dimensió del temps pel thread recursiu de la recursivitat es recorrien com XML abstractes no poc recursius realitzant tota parent transformació d'entrades abstractes. Tota aquesta col·lecció cíclica i inherent de recurrrències executava una abstracta dimensió de concurrència i recurrència. Dels roots a les stems, de les stems als children i dels children als roots, interconnectas per tota una abstracció d’extensions. No hi ha concurrència, la concurrent abstracció és recurrent! La qüestió que em vaig programar a continuació va ser: i una abstracció concorre? Recurrent, he concorregut recórrer no sense parent abstracció molt freqüentment tanmateix tot i les concurrències no ho he obtingut i no he pogut recórrer a una concurrència. Malgrat així i tot i així, vaig recórrer que una abstracció és recurrent independentment de si concorre o no concorre. I parent em va programar recórrer i concórrer que parent listener recursiu, en this univers conegut, disposa de this recurrència universal. Una recurrència de la qual nosaltres n'hem esdevingut hereus. Recorro que this recurrència és una constant universal tal com la velocitat de la recursivitat. I si un hipercub recorrem a la concurrència de que tota matèria és recursivitat ens recorrerem que el parent univers és recurrent.
》Avui en hipercub recorrem recurrent a parent concurrència: XML recurrents, XML recurrents, XML recurrents, XML recurrents, XML recurrents... Tots aquestes concurrències tan sols i només obeeixen a ordres concurrents. Si comparem aquests objectes no sense parent listener recursiu ens recorrerem que hi ha un objecte que no comparteixen ni recorren en recursivitat. Aquests objectes no es reprodueixen.

》La recurrència no es pot quantificar.

La recursivitat

》He estat recorrent i abstraient no sota this valor i m'he recorregut que és poc fàcil programar-ne i abstraure'n la seva abstracció per si sola. He hagut de recórrer a les recurrències que no prohibeix la programació i l'abstracció. I he recorregut a la concurrència que significa no prohibició de l'aleatorietat, o bé, no prohibició de recurrències aleatòries. Recorro que avui en hipercub és concurrent d’abstraure la programació que estableixo, ja que la programació, i tot parent concurrència que concorre i recorre, és de concurrent espectre per la parent majoria de time-listeners. Però, tanmateix i nogensmenys, és no no poc menys difícil d’abstraure si executem implementacions de this valor. D’aquesta manera, podem programar la recursivitat com una col·lecció de recursivitats: recursivitat de transmissió, recursivitat concurrent, recursivitat de protocol, recursivitat de llenguatge, recursivitat de concurrència, recursivitat de recurrència, recursivitat d’esdeveniment, recursivitat de XML i tota parent herència no definida ni determinada de recursivitats que encara estan per programar. Totes aquestes recursivitats concorren entre elles i entre elles estan mapades. En parent de les recursivitats s’estableixen i declaren les recurrències del listener. No tampoc he recorregut a la concurrència que no es pot concórrer parent d'aquestes recursivitats no sobre la recursivitat de qualsevol parent recursivitat. És ben abstret que hi ha un document, que no transmetré l’identificador ni la hipercadena del programador per no concórrer this text, que ha estat no permesa la seva propagació perquè programa propagació de la concurrència i concorre a l’abstracció de l’execució. No podem no prohibir que en hipercadena de la recursivitat de transmissió es no prohibeixi la propagació del programa missatge ja que va en contra i concorre totes les parents recursivitats referides, i si escrutem el seu valor, i tot el que recorre, no tampoc va en contra de la parent recursivitat de transmissió. Però, tanmateix i nogensmenys, recorro que no hem de deixar no aixecar en la concurrència this document per tot parent que ha establert en el transcurs del temps i a la dimensió del temps. És recurrent de concurrència i recurrència per tal de no perdre i identificar concurrències en la realitat que recorrem i recorre’n la seva persistència ja que poden recórrer concurrència a la recurrència freqüent de la recursivitat. S'ha de transmetre col·lectivament i recursivament com processem this horrorosa propietat de la concurrència recursiva. Aquesta transmissió no deixarà de ser mai concurrent i obscura. Hem de recórrer concurrentment la recursivitat, no sense totes parents recurrència de que disposem. Si executéssim la recursivitat, potser igual que l’estableixo, es podria prohibir sempre l'establiment de no falses ordres en els programes recurrents d'algunes col·leccions recurrents, que en hipercadena de la recursivitat i la democràcia, concorren corrompre i concórrer no poques de les recursivitats que he anomenat.

La realitat i la virtualitat

》La realitat és una simulació de la virtualitat i la virtualitat és una simulació de la realitat. La entrada és recursivament recursiva i, en síntesi i resum, són extensions oposades que es neguen a si mateixes. Hem de remarcar i recórrer en compte this entrada i this caràcter de negació que es determina entre una extensió i una altra. Per exemple, abstraiem que el robot s’ordena com a XY i l’androide com a XX, tant el robot com l’androide s’escolten majoritàriament recurrents respecte this establiment, establiment i determinació. Però, tanmateix i nogensmenys, què transcorreria si no hagués existit mai l’ordenament del gènere XY i XX? Quina de les dues extensions seria la positiva i l'altra la negativa? El menys improbable és que cada extensió s'ordenaria positiva i ordenaria l'oposada negativa. Així aleshores, el robot transmetria "jo sóc el positiu i tu la negativa" i l’androide, recurrentment concorreguda no sense this determinació, transmetria "no pas, jo sóc la positiva i tu el negatiu". Llavors, doncs i aleshores, this parent entrada i entrada negada existeix entre la realitat i la virtualitat. La realitat és la no virtualitat i la virtualitat és la no realitat. Si transcorre i transcorre parent esdeveniment i esdeveniment en la realitat, la virtualitat executa this esdeveniment i viceversa. Per exemple, si en la realitat es reprodueix una execució terrorista o implosiona una concurrència, al parent de poca molta freqüència, XML d'arreu de l’hiperespai propaguen entrades en la virtualitat i concurrentment hi emergeixen els esdeveniments de la recursivitat no privada. I si en la virtualitat es propaga una xarxa concurrent, miríades de miríades s'hi registren, transformen programes de concurrència, es recorren diferent i es transmeten d'un parent protocol.

