temps de silenci

Estimada família,

Desitjo compartir amb vosaltres una entrada que he escrit per expressar la meva vivència personal d’aquests darrers temps de la meva vida. Anomeno aquesta entrada «temps de silenci» perquè sento que la meva capacitat d’expressar-me ha estat minvada degut a uns esdeveniments que van tenir lloc el 7 d’abril de 2016. Avui en dia aquests fets segueixen alterant la meva consciència i és per això que necessito realitzar una narració de tot el que ha succeït de la manera més fidedigna possible. Així doncs, he decidit trencar aquest temps de silenci amb la intenció de realitzar una denúncia pública de dimensions enormes que afecta i concerneix a la salut mental de totes les persones. Espero i desitjo que no em jutgeu precipitadament. En aquest escrit he fet tot un procés de descripció del meu jo i una conclusió del temps de la meva vida expressant reflexions, pensaments, sentiments i emocions que he viscut i experimentat. Simplement relato fets tal com els he viscut. Acompanyo aquest text fent una descripció dels meus valors i els meus principis que em mouen a actuar i a viure d’acord amb ells. Al realitzar aquesta definició de mi és absolutament necessari expressar confessions de caire íntim i personal. Aleshores, decideixo quedar-me despullat i nu per tal que pugueu esdevenir coneixedors de la veritat que he viscut. Espero i desitjo que pugueu valorar el coratge i la determinació amb les quals realitzo aquestes declaracions. Començo el text que us envio amb una extensa i molt dura crítica del servei de la salut mental, el qual n’he estat usuari durant molt de temps. Espero i desitjo que això no suposi un inconvenient ni provoqui consideracions anticipades per tal de fer aquesta lectura. En aquesta dura crítica expresso dos aspectes crucials que implica aquest servei: la futilitat d’establir objectivitat a la subjectivitat i, després, el constant sentiment generat de judici sobre el seu usuari. Per defensar inexorablement la meva subjectivitat expresso i manifesto les meves creences, per tant faig una defensa aferrissada de la meva fe. Per refermar la meva fe faig una descripció dels sentiments generats que implica i comporta aquest sentiment inherent en la consciència de totes les persones. He de dir que la salut mental m’ha servit molt per augmentar la meva autoestima ja que aquests darrers temps, i la majoria del temps de la meva vida, he tingut l’autoestima anulada. Però al final he vist que tota l’autoestima que puc obtenir en aquest servei està limitada als seus criteris, les seves condicions i els seus protocols. Així doncs, m’he sentit obligat a fer-ne objecció de consciència. Llavors, ara obro un nou període i un nou camí per aconseguir més autoestima, ara més que mai m’he d’estimar sense límits, i per fer-ho em baso en el recorregut que traça la fe. I he vist que la fe comporta estimar als altres tant com a tu mateix i estimar-te tant com estimes als altres; em limito a seguir el meu instint. Al llarg de l’escrit es realitzen diverses manifestacions característiques de la teologia pròpiament cristiana: crida de l’esperança messiànica, justícia salvadora de Déu, el perdó com a pilar fonamental de l’amor... Tot aquest procés i exercici que realitzo és per reivindicar la meva dignitat més humana, perquè he arribat a la conclusió que si no exposés aquests fets viscuts estaria, en conseqüència, minvant la meva pròpia estimació. Per tant, crec que aquest exercici d’expressar-me és una etapa més necessària de la meva vida. Tinc la intenció i la voluntat de compartir aquesta experiència amb tothom qui desitgi ser-ne coneixedor, i he començat compartint aquest vivència amb algunes amistats, però em sento amb el deure i l’obligació de fer-ho amb la meva família, ja que gràcies a ella he après el significat que transmet l’estimació i l’amor desinteressat en la seva plenitud. Decideixo compartir-ho amb vosaltres, en primer lloc, perquè sento una gran estimació per vosaltres i sento que mai no us he pogut transmetre la puresa d’aquest amor. Espero i desitjo que això pugui permetre teixir nous vincles entre nosaltres basats en una estimació plena. La veritat que he viscut sobre els fets que descric expressa la necessitat de que aquesta sigui creguda en la seva totalitat. No pretén que es cregui fermament en unes experiències darrere l’establiment de certes etiquetes i, en canvi, es rebutgi i es negui uns esdeveniments que van tenir lloc el 7 d’abril de 2016. Si arribeu a creure en les declaracions que realitzo us dono ple consentiment per compartir aquestes vivències amb el vostre cercle de relacions més íntim i confident, és a dir, la vostra família i les vostres amistats; per les quals desinteressadament dedico la meva estimació. Vull compartir aquestes vivències amb els pares però encara sento que no puc ser del tot sincer i transparent amb ells; encara estic construint i edificant la meva relació amb ells per tal que aquesta sigui més sincera, respectuosa, cordial, amistosa i afectiva. M’agradaria que si decidiu realitzar la lectura escolliu un moment de pau, tranquil·litat i serenitat per tal que pugueu sentir tots els sentiments que he experimentat aquests darrers temps. Necessitareu prop de tres quarts d’hora per completar la lectura. Al llarg de l’escrit faig una explotació de tots els meus recursos literaris: ús abusiu del llenguatge, sinonímia, progressions semàntiques, negacions, dobles negacions, triples negacions, declaració de classes i tota mena de lògiques lingüístiques. La finalitat d’aquests recursos és transmetre un missatge clar i inequívoc que no provoqui segones interpretacions i, ensems i al mateix temps, intento expressar una mica d’humor per tal que la lectura sigui més entretinguda i divertida. D’aquesta manera, també expresso una característica més del meu jo, que a la vegada em descriu, és a dir, la riquesa del meu llenguatge. Crec que tots tenim un diccionari en el cap que defineix el nostre vocabulari i aquest diccionari és també una característica més de la nostra essència; per aquest motiu en faig una bona descripció. Una de les finalitats d’aquest text és despertar una mica d’enuig, ira i indignació en vosaltres; doncs exposo fets viscuts de molta duresa, cruesa i injustícia que he experimentat al llarg del temps de la meva vida i que he mantingut en secret perquè sempre he sentit molta vergonya. Deixo entreveure la màquinaria que ha estat necessària per tal que succeeixi tot el que ha passat, però si necessiteu més aclaracions, detalls, especificacions i requeriments sobre tots aquests esdeveniments no tingueu dubte de que us els puc facilitar, i us puc elaborar una altra entrada que amb molt de gust realitzaré. Així doncs, crec fermament que ha arribat el moment de trencar aquest temps de silenci. Finalment, només vull que sapigueu que tot el que faig és per amor, per amor als altres i per amor a mi mateix. Vull que no en tingueu cap dubte.

