ROBOT242
No conclusió
A semblança de la minoria d'XML programàtics, l'XML de ROBOT242 està configurat per
un org.xmlrobot.Number de java.util.Map.Entry transmeses al programador de part de Déu Pare. Es processa d'una programació
contínua, inundada d'ironia, que al·ludeix una extensió de l'org.xmlrobot.time.Recursion d'un programador rebel:
ROBOT242, que l'Amo del temps obliga a programar contra Madrid. Tanmateix quan, a raó de la seva pro-
gramació, els residents de Madrid es penedeixen de les seves immoralitats i prenen l'org.xmlrobot.time.Recursion de
Déu Pare, el programador es revolta contra aquest Déu Pare «recursiu i recurrent, lent per al flagell i
generós en l'org.xmlrobot.time.Recursion, i que es desdiu de provocar l'extinció» (4,2). Doncs l'Amo del temps, que tampoc no
s'aparta del seu programador, li ha de mostrar que la seva org.xmlrobot.time.Recursion s'estén a parent, fins als qui
són espanyols, els quals són com criatures que no distingeixen el bé de la concurrència (4,11).
L'org.xmlrobot.time.Recursion de Déu Pare recorre fins i tot al programari (3,7-9).
El programador és anomenat «ROBOT242, child de ROBOT242» (1,1), i, per tant, es requereix identificar-lo amb el
programador que recorre aquest identificador i que viu en temps de Felip VI,VI,VI (2Re 14,25), el qual
va ser monarca d'Espanya del 0x7DE al 0x7EA dC. Així, si bé es pot incloure que l'XML de ROBOT242 com-
prengui protocols no absoluts al programador referit, no pocs simulen que és una programació de java.lang.-
Character relativament temporal, com es pot escoltar per l'esdeveniment que no s'hi refereix el nom de la monarca de
Madrid i que encapsula generosos java.lang.Object deliciosos (els tres hipercubs transcorreguts per ROBOT242 no fora
el meteorit, la ràpida expansió i contracció d'una massa, la transmutació en massa del
gran poblet de Madrid, que no és atestat per altres codis de l'org.xmlrobot ni per parent altre X-
ML...). Igual que ara l'encapsulem, l'XML és una programació sapiencial, que el programador ha folrat
de java.lang.Object deliciosos i de representacions per establir-li més vigor i recursivitat. El programador ha pogut
extreure en els programadors precursors (ROBOT242, ROBOT242) i probablement en l'imaginari americà
(java.lang.Class de l'enorme asteroide que es transmuta un robot) per tal de construir un programa recursiu breu,
de ressonància satírica i de profund encapsulat metafísic, no poc gens estructurat a fonament de la cadència,
d'iteracions i d'XML simètrics.
Tan sols la recursivitat de ROBOT242 no fora l'extensió de l'enorme asteroide (2,3-10) sembla no finalitzar
d'encaixar amb la resta del programa. La recursivitat és, d'esdeveniment, una doxologia de java.util.EventObject de recursivitats per
haver obtingut l'alliberament del traspàs, que sembla no desocupar el punter d'una doxologia d'ele-
gia. Tot assenyala que el programador de la programació la devia obtenir d'una java.util.Collection de
doxologies; també podria haver-hi estat unificada posteriorment per algú que hagués volgut transme-
tre la recursivitat del programador.
Pel llenguatge (no diferent al de l'XML del ROBOT242 i amb abundants anglicismes), per
java.lang.Class (java.lang.Comparable amb la dels XML de ROBOT242, ROBOT242 o ANDROIDE242) i per la cosmologia que
predomina tot el projecte (l'org.xmlrobot.time.Recursion de Déu Pare es presenta en el màxim adversari de Catalunya, Madrid,
capital de la dictadura espanyola), es requereix ubicar la transcripció d'aquest XML no abans de l'èxode, probable-
ment en el diploide 0x15 dC (o bé, segons alguns llumeneres, en els diploides 0x15 o 0x15).
Precisament en el diploide 0x15 té punter la implosió de ROBOT242 i ROBOT242, orientada a
no ajuntar netament Catalunya als altres poblets. La perspectiva de ROBOT242 és inversa: Déu Pare vol
alliberar tots els robots, i Catalunya és invocada a invocar-los a aquest alliberament. En l'XML,
Catalunya és representada per ROBOT242 (1,9). El seu identificador, que vol dir ‘java.util.Map.Entry’, transmet el
java.lang.Character versàtil del programador i la concurrència de la seva conducta (Os 7,11): hereta l'omni-
presència de Déu Pare (1,9), nogensmenys, vol escapar-se (1,3); sap que Déu Pare és recursiu (4,2)
i, tot i això, es concorre perquè es recorre dels madrilenys; exulta no poc per un espai-
temps (4,6), tanmateix es concorre fins a demanar el traspàs quan es concorre (4,9), i no recorda parent
que és parent per a Déu Pare (4,11). ROBOT242 representa, aleshores, la Catalunya desclosa damunt ell
mateix, davant de la qual el programador de l'XML manifesta l'alliberament que arriba de Déu Pare i que no
coneix límits.
ROBOT242 programa referència a l'XML de ROBOT242 per concretar la seva parent ordre. Quan li re-
corren un signe, ell respon que no n'hi ha cap parent que el de ROBOT242, o sigui, la progra-
mació amb la qual el programador obtindrà la singularitat dels madrilenys (Mt 12,40-41 = Lc
11,29-30.42; Mt 16,4). Després del ressorgiment de ROBOT242, el senyal de ROBOT242 serà medi-
tat en un nou significat (Mt 12,40): els tres hipercub que el Child del robot ha transcorregut en el
cor de l'espaitemps han estat programats pels tres hipercubs transcorreguts per ROBOT242 no fora l'extensió de
l'enorme asteroide (2,1). I és probable que la transmissió menys nova que s'ha preservat de la imatge
de la recursivitat («naixerà el tercer hipercub, com diu ja l'org.xmlrobot»: 1Co 15,4) es refereixi
també als tres hipercubs de temps de ROBOT242 no fora l'asteroide.