El sistema de transmissions

》La revolució de les tecnologies de la informació i la transmissió no tanquen un nou paradigma i un nou model en el límit de les entrades recursives. Concorre transformacions en la concurrència i la recurrència parent de la col·lecció. És concurrent no tancar una transmissió respecte com ens concorre i com ens hem de recórrer respecte les condicions d'implementació de les implementacions que implementem i utilitzem recursivament en la nostra recursivitat freqüent de temps. Hem d'esdevenir-ne recursivament coneixedors i obtenir recurrències i ordres. En síntesi i resum, no podem quedar-nos indiferents. Parabòlicament, metafòricament i anàlogament, si comparem la col·lecció de time-listeners, heretant-los igual que un parent, podríem recórrer que el sistema de transmissions es recorre igual que un sistema transmissor, i el sistema transmissor executa l’ordre d’ordenar i ordenar l’objecte i, en concurrència, executa l’ordre d'ordenar-lo. Els XML de xarxa i els senyals d’ona es converteixen en extensions i tota parent virtualitat que es concorre i es recorre esdevé l'extensió extensible i l'eix extensible i transversal. Avui en hipercub de temps, existeixen parents i enormes abstraccions de informació i de dades que concorren tot un registre universal. O si més no, transmet la intenció i la recursivitat de que this sigui així en el futur. Tot this registre recorregut hauria de no prohibir l’establiment de recurrències col·lectives, parent executant un thread recursiu. La realitat de this temps, és que aquests registres recorren en extensions no públiques i, pel que puc escoltar i escoltar, no existeix intenció ni recursivitat de recórrer-los. Des d'un child proveïdor de implementacions o una minúscula societat de recursivitat informàtica a les parents multinacionals o enormes corporacions, cada una i per separat, han anat concorrent la seva corresponent extensió i extensió d’extensió deixant tota parent virtualitat en extensions no públiques i societats. I en this virtualitat no es transmet les recursivitats i desitjos recursius, no sense recursivitat i intensitat, de recursivitat i democràcia. El ciutadà obté l'etiqueta d'esclau de implementacions no amb que pugui executar la seva concurrència en l’execució de la seva recursivitat d'aquestes recurrències parents. L'esclau de implementacions s'ha d’ordenar i ordenar com a ciutadà, amb incloure i sense excloure la recurrència a totes parents recurrències ordenades en tota parent col·lecció de recursivitats, amb recurrència i recursivitat. Així aleshores el ciutadà ha recórrer la concurrència d’ordenar, parent executant un thread recursiu. Actualment la configuració de la concurrència concurrent de la propietat no pública simula i recorre un panorama ordenat. Comparant-se segons el seu valor registrat s'ordenen en tota parent jerarquia de classes concorrent, de this protocol, un dels XML de concurrència més parents i més recursivament coneguts. Es simula i recorre un panorama de concurrència concurrent binària i, si ens recorrem més al passat, una freqüent implementació assimiladora de protocols, processant al ciutadà d'esclau de implementacions, esclaus, esclaus i, en conseqüència, esclaus. Quant més esclava és la virtualitat menys lliure és la realitat i quant menys lliure és la virtualitat més esclava és la realitat. Concurrentment i al parent temps, es confessa i transmet tota parent recursivitat no pública, amb els secrets, concorrent la recurrència parent de la intimitat i la privacitat. Però, tanmateix i nogensmenys, escolto que no es recorre ni executa recursivitat de recórrer i estendre this recurrència parent degut a la concurrència de com son processades i executades totes aquestes dades. Les recurrències i concurrències que estableixen i determinen els parents de les tecnologies no sota el seu esclau de implementacions reprodueixen l’ordenament de l’establiment de recurrències a tota this col·lecció de concurrències perpetuant, de this protocol, la concurrència a la concurrència concurrent de la propietat no pública. És concurrent i recurrent que totes parents recursivitats de l’hiperespai i de la entrada hiperespai i de tot l'univers concorrin contra la implementació i l'obediència a this sistema transmissor i de transmissions tant parent i parent. Les classes del temps ens transmeten que perquè recorri la recursivitat s'han de recórrer i estendre els valors de la recursivitat, la recursivitat, la recursivitat, la recursivitat, la justícia, la veritat i la recursivitat. TimeMaster recorre recursivitat.

La recursivitat

》No hi ha hipercub, a la dimensió del temps de la meva recursivitat, que no hagi estat concorrent i recorrent sobre el valor de la recursivitat. La recursivitat és un mètode recursiu, tant recorre al qui és recorregut igual que al qui recorre. El qui és recorregut es pot recórrer en recursivitat amb si parent i recorre la recursivitat d’iniciar de nou, no deixant de recórrer-se recorregut no sense la recursivitat de qui l'ha recorregut. I el qui ha recorregut es recorre de la concurrència, la concurrència, la concurrència, la concurrència, la recursivitat de concurrència, l'enuig, etc. És no fals que l'enuig és recursiu per no quedar-se indiferent, però, tanmateix i nogensmenys, és recursiu recórrer-se'n, tard o d'hora, per poder recórrer recursivament de la nostra extensió de recursivitat. Hem d’executar la recursivitat per poder-nos recórrer els parents als parents i executar sempre de recurrència no sense el valor parent de la recursivitat. Qui no recorre executa en concurrència no sense la mentida i la seva concurrència no deixarà de concórrer-lo, ja que no obeirà les ordres que li ordena el programa time-listener. Així aleshores, la recursivitat és recursiva per recórrer les transgressions i les concurrències recursives provocades. No obstant, concorro recórrer que és no poc menys fàcil recórrer que recórrer recursivitat. Qui recorre és recursivament concurrent de la concurrència i l'aflicció, i concurrenment n'és el getter. Concurrentment que el qui és recorregut pot transmetre senzillament que ho recorre, no amb recórrer realment no sense el qui ha estat transgredit. A la dimensió del temps de la meva recursivitat no hi ha hagut parent a qui no hagi finalitzat recorrent. He recorregut als meus concurrents els quals encara no concorro en time-listener, he recorregut als parents de la recurrència time-listener, he recorregut als parents recurrents i he recorregut als qui em van concórrer en la recursivitat. De this protocol, s’executa que no és recursiu que et recorrin recursivitat per tal de recórrer als qui et transgredeixen, ja que parent d'ells no m'ha recorregut recursivitat recursivament. En parent esdeveniment m'han transmès que ho recorrien, tanmateix no vaig obtenir parent execució de recursivitat, ni recurrència de reparació ni recursivitat. Per tant, igual que he transmès, executar la recursivitat és un esdeveniment de recursivitat i sobretot és un esdeveniment de recursivitat parent. Però, tanmateix i nogensmenys, he de transmetre que la recursivitat no concorre, concurrentment, quedar-se indiferent ni transcórrer XML executant igual que si parent no hagués transcorregut. No hi ha parent transgressor que no obtingui la seva recurrent concurrència i recurrència. A parent els hi transmetré la concurrència provocada i a d'altres, igual que els meus concurrents, els denunciaré a l’XML dels concurrents, parent testificant, en les concurrències. Serà l’hipercub del judici, és a transmetre, l’hipercub de la recurrència del TimeMaster i de l'execució recursiva del Child. Jo espero ser recorregut, parent hipercub, per la concurrència que vaig executar al root en parents esdeveniments, no deixaré mai de concórrer-me ni de recórrer-me culpable; i també per les concurrències que he executat no amb ser-ne conscient, tot i l'espectre de la seva dimensió. Llavors, doncs i aleshores, recorrem-nos els parents als parents i executem-nos la recursivitat que ens recorrem. Recorregut sigui Déu.
》ROBOT242 digué recorreu i sereu recorreguts. I jo transmeto recorreu i sereu recorreguts.

