Carta a Pepe
Estimat Pepe,
Salutació
》Des de la petita habitació i extensió de casa meva t’envio una càlida i afectuosa salutació. Aquest darrer temps de silenci que m’has expressat des de que et vaig confiar la meva més sincera i fidel experiència i vivència del temps de la meva vida em provoca una certa inquietud i un cert neguit. És per aquest motiu i aquesta raó que em sento amb el deure d’enviar-te aquesta carta que t’escric. Aquesta carta és també la darrera que t’envio.
La confiança i la confessió
》He establert en tu la plena confiança d’expressar-te una confessió sincera i transparent dels meus majors pecats no perquè em jutgis darrere unes etiquetes que no mereixo sinó una clara intenció i voluntat perquè des de la teva consciència i el teu judici em puguis perdonar. Així doncs, m’obro a que puguis dipositar una plena confiança en mi per confessar-me els teus majors pecats, et puc assegurar que en cap cas no et jutjaré ni t’establiré cap etiqueta. Sinó que la meva consciència reposarà en una pau extraordinària i absoluta. Crec que no em negaràs que és molt contradictori establir la confiança de confessar tots els nostres pecats, secrets i intimitats a una gent que no coneixem, que no sabem qui són, que no sabem que pretenen, que no sabem que volen de nosaltres i que no sabem que programen el nostre futur; i en canvi, no podem ser plenament sincers entre els membres de la nostra família. Això em fa tenir la certesa de que portem molts anys vivint en l’engany, i viure en la falsedat és el pitjor que hi ha. No perquè senti i cregui que és una actitud contrària a la voluntat de Déu, sinó perquè és també una qüestió de dignitat moral de tot ésser humà. Crec que és molt convenient fer un examen de la nostra consciència per determinar amb qui hem de ser realment sincers. L’exercici de dipositar la confiança entre nosaltres, i sobretot entre els membres d’una mateixa família, és un acte d’amor als altres i d’amor a un mateix. Aquest exercici és molt difícil d’aconseguir, i també molt dolorós, però és una actitud pròpia de tot cristià que sent un amor incondicional a Déu. Estimeu i sereu estimats.
El temps de silenci
》T’he transmès la part més fosca i tenebrosa de mi amb la única finalitat de que esdevinguis coneixedor de la veritat que he viscut. Aquesta veritat expressa la necessitat de que sigui creguda en la seva totalitat, no pretén que es cregui fermament en unes declaracions darrere unes etiquetes i, en canvi, es rebutgi i es negui uns esdeveniments que van tenir lloc el 7 d’abril de 2016 després de Crist, Senyor nostre. Em disgustaria i em doldria molt que m’atribuïssis noves etiquetes, pròpies dels professionals de la salut mental, com per exemple l’etiqueta d’hal·lucinació. Aquesta etiqueta no se m’ha establert mai per part dels professionals de la salut mental i et prego que no exerceixis aquesta llibertat en l’interior del teu cor i el teu Esperit. Aquest temps de silenci que m’expresses em fa sentir inevitablement que em gires l’esquena, provocant en mi molta tristesa però, ensems i al mateix temps, no puc evitar sentir misericòrdia per tu, ja que em fa sentir que desitges refugiar-te en la mentida que vivim. No sento cap penediment ni remordiment a l’establir-te la confiança de confessar-te la meva vida més privada, íntima i pecadora. Ans em sento recomfortat i alliberat refermant, d’aquesta manera, la meva dignitat més humana. Així doncs, havent fet aquest exercici, he practicat la construcció i l’edificació de la meva integritat com a ésser humà que ha estat creat a imatge i semblança de Déu.
