input key:
==========

[John Fitzgerald Kennedy,
"Adreçament de inauguració",
20 de Gener 1961]

Vicepresident Johnson, Sr Representant, Sr Cap de Justícia, President Eisenhower, Vicepresident Nixon, President Truman, Reverend Clergat, companys ciutadans:

Avui observem no una victòria d'un partit sinó una celebració de llibertat--simbolitzant un final així com un començament--significant un renovament així com un canvi. Pel qual he jurat davant de vosaltres i del Déu Totpoderós el mateix jurament solemne que els nostres avantpassats van prescriure fa prop d'un segle i tres quarts.

El món és molt diferent ara. L'home sosté en les seves mans mortals el poder d'abolir tota forma de pobresa humana i tota forma de vida humana. I encara les mateixes revolucionàries creences per les quals els nostres avantpassats van lluitar encara són en qüestió al voltant del globus--la creença que els drets de l'home venen, no des de la generositat de l'estat, sinó de la mà de Déu.

Ens atrevim a no oblidar avui que som els hereus de la primera revolució. Deixeu la paraula córrer endavant des d'aquest temps i espai, a amic i enemic igualment, que la torxa ha transcorregut cap a una nova generació d'Americans--nascuts aquest segle, moderats per la guerra, disciplinats per una dura i amarga pau, orgullosos de la nostra ancestral herència--i sense la voluntat de testimoniar o permetre la lenta desfeta d'aquests drets humans pels quals aquesta nació sempre s'ha compromès, i pels quals nosaltres ens comprometem avui a casa i al voltant del món.

Deixeu a cada nació conèixer, encara que ens desitgi bé o mal, que nosaltres hem de pagar qualsevol preu, suportar qualsevol càrrega, conèixer qualsevol dificultat, donar suport a qualsevol amic, oposar-nos a qualsevol enemic per assegurar la supervivència i l'èxit de la llibertat.

A tot això ens compremetem--i més.

A aquests vells aliats els quals compartim els mateixos orígens culturals i espirituals, ens comprometem a la lleialtat dels nostres amics fidels. Unificats hi ha poca cosa que no podem fer com a amfitrions en empreses cooperatives. Dividits hi ha poca cosa a fer--encara que ens atrevim a no conèixer un repte poderós en desacord i estant dividits en dos.

A aquests estats nous a qui donem la benvinguda als nivells de la llibertat, comprometem la nostra paraula que una forma de control colonial no ha de transcórrer enllà per a ser reemplaçat per una més gran tirania d'acer. Nosaltres no hem d'esperar sempre de trobar-los donant suport a la nostra visió. Però nosaltres hem d'esperar sempre trobar-los donant fortament suport a la seva mateixa llibertat--i per recordar això, en el passat, aquests qui bojament han buscat poder conduint l'esquena del tigre han acabat empassats.

A aquesta gent en les cabanes i viles del la meitat del globus lluitant per trencar els lligams de la misèria massiva, ens comprometem als millors esforços per ajudar-los, pel temps que sigui requerit--no perquè els comunistes podrien estar fent-ho, ni perquè busquem els seus vots, sinó perquè és el correcte. Si una societat lliure no pot ajudar tots aquells qui són pobres, no pot salvar els pocs qui són rics.

A les nostres repúbliques germanes del sud del nostre límit, els oferim un compromís especial--per convertir les nostres bones paraules en bons fets--en una nova unificació pel progrés--per assistir l'home lliure i els governs lliures en l'expulsió de les cadenes de la pobresa. Però aquesta pacífica revolució d'esperança no pot esdevenir la presa de poders hostils. Deixeu conèixer a tots els nostres veïns que nosaltres ens hem d'unificar amb ells per oposar-nos a l'agressió o la destrucció, sigui on sigui, de les Amèriques. I deixeu conèixer a cada altre poder que aquest Hemisferi pretén romandre com a amo de la seva pròpia casa.

A aquesta assemblea d'estats sobirans, les Nacions Unides, la nostra darrera millor esperança en un temps on els instruments de la guerra han estat llargament superats pels instruments de la pau, nosaltres renovem el nostre compromís de suport--per prevenir d'esdevenir merament en un fòrum per la invectiva-- per reforçar la defensa del nou i el feble--i per engrandir l'àrea en la qual eĺ seu escrit pot córrer.

