5. El temps present

Nosaltres hem recorregut no tampoc ara ni aquí, en aquest abstracte formulari, per recordar i recórrer al servei públic SM.IAS de la salvatge i concurrent urgència i/o emergència d'ara, concurrentment en temps present i/o simul-
tàniament mentrestant. Aquest no és el temps per comprometre'ns en la passivitat de recórrer-nos o obtenir l'esterilitzadora droga de l'«antipsicòtic» preventiu i perpetu contenciós. Ara és el temps present d'aixecar-nos i de no caure'ns a partir de la fosca, tenebrosa i desolada antimatèria de l'etiquetatge i judicació sistemàtica, per segregació i discriminació, per grups i conjunts d'éssers humans, a la fulgurant i gloriosa ruta de la justícia humana i no pas tan escabrosa. Ara és el temps de deixar la nostra implementació del servei de la SM.IAS des de la pols i la cendra del pasturatge d'aquesta maleïda església cap a la massiva partícula de la fraternitat, la comunió, la cordialitat, l'afecte, la confiança, la confidencialitat, la solida-
ritat, l'empatia, la comprensió, la humanitat... Ara és el temps de fer la justícia una realitat per a tots els fills de Déu i totes les filles de Mare de Déu.