1. El significat actual de "escoltar veus"

1.1 Què significa l'expressió "escoltar veus"

1 És imprescindible subratllar des del principi un fet inqüestionable: no existeix una definició clara, concisa i objectiva de l'expressió "escoltar veus" dins la psiquiatria i la psicologia.

»Aquesta manca de precisió semàntica no és una simple qüestió de terminologia, sinó que té conseqüències directes en la manera com s'aborda aquest fenomen, sovint reduint-lo a una dimensió exclusivament patològica. Si no sabem definir-lo amb rigor, com podem estar segurs que sempre s'interpreta correctament?

»L'expressió "escoltar veus" ha estat àmpliament utilitzat en l'àmbit de la psiquiatria i la psicologia per descriure un fenomen que, en molts casos, s'ha vinculat de manera gairebé exclusiva amb trastorns psiquiàtrics greus. No obstant això, aquest concepte presenta una sèrie de problemes fonamentals que fan necessària una revisió crítica i una redefinició més rigorosa i matisada.

1.2 Origen etimològic de l'expressió "escoltar veus"

L’ús d’aquesta expressió en psiquiatria i psicologia s’ha consolidat sense que ningú s’hagi preocupat de precisar-ne el significat amb exactitud. El resultat? Un terme ambigu que es pot modelar segons la conveniència de cada discurs clínic, fet que perpetua confusions i diagnòstics arbitraris; contribuint, d'aquesta manera, a que la persona qui pateix i els qui l'acompanyen siguin degudament informats amb la claredat i el rigor necesssaris, pel que fa en matèria de salut i benestar de la persona.

«Com pot ser que un concepte tan central dins la salut mental segueixi sense tenir una definició precisa?»

»L'expressió "escoltar veus" no té un origen clarament delimitat en la història de la psiquiatria, però s'ha anat consolidant com una manera de descriure el fenomen de "escoltar veus" sense una font externa identificable. Tot i que l'acte d'escoltar ha estat sempre associat a l'audició d'estímuls reals, en el context psiquiàtric s'ha ampliat per referir-se a experiències internes que han estat medicalitzades com a al·lucinacions auditives.

»Influència històrica i religiosa: Abans de ser conceptualitzat per la psiquiatria, escoltar veus sovint s’interpretava com una forma de comunicació amb divinitats, esperits o ànimes dels avantpassats en diverses cultures.

»Introducció en la terminologia psiquiàtrica: El terme va guanyar rellevància amb els treballs de Jean-Étienne Esquirol i Emil Kraepelin, però va ser Eugen Bleuler qui el va consolidar dins del marc de l’esquizofrènia a principis del segle XX.

»Actualment amb significat nul: Tot i la seva difusió en l’àmbit clínic, "escoltar veus" no ha estat definit amb rigor. L’ús indiscriminat i imprecís de l’expressió “escoltar veus” no només ha servit a interessos esbiaixats dins la psiquiatria, sinó que també obre una qüestió encara més inquietant: per què no s’ha fet res per corregir aquesta indefinició? Podria ser simple negligència, o potser respon a un patró més profund, una voluntat que s’amaga entre les ombres del propi discurs psiquiàtric.

»Quan un concepte es manté indefinit al llarg del temps, no és per casualitat. Quan un buit de significat esdevé norma, no és per accident. La indefinició de “escoltar veus” ens parla tant del que es diu com del que es vol callar. I en tot allò que no es diu, hi ha les ombres d’un coneixement no compartit, d’un secret que només la psiquiatria guarda en el seu propi silenci.

1.3 Un concepte heretat sense revisió crítica

L'expressió "escoltar veus" ha estat transmesa i utilitzada de manera indiscriminada sense una revisió profunda sobre el que realment implica. La psiquiatria ha heretat aquest terme de la tradició clínica sense aturar-se a qüestionar-ne els límits i les connotacions.

»Històricament, "escoltar veus" es va associar automàticament a patologia, especialment a partir de les contribucions d’Eugen Bleuler i la seva definició de l’esquizofrènia.

»Els manuals diagnòstics moderns (DSM, CIM) han perpetuat aquesta visió, sense aprofundir en la possibilitat que aquest fenomen pugui tenir múltiples explicacions no patològiques.

1.4 La psiquiatria es basa en criteris conductuals i no en mecanismes explicatius

Una de les grans limitacions de la psiquiatria és que, a diferència d'altres branques de la medicina, no es basa en biomarcadors objectius, sinó en criteris observacionals i subjectius.

»Això significa que no hi ha cap prova biològica que demostri que "escoltar veus" sigui, per si sol, un signe de disfunció cerebral.

»El fet que aquest fenomen sigui interpretat com un símptoma depèn de la manera com la societat i els professionals de la salut mental l’idealitzen, més que no pas d’una realitat clínica demostrada.

1.5 La necessitat de mantenir el paradigma biomèdic

El model biomèdic dominant no ha facilitat una redefinició objectiva d’aquest fenomen perquè:

»Admetre que "escoltar veus" no sempre és patològic implicaria replantejar la manera en què es diagnostiquen i tracten moltes persones.

»Reduiria la medicalització innecessària i, per tant, canviaria la manera en què s’aborda el tractament de moltes persones que, fins ara, han estat etiquetades i farmacologitzades sense una exploració més profunda.

1.6 L’ambigüitat terminològica com a eina de control

Aquesta absència de precisió semàntica no és simplement una negligència conceptual: és una eina que permet exercir un control sobre el discurs i sobre les persones diagnosticades. Quan un concepte queda obert a interpretació, es pot utilitzar per justificar pràctiques clíniques arbitràries, medicalitzacions innecessàries i una patologització generalitzada de l’experiència humana.

L'absència d'una definició clara permet que el concepte "escoltar veus" sigui manipulat segons la conveniència del discurs psiquiàtric dominant.

»Un professional pot interpretar-ho de manera diferent segons la seva formació o biaix personal, cosa que pot portar a diagnòstics inconsistents i subjectius.

»Si el terme "escoltar veus" tingués una definició precisa, es reduiria el marge d'interpretació arbitrària i es garantiria un enfocament més just per a les persones que viuen aquesta experiència.