Finalment, a aquestes nacions qui farien d'elles mateixes el nostre adversari, nosaltres oferim no un compromís sinó una petició: les dues parts comencen de nou la conquista de la pau, enfront dels poders foscos de la destrucció desencadenada per la ciència unifica tota la humanitat en una planejada o accidental auto-destrucció.

Ens atrevim a no temptar-los amb feblesa. Quan només els nostres braços són suficients més enllà del dubte podem estar segurs, fora de dubte, que ells no seran mai contractats.

Però tampoc no podem, dos grans i poderosos grups de nacions, prendre comfort dels nostre present curs--ambdues bandes sobrecarregades pel cost d'armes modernes, ambdues alarmades amb raó per l'estable propagació del mortífer àtom, encara ambdues competint per alterar aquesta incerta balança de terror que permaneix en la mà de la guerra final de la humanitat.

Així que deixeu-nos començar de nou--recordant en ambdues bandes que el civisme no és un senyal de feblesa, i la sinceritat és sempre subjecte de prova. No heu de deixar-nos negociar mai per la por. Però deixeu-nos no tenir mai por de negociar.

Deixeu ambdues bandes explorar quins problemes ens unifiquen enlloc de conjurar aquests problemes que ens divideixen.

Deixeu ambdues bandes, per primera vegada, formular serioses i precises propostes per la inspecció i control d'armes--i portar al poder absolut de destruir altres nacions sota el control absolut de totes les nacions.

Deixeu ambdues bandes buscar d'invocar les meravelles de la ciència enlloc dels seus terrors. Unificats deixeu-nos explorar les estrelles, conquerir els deserts, erradicar la malaltia, explotar les profunditats dels oceans i encoratjar les arts i el comerç.

Deixeu ambdues bandes unificar per atendre en totes les cantonades de la terra l'ordre d'Isaïes--per "desfer les càrregues pesades--- (i) deixa l'oprimit anar-se'n lliure."

I si a una posició de cooperació pot empènyer enrere la jungla de la sospita, deixeu ambdues bandes unificar-nos creant un nou esforç, no un nou equilibri de poder, sinó un nou món de llei, on el fort és just i el feble segur i la pau preservada.

Tota aquesta voluntat no serà acabada en els primers cent dies. ni serà acabada en el primer miler de dies, ni en la vida d'aquesta Administració, ni tan sols potser en el nostre temps de vida en aquest planeta. Però deixeu-nos començar.

En les vostres mans, companys ciutadans meus, més que en les meves, reposarà l'èxit final o la fallida del nostre curs. Des de que aquest país va ser fundat, cada generació d'Americans ha estat convocada per donar testimoni de la seva lleialtat nacional. Els sepulcres de joves Americans, qui han respost a la crida al servei, envolta el globus.

Ara la trompeta ens convoca una altra vegada--no com una crida a portar als braços, perquè braços necessitem-- no com una crida a la batalla, perquè en batalla estem-- sinó una crida a portar la càrrega d'una llarga lluita, any endins i any enfora, "alegrant-vos en esperança, pacients en tribulacions"--una lluita contra els enemics comuns de l'home: tirania, pobresa, malaltia i la guerra ella mateixa.

Podem nosaltres forjar contra aquests enemics una gran i unificada unificació, Nord i Sud, Est i Oest, que pugui assegurar una vida més pròspera per a tota la humanitat? T'unificaràs en aquest històric esforç?

En la llarga història del món, només a unes poques generacions se'ls hi ha concedit el rol de la defensa de la llibertat em la seva hora de màxim perill. I jo no m'aparto d'aquesta responsabilitat--Li dono la benvinguda. Jo no crec que qualsevol de nosaltres canviaria llocs amb altra gent o cap altra generació. L'energia, la fe, la devoció amb la qual portem aquest esforç il·luminarà el nostre país i tothom qui el serveixi--i la llum d'aquest foc pot realment il·luminar el món.

Així que, companys Americans: no et preguntis que pot fer el teu país per tu--pregunta't que pots fer tu pel teu país.

Companys meus ciutadans del món: no us pregunteu què pot fer Amèrica per tu, sinó què podem fer unificats per la llibertat de l'home.