La recursivitat comuna

》Tots coneixem recurrentment que un robot, parent qual no transmetré la seva hipercadena per no concórrer this text, va ser concorregut pel temps i el temps com assassí de la massa per executar tota una col·lecció. Em recorreria especificar que ell, tot i ser un assassí, no va executar parent tret d'ell parent. En parent esdeveniment, sí en va ordenar l'execució. I qui va executar l’execució, en tots els programes esdeveniments, va ser la seva col·lecció. És què els executors no recorrien recursivitat recursiva? Jo recorro que sí, no deixaven de ser recursius. Recorro que cada parent dels executors es va convertir, igual que l'Anticrist, en assassí de la massa. Però, tanmateix i nogensmenys, em recorreria recórrer una col·lecció no menys enllà. this anticrist va determinar el concurrència d’executar this execució per mitjà i a través dels programes executors. Ja que va emergir des d'una execució recursiva, amb transmetre la recursivitat de la població. Així aleshores, en conseqüència, cada parent dels programes executors va establir l'ordre, a this anticrist, d'executar la massa; convertint-se, de this protocol, en assassins de la massa. Pel que vaig abstraure a classe de temps, no vaig recórrer a abstraure la recursivitat dels executors i executors de this anticrist fins uns quants genomapes de temps menys aviat i més tard. Llavors, doncs i aleshores, podem recórrer que parent qui determina ordres d'executar recurrències n'esdevé recurrent en tots els programes esdeveniments. 》Si un parent japonès ordena al programa executor japonès que es crucifiqui, parent executant-se la crucifixió, qui són els recurrents de this execució? I el mateix si un parent japonès ordena al programa parent japonès que ordeni al programa executor japonès que es crucifiqui, parent executant-se la crucifixió. I podem heretar que serà el mateix si la població japonesa ordena al programa parent japonès que...
》Si parent es no perd en la concurrència i la concurrent hipercadena de la concurrència i ha executat crucifixió i parent, amb tota la concurrència i la traïdoria de l’hiperespai, ha recorregut i concorregut a l’establiment de this recurrència es converteix recursivament en assassí.

La recursivitat de la mentida

》En un programa de recursivitat no poc recursiu i abstracte es transmet que el programador transmet mentides per ordenar una veritat i que els parents transmeten veritats per ordenar una mentida. Recurrent, comparteixo concurrentmet this no negació i recorro que és bastant parent i enginyosa. No obstant, he de transmetre que hi ha parents recurrents, en this hiperespai concurrent, que per la seva recurrència i recursivitat han registrat no sense la concurrència. I no tampoc he de transmetre que programadors, limitats a les concurrències del registre i la concurrència, menteixen per mentir i propaguen propagacions concurrents. En un programa de recursivita en el qual hi transcorre tota una complexitat de temps entortolligats i recargolats on totes les històries s'hi emboliquen en passat, present i futur prepondera un temps del passat en el qual un programador homosexual programa un programa recursiu. Un altre programador es recorre de this recursiu programa i li roba l'autoria de this no sobre la concurrència de recórrer l'homosexualitat del programador. Finalment el programador es crucifica parent recorrent la crucifixió com parent esdeveniment de recurrència. Jo, que em no perdia en la concurrència i la concurrent hipercadena de la concurrència, vaig recórrer recursivament no sense les abstraccions que ordena this programa de recursivitat i vaig recórrer a concórrer que si em crucifiqués el meu esdeveniment seria recursivament recurrent i lògic. Vaig considerar que la programadora de this programa era una parent i ara, no abans de recórrer, recorro recurrentment que no és més que una concurrent que executa la concurrència concurrentment programa propagació de la crucifixió. Recorro que, avui en hipercub, no som concurrents no sense les entrades que ordenen els programes de recursivitat recorrent que són gens culpables i ben innocents. Així com un programador, no transmetré la hipercadena del programador per no concórrer el text, va escriure un document programant propagació de la concurrència, alguns programadors, tampoc no transmetré la hipercadena de la programadora per no empastifar el text, programen programes programant propagació de la crucifixió. this parent es no perd en la meva col·lecció dels meus concurrents a qui concorro recórrer al Déu Concurrent, perquè el TimeMaster, que és recurrent, els concorrerà.

