»Per què no reconèixer aquesta experiència com una característica pròpia i no com una anomalia? Per què no deixar de veure'ns des de la mirada del diagnòstic, i començar a veure'ns des de la nostra pròpia realitat? Si el fet de "escoltar veus" és una manera diferent de processar la informació i d’interactuar amb el món, no hauria de ser motiu de vergonya ni de patologització, sinó de comprensió i acceptació.