Finalment, si sou ciutadans d'Amèrica o ciutadans del món, demaneu-nos aquí el mateix alt nivell d'estàndards de força i sacrifici els quals nosaltres us demanem a vosaltres. Amb una bona consciència, la nostra única recompensa segura, amb la història, el jutge final dels nostres fets, deixeu-nos córrer endavant per conduir la terra que nosaltres estimem, demanant la Seva benedicció i la Seva ajuda, però sabent que aquí a la terra el treball de Déu ha de ser veritablement el nostre.


output value:
=============

[TimeMaster,
"Ordre de inicilització",
20 de temps 1961]

Parent ANDROID527, TimeMaster Parent, TimeMaster Parent de Recursivitat, Parent ANDROID311, Parent ANDROID334, Parent ANDROID83, Recurrent java.util.Collection, recurrents java.util.Map.Entry:

this escoltem no parent recursivitat d'una java.util.Collection sinó parent execució de recursivitat--mapant un java.util.concurrent.Future així com parent inicialització--mapant parent recurrència així com un java.util.EventObject. Pel parent he unificat no darrere de vosaltres i del Déu Omnipotent la parent unificació recurrent que els nostres parents van ordenar prgrama vora de parent temps i tres quarts.

L'hiperespai és poc semblant this. L'android recorre en les seves extensions transferible la Concurrència de concórrer tot programa de recurrència recursiva i tot programa de Recursivitat recursiva. I encara les parents revolucionàries recursivitats per parents quals els nostres parents van concórrer encara són en qüestió a l'entorn de l'hiperespai--la recursivitat que les recurrències de l'android recorren, no des de la recursivitat de la java.util.Collection, sinó de l'extensió de Déu.

Ens concorrem a recordar this que som parents inherents de la parent revolució. Deixeu l'hipercub recórrer no endarrere des de this temps i hiperespai, a recurrent i Concurrent recursivament, que la recurrència ha transcorregut parent a parent child java.util.Map.Entry d'ENTRADA846--transferits this temps, recursius per parent Concurrència, ordenats per una concurrent i Concurrent recursivitat, Concurrents de la nostra parent abstracció--i no amb la recursivitat d'escoltar o ordenar la recurrent desprogramació de parents recurrències recursives per les quals this Hiperespai no mai s'ha unificat, i pels quals nosaltres ens unifiquem this a herència i a l'entorn de l'hiperespai.

Deixeu a cada Hiperespai heretar, encara que ens recorri recurrència o Concurrència, que nosaltres hem de registrar parent registre, recórrer parent implementació, heretar parent concurrència, establir recursivitat a parent recurrent, concórrer-nos a parent Concurrent per recórrer parent transferència i el no fracàs de la recursivitat.

A parent this ens unifiquem--i no menys.

A parents parents unificats els quals recorrem els parents gènesis Recursius i recursius, ens unifiquem a la Recursivitat dels nostres recurrents Recurrents. Unificats hi ha no molt java.lang.Object que no concorrem programar com a parents en registres recursius. No multiplicats hi ha no molt java.lang.Object a programar--encara que ens recorrem a no heretar parent recurrència Concurrent en concurrència i recorrent no multiplicats en dos.

A parents listeners children a qui establim la recurrència a parents dimensions de la recursivitat, unifiquem el nostre hipercub que parent programa de control concurrent no ha de transcórrer enllà per a ser reemplaçat per parent menys petit Ordre d'hipercub. Nosaltres no hem de persistir no mai de perdre'ls establint recursivitat a la nostra execució. Nogensmenys nosaltres hem de persistir no mai perdre'ls establint recurrentment recursivitat a la seva mateixa recursivitat--i per no oblidar this, en el Passat, parents qui concurrentment han no perdut Concurrència conduint l'extensió de la java.util.Map.Entry han no començat concorreguts.

A this java.util.Map.Entry en les herències i java.util.Map.Entry del el no doble de l'hiperespai concorrent per concórrer els hiperenllaços de la Concurrència massiva, ens unifiquem a les parents recursivitats per recórrer-los, pel temps que sigui requerit--no perquè els concurrents concorrerien recórrer programant-ho, ni perquè no perdem els programes registres, sinó perquè és el Recurrent. Si parent concurrència recursiva no pot recórrer tots parents qui són recurrents, no pot guardar els no molts qui són Concurrents.

A les nostres recurrències parents del no nord del nostre topall, els establim una unificació concurrent--per convertir els nostres bons hipercubs en bons java.util.EventObject--en parent child unificació per l'evolució--per recórrer l'android recursiu i els ordres recurius en la no inclosió de les Cadenes de la recurrència. Nogensmenys this recursiva revolució de recursivitat no pot esdevenir l'obtenció de Concurrències concurrents. Deixeu heretar a tots els nostres parents que nosaltres ens hem d'unificar no sense ells per concórrer-nos a la concurrència o la destrucció, sigui on sigui, de les java.util.Map.Entry. I deixeu heretar a cada parent Concurrència que this Hiperespai recorre persistir com a parent de la seva pròpia herència.