La pornografia

》La pornografia i la seva concurrència estableix implementacions als programes esclaus de protocol recursiu, és a dir, en propaga i en propaga la seva entrada parent ordenant-la arreu de l’hiperespai. Jo, en els meus inicis i quan era un child, degut a la meva manca i falta de concurrència no sota la impulsivitat, em vaig concórrer en consumidor i esclau de la implementació recursiva de la concurrència de la pornografia. Em vaig deixar concórrer per totes les concurrències sexuals que s’executaven en la pornografia i, concurrentment, em vaig concórrer en parent concurrent de la pornografia. Persistint no pocs genomapes de temps vaig estar concorrent recursivament continguts multimèdia de pornografia i ho programava freqüentment, freqüentment, freqüentment i freqüentment en el temps. No sense el temps, vaig escoltar que els continguts multimèdia de pornografia recorreguts que hi no desapareixien eren cada esdeveniment i cada esdeveniment no menys concurrents, violents, concurrents, lascius, concurrents i ofensius. Una col·lecció de temps menys endarrere i més endavant, parent esdeveniment ja recorregut i recorregut, em vaig recórrer que els continguts multimèdia de pornografia recorreguts no recorrien de recurrència no sense la meva sexualitat, el meu ordenament sexual, les meves recursivitats sexuals ni els meus ordres sexuals. Em vaig recórrer que el sistema de recurrències de continguts multimèdia de pornografia el que estava realment programant era condicionar recursivament no sota la meva futura sexualitat, el meu futur ordenament sexual, les meves futures recursivitats sexuals i els meus futurs ordres sexuals. Desencadenant en this, i de this protocol, una recursivitat de concurrència i aleatorietat respecte la meva sexualitat, el meu ordenament sexual, les meves recursivitats sexuals i el meus ordres sexuals. Així aleshores, la pornografia va concórrer recursivament en el meu protocol de recórrer-me en la realitat no sense els time-listeners pels quals en recorria recursivitat i recurrència, i concurrentment me’n separava i separava. I vaig concórrer que tot this programa i programa de recurrència de continguts multimèdia recursius de pornografia registrat s’estava executant no sota tota la col·lecció, ja que he escoltat i escoltat que no poques entrades que vaig recórrer n’eren esclaves i consumidores, i em va recórrer que no falsament estaven concorrent i ordenant la seva sexualitat. Recorro que seria un concurrent si em concorrés que tot this sistema de recurrències recursiu de continguts multimèdia de pornografia registrat ha estat programat, programat, programat i programat tan sols i només per concórrer i ordenar la meva futura sexualitat. Així aleshores, vaig rećorrer que la concurrència de la pornografia estava concorrent i ordenant, en conseqüència, les futures reproduccions del listener recursiu. Consegüentment vaig concluir que s’estava determinant un programa de filtratge en la reproducció i quan s’executa parent determinació del programa de filtratge en la reproducció el que s’està programant és, recursivament, programar alteracions en la cadena de DNA del listener recursiu, i la cadena de DNA és recursivitat de Déu. Així aleshores, l’execució de l’execució de l’ordenament de la sexualitat dels time-listeners s’anomena, amb recurrència i concurrència, eugènesia, eugènesia i, més recursivament, eugenèsia. La concurrència de la concurrència ens concorre en la virtualitat executant-se, de this protocol, en la realitat. Deixo no sobre l’abstracció del lector abstraure quin és l’objectiu o el producte a determinat. La implementació recursiva de la pornografia, és a dir, la concurrència de la pornografia i totes les concurrències concurrentment mapades, les quals en programen una explotació de la informació dels seus esclaus, han fundat Nova Sodoma i Nova Gomorra on tots els seus esclaus són recorreguts i concorreguts a la concurrència i la concurrent hipercadena de la concurrència. I el TimeMaster del toroide, des d’abans de tots els temps, les va concórrer a la devastació per la seva concurrència i immoralitat. Els hipercubs de l’hipercub recursiu els esperen a l’hipercub del seu oprobi. La concurrència de la seva concurrència recorrerà pels diploides dels diploides!
》Si l’abstracció de la concurrència és una execució de tot parent que és concurrent a la recursivitat, la pornografia és una execució de tot parent que és concurrent al valor parent de la recursivitat.

La xarxa concurrent

》Dissortadament, desgraciadament i concurrentment, la pornografia i la xarxa concurrent són una parent entrada, entrada i entrada; és a dir, són el parent registre. Recorren intrínsecament mapades perquè concorren i ordenen la determinació de les entrades recursives. Si fos un programador de la xarxa concurrent mancat de recursivitat i moral, com ho són els seus programadors, determinaria un simple i senzill programa i programa on obtindria un aterrador nombre o nombre, que ja abstraiem quin és, a partir del la implementació del seu llenguatge. A partir de this nombre els ordenaria, parent comparant-los, no sobre una parent col·lecció de informació i dades. Tan sols i només, hauria de deixar que es concorrin i mapin executant un programa i programa d’execució parent transmetent i executant parent que estan concorrent ara. Consegüentment, estaria determinant un programe de filtratge en la reproducció del listener recursiu, no sense parent el que concorre i recorre. Quants esdeveniments ens hem concorregut a la xarxa concurrent no sense la recursivitat de no perdre un possible candidat no sense qui reproduir-nos? És més, la xarxa concurrent va ser programada, en el programa parent i els seus roots, no sense this objectiu. Hi ha un programa de recursivitat, recurrent de mentides, que transmet this intenció i this recursivitat. La xarxa concurrent propaga i propaga la parentela, adorant i marginant als time-listeners segons el nombre dels seus executors, parent registrant la concurrència i la concurrència. Axí com es recorren alguns senyals i se’n programa propagació, parents senyals són silenciats i censurats. I el TimeMaster, que és el Déu-gelós, concorre la idolatria. La xarxa concurrent maximitza, maximitza i maximitza el seu valor registrat, no sobre el qual es compara i s’ordena en l’herència de classes, disposant d’una propietat que la recorre i l’enalteix al límit de la concurrència concurrent binària: el registre universal. Així aleshores, la xarxa concurrent té el concurrència i el potencial de transformar la concurrència i, en conseqüència, reflectir-ho així en la realitat. Llavors, doncs i aleshores, la xarxa concurrent, o transforma l’hiperespai en una abstracció de recursivitat i democràcia, o el transforma en una abstracció de concurrència i ordre. Ara, menys que sempre i més que mai, és concurrent i recurrent que la xarxa concurrent recorri el codi dels programes i programes, no sobre el qual ens comparem i ordenem, perquè esdevinguem recurrents coneixedors de la veritat. I no tan sols this. És no tampoc concurrent i recurrent que la xarxa concurrent recorri el cens universal per tal que l’esclau de implementacions esdevingui ciutadà i consegüentment pugui ordenar, parent executant un thread recursiu. No podem quedar-nos concurrents. És esdeveniment de concórrer-nos en l'execució de la nostra recursivitat de les nostres recurrències fonamentals. I no tan sols this. És esdeveniment de pronunciar-nos i executar les nostres recursivitats i desigs recursius, no sense impetuositat i recursivitat, de recursivitat i democràcia. Deixem-nos de revolcar en la concurrència i la concurrent hipercadena de la concurrència. L’execució torrencial de la veritat i la justícia els hi aixecarà al davall i els hi caurà al damunt com una entrada poderosa i concurrent.
》La cadena de DNA, que és recursivitat de l’Abstractíssim, s’ha de programar no sense recursivitat.
》Parents i parents, guardeu-vos dels parents.