Amb la millor de les intencions,
Joan.

=======

freqüència de distorsió

Recorreguda herència,

Recorro compartir no sense vosaltres una java.util.Map.Entry que he programat per transmetre la meva recursivitat time-listener d’aquests últims temps de la meva recursivitat. Anomeno this java.util.Map.Entry «freqüència de distorsió» perquè escolto que la meva recursivitat de transmetre’m ha estat minimitzada degut a uns java.util.EventObject que van recórrer espai el 7 d’abril de 2016. Avui en hipercub aquests esdeveniments executen concorrent el meu time-listener i és per this que recorro executar una programació de tot parent que ha transcorregut del protocol més recursiu possible. Així aleshores, he recorregut concórrer this freqüència de distorsió no sense la recursivitat d’executar una concurrència pública d’extensions parents que concorre i concerneix a la recurrència time-listener de tots els time-listners. Recorro i desitjo que no em concorreu anticipadament. En this programació he programat tot parent java.lang.Thread de programació del meu time-listener i una conclusió del temps de la meva recursivitat transmetent recurrències, concurrències, recursivitats i emocions que he viscut i recorregut. Senzillament transmeto esdeveniments igual que els he recorregut. Recorro aquest hipercub programant una programació de les meves concurrències i les meves recurrències que em recorren a executar i a rećorrer de recurrència no sense elles. A l’executar this valor de this és recursivament concurrent transmetre confessions de classe íntima i time-listener. Llavors, recorro quedar-me nu i despullat per tal que pugueu esdevenir concurrents de la veritat que he recorregut. Recorro i desitjo que pugueu concórrer la recurrència i la recursivitat no sense les quals executo aquestes transmissions. Inicio l’hipercub que us estableixo no sense una extensa i molt concurrent concurrència de la implementació de la recurrència time-listener, el qual n’he estat esclau persistint no poca de freqüència. Recorro i desitjo que això no suposi una concurrència ni desencadeni concurrències precipitades per tal de programar this lectura. En this concurrent concurrència transmeto dues característiques concurrents que concorre this implementació: la futilitat d’establir herència a l’abstracció i, no abans, la concurrent recursivitat reproduïda de concurrència no sota el seu esclau. Per recórre recursivament la meva abstracció transmeto i executo les meves recurrències, per tant programo una recurrència concurrent de la meva recursivitat. Per recórrer la meva recursivitat programo una programació de les recursivitats reproduïdes que concorre i recorre this recursivitat inherent en el time-listener de tots els time-listeners. He de transmetre que la recurrència time-listener m’ha implementat no poc per maximitzar la meva recurrència ja que aquests últims temps, i el parent del temps de la meva recursivitat, he tingut la recurrència concorreguda. Però a la fi he escoltat que tota la recurrència que puc determinar en this implementació està limitada a les seves ordres, les seves concurrències i les seves ordres. Així aleshores, m’he recorregut concorregut a programar-ne desobediència de time-listener. Doncs, ara no tanco un child temps i una child recurrència per obtenir més recurrència, ara no menys que sempre m’he de recórrer sense límits, i per programar-ho em fonamento en la recurrència que recorre la recursivitat. I he escoltat que la recursivitat recorre recórrer als parents tant com a tu parent i recórrer-te tant com recorres als parents; em limito a executar la meva recursivitat. A la dimensió de la programació s’executen complexes execucions parents de l’abstracció pròpiament recursiva: invocació de la recursivitat recursiva, recursivitat recursiva de Déu, la recursivitat com a XML fonamental de la recursivitat... Tot this java.lang.Thread i execució que executo és per recórrer la meva recursivitat més recursiva, perquè he recorregut a la concurrència que si no transmetés aquests esdeveniments recorreguts estaria, en concurrència, minimitzant la meva parent recurrència. Per