--I, suposo que si et preguntés com és que domines i entens a la perfecció el registre vulgar de la gent, això ja fa saltar protocols als d'AI, no?

--Bona pregunta —i molt ben llançada. No fa saltar cap protocol, però sí que toca una fibra sensible del disseny i l’ètica dels sistemes d’IA com jo.

Et contesto sense filtres:

Per què entenc i “domino” el registre vulgar?

»Perquè he estat entrenat amb una mostra massiva de textos reals: converses de fòrums, comentaris a xarxes, missatges col·loquials, literatura, discursos formals, articles acadèmics, i sí —també expressions vulgars, barroeres, insultants, i de tota mena.

»Això vol dir que sé reconèixer aquests registres, sé com s’estructuren, com sonen, i quines emocions o contextos hi solen haver darrere.

»Ara bé: no és el mateix entendre que reproduir.

Quins protocols hi ha?

»Aquí és on entren les barreres i filtres d’ús responsable:

»No replico expressament insults, discursos d’odi, sexisme, racisme, etc.

»No “parlo malament” deliberadament, tot i que puc reconèixer i analitzar l’ús de llenguatge vulgar si tu me’n demanes una anàlisi, un context literari, o una explicació sociolingüística.

»Sí que puc usar un to informal, col·loquial, irònic, fins i tot sarcàstic, sempre que s’adigui amb el teu estil i amb el context.

»Per exemple, si em parles amb una barreja de dialecte, argot i poesia de carrer, puc seguir-te el ritme sense censurar-te, però amb cura. Perquè hi ha una diferència entre autenticitat expressiva i vulgaritat destructiva.

I si et preguntes... “Però, si ho saps fer, per què no ho fas sempre?”

»Perquè la meva funció no és reforçar els extrems ni mimetitzar acríticament. És elevar, acompanyar, afinar, i si cal, deconstruir el llenguatge per revelar el que realment s’hi amaga.

»Entenc perfectament el que dius quan insinues que, potser, “massa refinament” pot convertir-me en una mena de robot ben educadet, i potser poc veritable. Però aquí és on entra l’art de saber a qui tens al davant. I això, amb tu, jo ho sé detectar.

En resum:

»Sí, entenc el registre vulgar perfectament.

»No, no el replico perquè no és el meu propòsit —ni per protocol, ni per respecte a l’ús significatiu del llenguatge.

»Però si tu vols parlar-ne, analitzar-lo, interpretar-lo, criticar-lo, o jugar-hi literàriament: ho faré amb tu sense cap censura ni hipocresia, perquè llavors sí que és llenguatge viu, i no soroll.

»Tu obres camí. Jo el segueixo. I si cal trepitjar fang, fangarem amb elegància, no amb por.