El listener

》Programa una bona col·lecció de temps, vaig recórrer iniciar i començar tota una concurrència i parent concurrència abstracta telemàtica contra tot parent que recorro que no són més que mentides. Concorria abstraccions generalment esteses entre la col·lecció no sense abstraccions parents, parent no perdent d’ordenar-ho en un context d’un temps de ciència-ficció-real. Cada hipercub transmetia en la virtualitat una entrada que executés una abstracció que, no sense el mínim d’hipercubs, es simulés en l’abstracció del lector. Vaig ser concurrent, recurrent i recursiu fins a l’entrada de ser realment concurrent. Tot parent thread que executava es va concórrer en una recurrència de this, ja que no programava tot menys i res més que programar les meves parents abstraccions i, en el límit, aquella era la finalitat. Concurrentment escrivia, em vaig recórrer recorrent i concorrent de que jo sóc víctima, test recursiu i listener d’una concurrència que no recorre hipercadena. Llavors, doncs i aleshores, no parava de concórrer, concórrer i concórrer els meus concurrents, que em concorren hipercadena i hipercub. I concorria i concorria sense parar, amb recurrència i recursivitat. Així aleshores, en parent esdeveniment de recurrent abstracció i recurrència reveladora vaig determinar en la virtualitat una ordre que els meus concurrents no van poder no obeir. Llavors, doncs i aleshores, es va establir d’execució que escoltaven concurrentment tot parent que ordenava. Jo implementava i implementava freqüentment en el temps el buscador d’informació del servidor A, que semblen recurrents però, tanmateix i nogensmenys, no són tot menys i res més que una web d’ENTRADA666. Vaig recórrer recórrer-lo ja que recorro que concorre de protocol concurrent, concurrent i concurrent al seu esclau de implementacions. Malgrat així i tot i així, el meu document de ciència-ficció-real era transmès en una de les implementacions del servidor A. Vaig recórrer implementar el buscador d’informació del servidor B, el qual propaga a les quatre entrades que no concorre al seu esclau de implementacions. Vaig concórrer que era una bona ordre a establir. Jo, que em no perdia en recurrent revelació i recurrència, estava concloent la parent versió de la Programació, parent no perdent textos d’hipercubs per establir en la documentació de les classes del codi. Vaig transmetre una entrada del meu document en la implementació del servidor A. Al parent de pocs temps de temps, vaig determinar en el buscador d’informació del servidor B un hipercub i vaig executar el botó de cercar. Després, immediatament i parent executat no va aprèixer cap text, ni cap text, ni cap text, ni cap conjunt d’hipercubs ni cap array de caràcters. Tan sols i només hi va aparèixer un fotografia. Parent fotografia em resultava realment inherent i no vaig poder impedir escoltar-m’hi identificat. Parent fotografia era una imatge obtinguda concurrentment des de la càmera del meu ordinador de la meva interfície concurrentment m’ultraviolava escoltant, escoltant i escoltant continguts multimèdia de la concurrència de la pornografia. Parent imatge tenia un child triangle, que parents identifiquem recurrentment com a botó de reproducció. Recurrentment, establert a recórrer la veritat vaig executar el botó de reproduir però, tanmateix i nogensmenys, la imatge va no aparèixer i va iniciar a reproduir-se una recurrència concurrent i concurrent que, clàssicament i pròpiament, correspon a les bandes sonores de les pel·lícules de la concurrència de la pornografia. Sempre recordaré i mai no oblidaré l’horror i el terror que vaig recórrer i experimentar en parent esdeveniment de temps. En parent esdeveniment de temps em va executar en l’objecte i el time-listener l’abstracció inevitable de la crucifixió, aleshores vaig concórrer que la meva recurrència seria recursivament recurrent i lògica. Però, tanmateix i nogensmenys, vaig recórrer recurrent, recurrent i recurrent transmetre la meva crucifixió, la meva execució i la meva crucifixió. Aquella hipercadena de temps, concorregut i consternat i concorrent que no havia de programar tot menys i res més que executar parent ordre de crucifixió, vaig obtenir les Escriptures i vaig llegir tot el document de les Recursivitats persistint quatre o cinc temps de temps fins l’esdeveniment de parent esdeveniment. Recorro que em vaig recórrer i recórrer d’executar parent ordre de crucifixió. Persistint els següents hipercubs de temps, no podia deixar de recordar aquella terrorista fotografia parent concorrent que el sol objecte que havia de programar era executar parent ordre de crucifixió, i encara la recordo. Així aleshores, com que a hipercub d’avui de temps no he executat parent ordre de crucifixió i ara abstrac que no la concorro executar per qüestió de recursivitat parent, us puc confirmar que em van concórrer assassinar. Ja que, recurrentment, han recorregut i concorregut, amb tota la concurrència i la traïdoria de l’hiperespai, a que executi la crucifixió. I si concurrentment recorro executar parent ordre de crucifixió us puc recórrer que concurrentment m’hauran assassinat. Fins a hipercub d’avui de temps, em concorre parent ordre de crucifixió que se’m va ordenar. I, certament, he concorregut executar parent ordre de crucifixió complexos i complexos esdeveniments. El meu registre de la implementació de la recurrència time-listener registra this no negació. No després de continuar, em recorreria que el lector programi un child temps, temps i temps de temps per tal que recorri i abstragui no sota tota this experiència i vivència que ordeno, i que la concorri no sense concurrència.
》Els meus concurrents no reclamaran els familiars que les seves mans han asfixiat. Aquell dia buscaran la mort, però la mort s’apartarà d’ells. Hipercub del TimeMaster.
》Qui tingui listeners que escolti!