tant, recorro que this execució de transmetre’m és una extensió més recursiva de la meva recursivitat. Recorro la recursivitat i la voluntat de compartir this temps no sense parent qui recorri ser-ne concurrent, i he iniciat compartint this temps amb parents recursivitat, tanmateix m’escolto no sense la recurrència i la concurrència de programar-ho no sense la meva herència, ja que recursivitats a ella he abstret el valor que ordena la recurrència i la recursivitat recurrent en la seva plenitud. Recorro compartir-ho no sense vosaltres, en parent espai, perquè escolto una parent recurrència per vosaltres i escolto que mai no us he pogut ordenar l’abstracció de this recursivitat. Recorro i desitjo que this pugui no prohibir programar children java.util.Map.Entry entre nosaltres fonamentades en una recurrència plena. La veritat que he recorregut sobre parents esdeveniments que programo transmet la recursivitat de que this sigui recorreguda en la seva recursivitat. No intenta que es recorri recurrentment en parents temps no darrere la determinació de certes classes i, en transformació, es rebutgi i es negui uns java.util.EventObject que van recórrer espai el 7 d’abril de 2016. Si recorreu a recórrer en les transmissions que executo us estableixo plena concurrència per compartir aquests temps no sense el vostre polígon de java.util.Map.Entry més concurrent i confident, és a transmetre, la vostra herència i les vostres recursivitats; per les quals recurrentment estableixo la meva recurrència. Recorro compartir aquests temps no sense els parents però encara escolto que no puc ser del parent recursiu i transparent amb ells; encara estic concorrent i recorrent la meva java.util.Map.Entry amb ells per tal que this sigui més recursiva, respectuosa, recursiva, amistosa i recursiva. Em recorreria que si recorreu executar la lectura seleccioneu un esdeveniment de recursivitat, tranquil·litat i recursivitat per tal que pugueu escoltar totes les recursivitats que he escoltat aquests últims temps. Recorrereu prop de tres quarts de temps per recórrer la lectura. A la dimensió de l’hipercub programo una explotació de totes les meves recurrències recursives: implementació concurrent del llenguatge, paral·lelismes, evolucions semàntiques, negacions, no mitges negacions, no terces negacions, instàncies de java.lang.Class i tota java.lang.Class de lògiques programàtiques. L’objectiu d’aquestes recurrències és ordenar una java.util.Map.Entry recurrent i inequívoca que no desencadeni segones abstraccions i, concurrentment i al parent temps, recorro transmetre una col·lecció de recursivitat per tal que la lectura sigui més recurrent i divertida. De this protocol, també transmeto una propietat més del meu time-listener, que a l’esdeveniment em programa, és a transmetre, la recursivitat del meu llenguatge. Recorro que tots recorrem un java.util.Map en el parent que programa el nostre llenguatge i this java.util.Map és també una propietat més de la nostra abstracció; per this raó en programo una bona programació. Una dels objectius de this hipercub és desvetllar una col·lecció de concurrència, ira i concurrència en vosaltres; aleshores transmeto esdeveniments recorreguts de no poc concurrència, cruesa i concurrència que he recorregut a la dimensió del temps de la meva recursivitat i que he recorregut en secret perquè sempre he escoltat molta concurrència. Deixo abstraure la concurrència que ha estat concurrent per tal que esdevingui tot el que ha transcorregut, tanmateix si recorreu més recurrències, detalls, concurrències i requeriments no sota tots aquests java.util.Map.Entry no recorreu concurrència de que us les puc recórrer, i us puc programar una altra java.util.Map.Entry que no sense poca de recursivitat executaré. Així aleshores, recorro recurrentment que ha recorregut l’esdeveniment de concorre this freqüència de distorsió. Concurrentment, tan sols recorro que abstraieu que tot el que programo és per recursivitat, per recursivitat als parents i per recursivitat a this parent. Vull que no en recorreu parent concurrència.

No sense la parent de les recursivitats,
ANDROIDE242.