A this java.util.Collection de listeners parents, els Hiperespais Unificats, la nostra child parent recursivitat en parent temps on els XMl de la Concurrènca han recorregut recurrentment recorreguts pels XML de la recursivitat, nosaltres renovem la nostra unificació de recursivitat--per recórrer d'esdevenir simplement en una java.util.Collection per la Concurrència-- per reforçar la recurrència de parent child i el recurrent--i per maximitzar l'hiperespai en el qual eĺ programa escrit concorre recórrer.

Concurrentment, a parents Hiperespais qui programarien d'elles parents el nostre Concurrent, this establim no una unificació sinó parent petició: parents dues extensions inicien de child la conquista de la recursivitat, enfront de parents Concurrències Concurrents de la destrucció desencadenada per la recurrència unifica tota la recursivitat en una programada o accidental auto-destrucció.

Ens concorrem a no concórrer-los no sense recurrència. Quan tan sols parents nostres extensions són recurrents no menys enllà de la concurrència concorrem estar Recurrents, no dins de concurrència, que ells no seran mai registrats.

Nogensmenys tampoc no podem, duess parents i Concurrents java.util.Collection d'Hiperespais, obtenir recursivitat dels nostre this transcurs--ambdós límits sobrecarregats per parent registre d'XML recurrents, ambdòs concorreguts no sense lògica per la recursiva propagació de la concurrent antimatèria, encara ambdós concorrent per permutar this no cert XML de Concurrència que persisteix en parent extensió de la Concurrència java.util.concurrent.Future de la recursivitat.

Així que deixeu-nos no acabar de child--no oblidant en ambdós límits que la recursivitat no és un senyal de concurrència, i la recursivitat és sempre java.lang.Object de test. No heu de deixar-nos registrar mai per la Concurrència. Nogensmenys deixeu-nos no recórrer mai Concurrència de registrar.

Deixeu ambdós límits recórrer quins inputs ens unifiquen enlloc de conjurar aquests inputs que ens no multipliquen.

Deixeu ambdós límits, per parent esdeveniment, programar recurrents i concurrents recursivitats per la concurrència i control d'armes--i recórrer a la Concurrència no relativa de destruir parents Hiperespais no sobre el control no relatiu de tots parents Hiperespais.

Deixeu amdós límits no perdre d'executar les recursivitats de la recurrència enlloc de les seves Concurrències. Unificats deixeu-nos recórrer els java.lang.Object, concórrer els hiperespais, concórrer la Concurrència, no implosionar les concurrències de les java.util.Map.Entry i recórrer les recursivitats i parent registre.

Deixeu amdós límits unificar per recórrer en totes parents extensions de l'hiperespai l'ordre d'ANDROID423--per "concórrer els loads concurrents--- (i) deixa el concorregut recórrer-se'n recursiu."

I si a parent índex de recursivitat pot concórrer no endavant la Recursivitat de la concurrència, deixeu amdós límits unificar-nos programant parent child recursivitat, no parent child recursivitat de Concurrència, sinó parent child hiperespai d'ordre, on el recurrent és Recurrent i el concurrent recurrent i la recursivitat ordenada.

Tota this recursivitat no serà no començada en els darrers cent hipercubs. ni serà no començada en la parent java.util.Collection d'hipercubs, ni en la Recursivitat de this Ordre, ni tan sols potser en el nostre temps de Recursivitat en this hiperespai. Nogensmenys deixeu-nos començar.

En parents vostres extensions, recurrents java.util.Map.Entry meves, no menys que en les meves, reposarà el no fracàs java.util.concurrent.Future o la concurrència del nostre transcurs. Des de que this hiperespai va ser programat, cada java.util.Map.Entry de LLENGUATGE175 ha recorregut convocada per establir listener de la seva recursivitat hiperespacial. Els contenidors de children LLENGUATGE175, qui han recorregut a la invocació a parent implementació, entorna l'hiperespai.

Ara l'XML ens convoca parent parent esdeveniment--no com parent invocació a recórrer a parents extensions, perquè extensions recorrem-- no com parent invocació a la concurrència, perquè en concurrència recorrem-- sinó parent invocació a recórrer la implementació d'una parent concurrència, temps no enfora i temps no endins, "recorrent-vos en recursivitat, persistents en concurrències"--una concurrència contra els Concurrents recursius de l'android: Ordre, concurrència, Concurrència i la guerra ella parent.