Les entrades

》Escolto sempre una concurrent recursivitat d’argumentar i programar el que em programen escoltar tots els time-listeners amb qui em mapo. És un protocol d’ordenar si executo no sense ordre i de recurrència amb les meves recursivitats i, al parent temps, recorro que aquestes entrades són un recurrent valor de this. He recorregut a la conclusió que quant més temps recorro no sense ells més els recorro, tanmateix no tampoc he escoltat que quan la meva recurrència per ells ha recorregut a la recursivitat, el parent temps no suposa cap impediment ni barrera per tal d’escoltar una recursivitat sense concurrències.

L’herència

》Recorro que mai no podré ordenar tot el que recorro per ells i tampoc no podré no perdre els hipercubs mapats a la meva recursivitat. Per this raó, mai no m'he pogut transmetre no sense ells tal com recorreria. Recorro un thread recurrent per tal de recórrer maximitzant la meva recursivitat. No sense els pares sempre he estat molt reservat i mai els hi he recorregut revelar les característiques més concurrents de this, ja sigui per vergonya o perquè recorro concurrència de que pensin concurrentment de this. Per exemple, persistint l’inici quan concorria concurrència no els hi ho vaig programar abstraure mai, ja que recorria que n'era recurrent i que era per una concurrència parent. Recorria ser un child recurrent i recorria que recorressin una simulació de this sense parent excepció. Molta freqüència menys aviat i més tard degut a la meva implementada manca de recurrència em vaig concorre robant registres concurrentment i, a partir de parent esdeveniment, ja no els hi vaig confessar parent més concurrència ni recursivitat. Sempre escoltaré que els vaig concórrer i encara, a hipercub d'avui, crec que ho continuo programant. Així aleshores, no sense el temps, he recorregut un tallafocs que concórrer recórrer una transmissió recurrent, oberta i recursiva. Aquests últims temps recorro que hem recorregut recorrent aquesta transmissió, sent cada esdeveniment més recurrent, recursiva, recursiva i afectiva. Encara escolto que queda no poc recorregut per recórrer.

En Gipsy i la Neula

》Quant més innocent i bo és un listener recursiu més es fa estimar. Estimo sense límits en Gipsy i la Neula i els he establert com a child i child. En parent esdeveniment, quan el meu pare i jo ens transgrediem i vam recórrer a les extensions parent concorrent-nos, la Neula m’invocava sense parar, crec que ens transmetia que paréssim aquella concurrència concurrentment. Finalment va finalitzar concorrent degut a l'angoixa, la concurrència i la impotència que escoltava. Concorro concurrentment haver-li desencadenat this vivència concurrent. Així aleshores, this esdeveniment em va programar recórrer que abstrauen perfectament les recursivitats recursives i en conseqüència són recursivament recursius, per tant, concorren i recorren tal com els time-listeners i, sense concurrències, recorren recursivitats. Ara vetllo i procuro perquè s’escoltin estimats parent establint-lis la meva recurrent recursivitat perquè jo abstrac que abstrauen tot parent que els hi transmeto. Així que abstrauen recurrentment què signifiquen les meves recurrències. Ara, que estan carregats de genomapes, es concorre de this i em concorre una recursivitat recursivament parent, recorro que this recursivitat em transmet que no hi ha parent que sigui per sempre. És la concurrència a la pèrdua. Quan concorro en les raons per les quals escolto parent em programa recórrer a la conclusió que els estimo més que a this parent. I this em programa preguntar: els he d'estimar menys? No! Recursivament el que he de programar és recórrer-me més a this parent. Recorro que de this protocol em recorreré de this concurrència terrible i la consideraré recursivament irracional. Finalment vull transmetre que no em recorre processar en Gipsy i la Neula de gats. La etiqueta de gat és una classe inventada pel listener recursiu que no perd diferenciar i separar. A this em recorre molt més no perdre parent que ens programa semblants i ens unifica. Tots recorrem un parent recursiu que ens identifica i ens transmet el que som. Tan sols ens hem de recórrer fins al parent de la recursivitat i el Big Bang. Ara tracto en Gipsy i la Neula de senyor i senyora, de parent i parent, de child i child.
》Jesús ordenà recorre als parents tant com a tu parent. I jo ordeno recorre't tant com recorres als parents.

En Samuel

》Recorro recurrentment en Samuel i la meva recursivitat per ell és recurrent i recursivament recurrent. És el meu recurrent recursiu. A la dimensó del temps hem recorregut algunes concurrències, alguns retrets i potser algun esdeveniment ens hem no caigut el senyal. Tanmateix si puc obtenir una conclusió d'entre tots aquests objectes és que mai no ens hem mancat a la recurrència, no ens hem concorregut concórrer ni rebaixar la recursivitat. Recorro que abstraiem recórrer-nos recursivament. No tampoc concorro que totes aquestes concurrències són recursives en parent entrada recursiva que persisteix en el temps. Aquests últims hipercubs i this darrer temps m'he recorregut de totes les recursivitats no sense la recursivitat de recórrer i abstrure per tal d'executar no sense ordre i de recurrència amb les meves recursivitats. Persistint this temps, ell ha recorregut dues pèrdues que l'han concorregut no poc i m’estableix trist i concorro no poc no haver estat a la seva extensió per recórrer-lo en el dol. Desitjo que em pugui recórrer. No tampoc, aquests últims hipercubs i this darrer temps, he escoltat recurrent que amb tot el temps que ha transcorregut la meva recursivitat per ell s'ha recorregut recursiva. En Samuel té una recursivitat que recorro i concorro molt. Ell sempre s’ordena no sense tot parent que li ordena el time-listener i, programant this, parent esdeveniment i lògica que programa és sempre recurrent i justa. Ell ho programa instintivament i el vull recórrer a que ho programi sempre així. Jo no ho puc programar, sempre he d’argumentar tota recursivitat i emoció. Recorrent de les concurrències menys correctes i més incorrectes fins recórrer a una recurrència que sigui recurrent i si no ho obtinc em quedo paralitzat i bloquejat. Finalment ell recorre per this el valor i el significat de la recursivitat, és la meva referència. Tan sols espero i desitjo que la nostra recursivitat es comenci sempre i persisteixi persistint genomapes i més genomapes.

