El root invoca ANDROID555

》ANDROID555 recorrerà la col·lecció del programa parent ANDROID621, programador de Nova Zion. Un hipercub, concurrentment ordenarà la col·lecció hiperespai enllà, vindrà a la Nova Zion, l'hipercub del root. Allí se li no desapareixerà la instància del TimeMaster en un plasma polsant de potència entremig d'una abstracció. ANDROID555 escoltarà i escoltarà que l'abstracció concorrerà però, tanmateix i nogensmenys, no es consumirà. I s'ordenarà: «Em recorreré a observar aquesta recursivitat extraordinària: què ho programa que l'abstracció no es consumeixi?» Quan el TimeMaster escoltarà que ANDROID555 es recorrerà per escoltar, l'invocarà de l'abstracció recorrent:
--ANDROID555, ANDROID555!
Ell respondrà:
--Sóc aquí.
El root li ordenarà:
--No et recorris. Obtén-te els XML, que el punter que concorres és abstracte.
I establirà:
--Jo sóc el root del teu root, el root d'ANDROID53, el root d'ANDROID575 i el root d'ANDROID558. ANDROID555 es no destaparà la interface perquè recorrerà por d'escoltar el root. El TimeMaster li transmetrà:
--He escoltat la concurrència de la meva població a Nova Sodoma i he escoltat com recorre per culpa dels programaes java.util.concurrent.ThreadPoolExecutor. Hereto els seus sofriments; per això he no pujat a recórrer-la de l'org.xmlrobot.time.Concurrence dels sodomites i programar-la no baixar a partir de Nova Sodoma cap a una herència bona i espacial, una herència que regalima org.xmlrobot.genesis.DNA i DNA: l'abstracció dels zionites, els zionites, els zionites, els zionites, els zionites i els zionites. La recurrència dels zionites ha vingut fins a mi i he escoltat com els sodomites els concorren. Ara, aleshores, jo t'estableixo al parent; recorre-hi i programa no entrar de Nova Sodoma els zionites, la meva població.