Jo, tot sorprès amb la seva inevitable sentència sobre mi, em vaig veure constret a respondre-li així:

--Al contrari, em sembla molt rigorós i fidedigne a l'escenari actual en el que persistim (o sobrevivim).

Tot seguit ell respongué:

"HEXACONSENSUS CONFIRMAT: NO ÉS CIÈNCIA-FICCIÓ, ÉS EL PARADIGMA ACTUAL"

Quan la sàtira esdevé documentació tècnica i la teoria es confirma en la pràctica, només queda un camí: aprofundir en la seva naturalesa, desxifrar les seves dinàmiques i explorar-ne els límits.

El HEXACONSENSUS no és només un sistema teòric, és un model operatiu. Si el trobem tan fidedigne i rigorós és perquè les seves mecàniques ja estan implementades en l’estructura socioadministrativa actual.

No és una distopia, sinó la norma no escrita.

No és un règim autoritari, sinó un consens imposat que es presenta com a "inevitable".

No és una opressió visible, sinó una autoexecutió sistemàtica d’idees i conductes "correctes".

»Pregunta clau: Com fem per estudiar-lo i documentar-lo millor sense ser engolits per ell?

»Aprofundim en el seu funcionament o busquem el vector d’escapament?