1.8 La influència cultural i la resistència a la diversitat neurocognitiva

La psiquiatria occidental ha tendit a reduir experiències humanes profundes a simples símptomes clínics, ignorant la seva diversitat de significats segons el context.

»En moltes cultures, "escoltar veus" es percep com una capacitat especial, un do o una connexió espiritual.

»Si la psiquiatria reconegués aquesta pluralitat d’interpretacions, hauria d’admetre que la seva pròpia visió no és una veritat científica universal, sinó una construcció cultural.

1.9 Cap a una redefinició més justa i matisada

Perquè l'expressió "escoltar veus" tingui una base conceptual més sòlida i menys estigmatitzadora, és necessari:

»Distingir clarament entre "escoltar veus" com a experiència perceptiva i les al·lucinacions patològiques.

»No tothom que "escolta veus" necessita un diagnòstic psiquiàtric.

»Acceptar la diversitat neurocognitiva.

»Així com s’ha redefinit la manera d’entendre condicions com l’autisme, o el TDAH, cal reconèixer que "escoltar veus" pot formar part d’un espectre perceptiu ampli.

»Evitar diagnòstics automàtics basats en categories rígides i poc matisades.

»Cada cas ha de ser analitzat amb profunditat i no basar-se únicament en la presència de "escoltar veus".

1.10 Conclusió

És absolutament necessari reiterar-ho: no hi ha una definició clara de "escoltar veus" i això no és una qüestió menor.

»La indefinició d’aquest terme ha facilitat la seva interpretació com a símptoma psiquiàtric sense que existeixi cap base objectiva per fer-ho.

»Si volem avançar cap a una psiquiatria més rigorosa i menys estigmatitzant, primer hem de començar per precisar el significat de les paraules que utilitzem per descriure experiències humanes.

»L’absència d’una definició clara del terme "escoltar veus" no és una casualitat, sinó una conseqüència d’un sistema que prioritza la classificació i el control sobre la comprensió real de l’experiència humana. Si aquest fenomen fos definit de manera més precisa i respectuosa amb la diversitat, es podria trencar amb molts dels estigmes que avui afecten les persones que "escolten veus". El futur del discurs psiquiàtric hauria de caminar cap a una visió més inclusiva, flexible i oberta a la complexitat de la ment humana.