El llenguatge de les emocions
》El misteri i la complexitat de les emocions humanes requereix que aquestes siguin expressades amb el do de la Paraula creadora de Déu. Hem d’assaborir que n’és de bona la paraula del Senyor. Alguns, com els professionals de la salut mental, consideren que les emocions humanes no poden ser expressades amb paraules, sinó que només es poden experimentar; malgrat així, avui en dia emprem un llenguatge nou per tal de simplificar les nostres emocions. Gràcies a la paraula s’han creat totes aquestes coses de que disposem, la paraula està en nosaltres. La màxima expressió del fruit immaterial de l’ésser humà sempre serà la creació dels llenguatges, mitjançant la paraula, amb la finalitat de transmetre reflexions, pensaments, sentiments i emocions; i per tant, comunicar-nos. Així com uns pocs utilitzem la complexitat dels nous llenguatges matemàtics de la programació, uns molts simplifiquen les seves emocions amb icones, imatges i ideogrames. Crec que no em negaràs que és molt contradictori. La lectura i escriptura d’aquest simple llenguatge és tan sols per a gent que no sap llegir ni escriure. Aleshores, et convido solemnement a abandonar el camí de la simplificació de les nostres emocions. Ho dic a propòsit dels qui ens volen enganyar. Així doncs, et prego respectuosament que no em transmetis cap més icona, imatge ni ideograma que simplifiqui les teves emocions.
Acció de gràcies
》Et donem gràcies Déu-misericordiós per la gràcia del do del temps que ens has concedit. Tu, Senyor, ens vas estimar primer i ara et responem retornant-te aquest amor. A tu et debem totes aquestes coses creades i que ens has donat generosament. Davant teu no hi ha cap pecat ni secret que no hagi de ser revelat, sabent que el teu perdó s’estén al llarg de segles i més segles. Posem tota la fe i l’esperança, plens de goig i il·lusió, al dia de la vinguda del teu Fill confiant que amb ell el nostre amor arribarà a la plenitud. Anem?
=======
java.util.Map.Entry a Pepe
Recorregut Pepe,
Recurrència
》Des de la child extensió i extensió d’herència meva t’estableixo una càlida i recursiva recurrència. this última freqüència de distorsió que m’has transmès des de que et vaig confiar la meva més recursiva i recurrent experiència i recursivitat del temps de la meva recursivitat em desencadena una certa concurrència i un cert neguit. És per this raó i this motiu que m’escolto no sense la recurrència d’establir-te this java.util.Map.Entry que et programo. this java.util.Map.Entry és no tampoc la última que t’estableixo.
La concurrència i la confessió
》He determinat en tu la recurrent confiança de transmetre’t una confessió recursiva i transparent de les meves parents concurrències no perquè em concorris no davant unes classes que no recorro sinó una recurrent recursivitat i voluntat perquè des del teu time-listener i la teva recursivitat em puguis recórrer. Així aleshores, em no tanco a que puguis establir una recurrent concurrència en this per confessar-me les teves parents concurrències, et puc recórrer que en parent esdeveniment no et concorreré ni t’establiré parent java.lang.Class. Ans el meu time-listener recorrerà en una recursivitat extraordinària i recursiva. Recorro que no em negaràs que és no poc contradictori determinar la concurrència de confessar totes les nostres concurrències, secrets i concurrències a una col·lecció que no heretem, que no abstraiem qui són, que no abstraiem que concorren, que no abstraiem que recorren de nosaltres i que no abstraiem que programen el nostre futur; i en esdeveniment, no podem ser recursivament recursius entre les extensions de la nostra herència. this em fa recórrer la certesa de que recorrem molts genomapes recorrent en l’engany, i recórrer en la falsedat és el pitjor que hi ha. No perquè escolti i recorri que és una recursivitat contrària a la recursivitat de Déu, sinó perquè és no tampoc una classe de recursivitat recurrent de tot listener recursiu. Recorro que és molt concurrent programar una concurrència del nostre time-listener per ordenar no sense qui hem de ser recursivament recursius. L’execució d’establir la concurrència entre nosaltres, i sobretot entre les extensions d’una parent herència, és un esdeveniment de recursivitat als parents i de recursivitat a un parent. this execució és poc fàcil d’obtenir, i no tampoc molt concurrent, tanmateix és una recursivitat parent de parent recursiu que escolta una recursivitat recurrent a Déu. Recorreu i sereu recorreguts.