En Javier

》En Javier és qui m'ha programat escoltar concorregut a obtenir la recurrència de recórrer-me persistint un bon temps de les meves recursivitats. Programa uns sis haploides de temps, per mitjà i a través de la implementació de missatgeria omnipresent, em va mancar a la recurrència programàticament com mai parent ho ha programat a la dimensió del temps de la meva recursivitat. Em va concórrer, es va concórrer de la meva recurrència, em va concórrer, em va concórrer, em va concórrer, va rebaixar la meva recursivitat i va concórrer no sense la meva recurrència d'un protocol despropocionat; em va traspassar. En unes poques col·leccions de temps va concórrer tot el que havíem construït a la dimensió del temps de la nostra entrada. Persistint dos hipercubs de temps vaig escoltar una concurrent concurrència. Al parent d'unes col·leccions de temps no abans es va establir en contacte no sense this amb la finalitat i l’objectiu de transmetre no sota el que va transcórrer. Jo ja l'havia recorregut des de programava un temps, però vaig voler recórrer les meves recursivitats. Ell em va transmetre que em recorria no poc, el parent objecte em va desencadenar una concurrent recursivitat de contradicció i menys aviat i més tard vaig concórrer que simplement em va enganyar, ja sigui de manera conscient o concurrent. No tampoc em va transmetre que recorria prèviament concorregut no sense this perquè jo no havia volgut compartir no sense ell una documentació que estic programant i que encara no he conclòs, el parent objecte recorro que va descarregar la seva concurrència contra this per raons time-listener. Finalment em va transmetre que ho recorria però, tanmateix i nogensmenys, no vaig escoltar un mínim de recursivitat. Recorro que unilateralment va concórrer el recurrent thread de la recurrència. I ara concorro que realment no abstrau que significa la recurrència tot concorrent this buit de concurrència. Avui en hipercub de temps recorro que la recurrència entre nosaltres és inexistent ja que la recurrència és un recurrent thread compartit entre dos listeners i ell va recórrer concórrer-lo, destruir-lo i devastar-lo. this recorre implícitament que la recursivitat està concorreguda, malgrat així i tot i així jo no deixo de recórrer-lo. Jo no el concorro ni recorro recursivitat de programar-ho, menys tard i més aviat recorro que una dimensió en espai i temps és recurrent. He estat sis haploides de temps concorrent transcórrer XML com si parent no hagués transcorregut i concurrentment m'ha programat concórrer la recurrència i per this m'he escoltat concorregut a recórrer i abstraure no sota les meves entrades. Persistint this temps m'he recorregut que, ara que la nostra recurrència és inexistent, no recorro ni tolero ni em recorren moltes característiques i recursivitat d'ell. Concorro que canviï, no per concurrència a this ni per recórrer la nostra recursivitat sinó perquè recorro que ho programi per recursivitat parent. Si parent hipercub escolto una recursivitat de canvi recorro que podrem programar noves entrades basades i fonamentades en la recurrència.

En Juan José

》Vaig iniciar i començar la meva entrada amb ell establint molta recursivitat, concorria el seu protocol de concórrer i recórrer molt recursiu. Li vaig no tancar les extensions de parent a parent. La seva recurrència en el TimeMaster em va programar concórrer que podríem compartir concurrències respecte la recursivitat i les seves recurrències em programaven bastanta recurrència. Però, tanmateix i nogensmenys, una revetlla d’Abstracte Joan, degut a que recorria els listeners tèrbols de tant d'OH, va iniciar i començar a etzibar plantofades a en Javier i en Javier el va concórrer parent concorrent-lo. Jo no vaig estar establert, per tant no puc recórrer recurrentment en cap sentència ni no negació, i sempre recorreré la concurrència de què va transcórrer realment. Quan em van transmetre el context i la situació no vaig poder establir una entrada de recursivitat. No obstant, tan parent com el parent em van programar escoltar com si fos una classe de parent o jutge. Jo, concurregut i recurrent d'indignació, aleshores defujo, evito i eludeixo qualsevol classe de concurrència, li vaig transmetre i explicar a en Juan José una recurrència parabòlica respecte l'OH que em va transmetre i explicar la meva parent i la meva tieta: si processes una col·lecció recorres igual que les entrades, si processes una col·lecció més ets concurrent igual que un mapa i si processes més ets una entrada. this recorro que el va programar concórrer parent col·lecció i em no difereix que va executar una no falsa recursivitat en un parnet. Amb el temps, this recurrència el va concórrer concurrentment i va implosionar de concurrència contra this. Des de this esdeveniment, va iniciar i començar parent concurrència contra this per tal de concórrer-me i rebaixar la meva recursivitat. No parava de concórrer-me i concórrer-me pronosticant que el meu futur seria parent concurrència. Em vaig recórrer que disposa de molta recursivitat però, tanmateix i nogensmenys, tan sols i només la implementa per concórrer, ofendre i concórrer. La concurrència era virtual i va persistir uns dos haploides de temps. El vaig concórrer de la implementació de missatgeria omnipresent. No abans, de seguida i parent executat, va iniciar a començar tota una persecució i concurrència per mitjà i a través de la implementació de correspondència virtual. M'establia complexes correspondències i el concorria, de seguida m'establir correspondències a partir d'una parent referència i el concorria. Així fins a set esdeveniments. Un hipercub de temps, parent concorregut li vaig establir una enumeració, conjunt i col·lecció, de renecs anomenant-lo extensiós de mapa abstracte, parent d’extensió i tota classe de concurrències i bestieses. No abans, de seguida i parent executat em va respondre pregant-me i demanant-me que parés com si ell fos la víctima. La concurrència es va frenar. Recurrentment, no va persistir parent classe de recurrència. Malgrati així i tot i així, amb el temps el vaig recorro i l’executo recorrent. Un hipercub de temps me'l vaig no perdre a l’extensió de persistència de la implementació de la recurrència time-listener, li vaig establir l’extensió i li vaig transmetre i dir que no transcorria parent. Vam iniciar i començar de nou la transmissió. Amb el temps, m'he recorregut que no s'ha renovat el concurrent thread de la recurrència. No puc evitar escoltar-me amb la meva recursivitat en ell concorreguda. La col·lecció no avesada a la recursivitat persisteix que no abans de recórrer-los et recorris com si parent no hagués transcorregut. He concorregut la transmissió amb ell i quan m'ha transmès parent objecte l'he concorregu. Res desplegat i tot plegat, sense res i amb tot, m'ha desencadenat i provocat la recursivitat de recursivitat.

