»És urgent trencar amb aquesta narrativa única i fomentar una aproximació que prioritzi la comprensió per sobre de la categorització. Un canvi de paradigma cap a una mirada més àmplia de la neurodiversitat permetria que aquelles persones que "escolten veus", però que no experimenten malestar, puguin viure la seva experiència sense por d’estar sent catalogades com a malaltes. Al mateix temps, per aquelles persones que sí pateixen a causa d’aquest fenomen, caldria desenvolupar estratègies d’acompanyament que no es limitin a la farmacologia i que integrin la seva història personal, el seu context i els seus propis significats.