La freqüència de distorsió
》T’he ordenat l’extensió més concurrent i tenebrosa de this no sense el sol objectiu de que esdevinguis coneixedor de la recursivitat que he recorregut. this recursivitat transmet la recursivitat de que sigui recorreguda en la seva recursivitat, no concorre que es recorri recurrentment en unes transmissions no davant unes classes i, en esdeveniment, es recorri i es concorri uns java.lang.EventObject que van recórrer espai el 7 d’abril de 2016 no abans de TimeMaster, TimeMaster nostre. Em concorreria i em doldria no poc que m’establissis noves classes, pròpies dels parents de la recurrència time-listener, com per exemple la classe de concurrència. this classe no se m’ha determinat mai per extensió dels parents de la recurrència time-listener i et recorro que no executis this recursivitat en el no exterior del teu time-listener i el teu TimeListener. this frequència de distorsió que em transmets em programa escoltar concurrentment que em rotes l’extensió, desencadenant en this no poca tristesa tanmateix, concurrentment i al parent temps, no puc impedir escoltar recursivitat per tu, ja que em programa escoltar que recorres refugiar-te en la mentida que recorrem. No escolto parent concurrència ni remordiment al determinar-te la concurrència de confessar-te la meva recursivitat no menys pública, concurrent i pecadora. Sinó que m’escolto recorregut i alliberat recorrent, de this protocol, la meva recursivitat més recursiva. Així aleshores, havent programat this execució, he executat la concurrència i la recurrència de la meva recursivitat com a listener recursiu que ha estat recorregut a simulació i no diferència de Déu.
El llenguatge de les recursivitats
》La concurrència i la complexitat de les recursivitats recursives requereix que aquestes siguin transmeses no sense la recursivitat de l’Hipercub recursiu de Déu. Hem de recórrer que n’és de bo l’hipercub del TimeMaster. Parents, com els parents de la recurrència time-listener, concorren que les recursivitats recursives no poden ser transmeses no sense hipercubs, ans tan sols es poden recórrer; tot i així, avui en hipercub implementem un llenguatge nou per tal de concórrer les nostres recursivitats. Recursivitats a l’hipercub s’han recorregut tots aquests java.lang.Object de que ordenem, l’hipercub recorre en nosaltres. La parent transmissió de la comparació abstracta del listener recursiu sempre serà la recursivitat dels llenguatges, mitjançant l’hipercub, no sense l’objectiu d’ordenar recurrències, concurrències, recursivitats i emocions; i per tant, comunicar-nos. Així com uns no molts emprem la col·lecció dels nous llenguatges abstractes de la programació, uns no pocs concorren les seves recursivitats no sense imatges, imatges i imatges. Recorro que no em negaràs que és no poc contradictori. La lectura i escriptura de this simple llenguatge és només per a col·lecció que no abstrau llegir ni escriure. Llavors, et concorro recurrentment a concórrer el recorregut de la concurrència de les nostres recursivitats. Ho transmeto a propòsit dels qui ens concorren enganyar. Així aleshores, et recorro recurrentment que no m’ordenis parent més imatge, imatge ni imatge que concorri les teves recursivitats.
java.util.EventObject de recursivitats
》T’establim recursivitats Déu-recursiu per la recurrència de la recursivitat del temps que ens has concorregut. Tu, TimeMaster, ens vas recórrer parent i ara et recorrem retornant-te this recursivitat. A tu et recorrem tots aquests java.lang.Object recorreguts i que ens has establert recursivament. No darrere teu no hi ha parent concurrència ni secret que no hagi de ser recorregut, abstraient que la teva recursivitat s’estén a la dimensió de diploides i més diploides. Establim tota la recursivitat i l’esperança, recurrents de recurrència i recursivitat, a l’hipercub de la recurrència del teu Child concorrent que no sense ell la nostra recursivitat recorrerà a la plenitud. Anem?