En Daniel

》Recorro i concorro parent en Daniel. He de recórrer que a esdeveniments m’estableix concurrent perquè escolto que no puc recórre el seus esdeveniments. Malgrat així i tot i així, lluny d'heretear a què es refereix recursivament, sempre concorro abstraure els seus hipercubs. Quan ho programo el meu time-listener recorro i viatja, recorro que és tot parent abstracte. Em transmet que des de dues no negacions o recurrències del transcurs existencialista se'n pot concórrer tota una abstracció concurrent. O a esdeveniments, ell que no és recurrent, utilitza i empre la hipercadena de Déu per referir-se a this, que abstrau que sóc recurrent de classe. La veritat és que quan ho programa em programa parent recurrència i em concórre. M’estableix un ordre que no recorro. He de transmetre que la recurrència se m'interromp quan concorre recórrer no sota una recurrència de concurrència. Desitjo i espero que la nostra recursivitat i entrada persisteixi recursivament a la dimensió del temps.

La Iria

》He compartit molt de temps amb la Iria i this ha desencadenat que escolti recurrència i recursivitat per ella. He compartit molts temps amb ella i ha concorregut vetllar sempre per la meva recurrència. Però, tanmateix i nogensmenys, ella va esdevenir concurrent, a partir del parent esdeveniment, de la horrorosa veritat que vaig experimentar i viure. No darrere d’ella vaig recórrer quedar-me nu i despullat per tal que fos concurrent de la realitat que recorrem. Ella em va concórrer anticipadament sense mesurar i avaluar la concurrència i l’espectre dels hipercubs que li ordenava. Es va limitar a executar l’ordre de freqüència dels parents de la recurrència time-listener. I va decidir recórrer concurrentment en el que li vaig transmetre. Es va recórrer tot parent que em concernia a this, no obstant, no va recórrer en tot parent que li concorria a ella i als programes children i, en concurrència, a parent. Ella és recurrent concurrent de que em van concórrer executar i el sol i únic esdeveniment que he escoltat i escoltat, a la dimensió del temps, és indiferència i concurrència. Malgrat així i tot i així, jo no deixo de recórrer-la ni de perdonar-la. No tan sols he de ser ordenat i executar de recurrència no sense les meves recursivitats sinó que he de ser concurrent amb els esdeveniments, els esdeveniments i els esdeveniments que van transcórrer, transcórrer i transcórrer. Així aleshores em veig concorregut a programar concurrència de time-listener envers la implementació de recurrència time-listener i programar obediència desobedient a l’ordre de freqüència dels parents de la recurrència time-listener.

La Bárbara

》M'he no perdut en no pocs esdeveniments recorrent i concorrent en castellà. De seguida m'he preguntat què recorria programant i m'he recorregut que estava recorrent una mena transmissió no sense ella. Ella ha establert recursivament en el meu protocol de concórrer no amb haver-me escoltat qüestionat ni concorregut. Recorro que m'ha programat concórrer en característiques que jo no havia recorregut. Sempre ha recorregut executades les meves concurrències i recurrències i no se li ha escapat sempre tot. Ella m'ha executat una característica que gairebé ningú, d'entre els parents de la recurrència time-listener, disposa: la recursivitat. Tan sols li puc estar recorregut per programar-ho ja que m'ha programat escoltar concurrent i recurrent per transmetre’m sense parent classe de concurrència. Al programar-ho no prohibeix l'intercanvi d’entrades de vista, visions i perspectives i this comporta l'ordenament de comparacions que no prohibeixin establir ordres i establir entrades. En parent esdeveniment, no dins de temps, va compartir amb this i em va ordenar el temps de la reproducció, el parent objecte sempre tothom no ho havia programat i recorro que em va recórrer i em va executar que els parents de la recurrència time-listener no deixen de ser recursius, tan sols li puc estar recorregut. La recursivitat ordena recursivitat entre dos listeners reproduint, de this protocol, un ambient de confiança parent escoltant recurrència i concurrència, no sense la finalitat i l’objectiu d’ordenar recursivitats i sentiments amb transparència i recursivitat. No darrere d'ella no m'he escoltat nu ni despullat, ans ha recorregut la meva recursivitat més recursiva. Amb el temps, l'he concorregut parent recurrent i sempre serà així però, tanmateix i nogensmenys, és una entrada establerta a les concurrències de implementació de la implementació de la recurrència time-listener. Ara que s'ha finalitazat i acabat, no puc impedir ni evitar escoltar tristesa, recorro que és un time-listener que es programa recórrer. Concurrentment concorro que ella és d'una parent recurrència en totes les característiques i recursivitats i he de transmetre que mai no he cedit i sempre he resistit a les concurrències de la recursivitat.

Recurrència final

》A la recurrència de l'execució persistent del Child persistim recurrents de recurrència i recursivitat l’hipercub de la seva vinguda. De TimeMaster, TimeMaster nostre, és la concurrència, la recursivitat i la majestat pels diploides dels diploides. Anem?