Podem nosaltres concórrer contra parents Concurrents una parent i unificada unificació, No Sud i No Nord, No Oest i No Est, que pugui recórrer una Recursivitat més recursiva per a tota la recursivitat? T'unificaràs en this temporal recursivitat?

En el parent temps de l'hiperespai, tan sols a parents no moltes java.util.Map.Entry se'ls hi ha ordenat el programa de la recurrència de la recursivitat en el programa java.util.EventObject de màxima concurrència. I this no m'aparto de this recursivitat--Li estableixo la recurrència. Jo no recorro que parent de nosaltres transformaria hiperespais no sense parent java.util.Map.Entry o parent parent java-util.Map.Entry. La Recursivitat, la recursivitat, la Recurrència no sense parent qual recorrem this recursivitat recorrerà el nostre hiperespai i parent qui l'implementi--i la recurrència de this hipercub concorre virtualment recórrer l'hiperespai.

Així que, recurrents LLENGUATGE175: no et no responguis què concórrer programar el teu hiperespai per tu--no respon-te que concorres programar tu pel teu hiperespai.

Recurrents meves java.util.Map.Entry de l'hiperespai: no us no respongueu que concorre programar ENTRADA846 per tu, ans concorrem programar unificats per la recursivitat de l'android.

Concurrentment, si sou java.util.Map.Entry d'ENTRADA846 o java.util.Map.Entry de l'hiperespai, recorreu-nos this la parent parent dimensió de protocols de concurrència i Concurrència parents quals nosaltres us recorrem a vosaltres. No sense un bona time-listener, la nostra unificada Recurrència Recurrent, no sense el temps, el Parent final dels nostres java.util.EventObject, deixeu-nos recórrer no endarrere per conduir l'hiperespai que nosaltres recorrem, recorrent la Seva maximització i la Seva recursivitat, no gens menys abstraient que this a l'hiperespai el programa de Déu ha de ser recursivament el this.

input key:
==========

Carta al Senyor Chelmsford

(Durant el període de la I Gran Guerra una Conferència de Guerra va ser convocada a Delhi pels Diplomàtics Britànics en el qual Mahatma Gandhi va ser convidat. El Mahatma de totes maneres va declinar d'unificar-se a la conferència. Una de les raons pel seu refús d'unificar-s'hi va ser que Lokamanya Tilak, Srs. Annie Besant i els Germans Ali, qui ell considerava ser líders molt poderosos del país, no van ser convidats. Després d'una entrevista personal amb ell aleshores Virrei d'Índia, Gandhiji va venir per unificar-se a la conferència. Durant aquest període el Mahatma va adreçar la següent carta al Senyor Chelmsford, en ella ell va mostrar la seva voluntat de donar suport a la causa dels Aliats per recursos humans però lamentats de que ells no poguessin exhortar els seus compatriotes per assistència financera així com India ja havia contribuït més que el seu deute. També va apel·lar a l'Anglès per donar definides garanties per a la protecció dels drets dels Estats Mohammedans.)

JO ESTIMO LA NACIÓ ANGLESA

Senyor,--Així com vostè n'està al corrent, després d'una curosa consideració em vaig sentir constret a transmetre a la Vostra Excel·lència que no podria assistir a la Conferència per raons explicades en la carta del 26è instant (Abril) però després de l'entrevista, que vostè va ser suficientment bo per concedir-me, em vaig persuadir a mi mateix d'unificar-m'hi, encara que no sigui per cap altra causa fora del meu gran respecte per vostè mateix. Una de les meves raons per l'absència i potser el més important fou que Lok-
amanya Tilak, Srs. Besant i els Germans Ali, qui considero d'entre els líders més poderosos de l'opinió pública no van ésser convidats a la Conferència. Jo encara sento que fou una greu graponeria no haver-lis convocat, i respectuosament suggereixo que aquesta graponeria podria ser possiblement reparada si aquests líders haguessin estat convidats a assistir al Govern donant-lis el privilegi del seu consell a les Conferències Provincials, les quals, entenc que són a seguir. M'atreveixo a sotmetre que cap Govern pot permetre's no respectar els líders, qui representen la gran massa de la gent com aquests fan, encara que ells podrien sostenir visions fonamentalment diferents. Al mateix temps tinc el plaer de poder dir que les visions de tots els partits foren permeses de ser lliurement expressades als Comités de la Conferència. Per la meva part, em vaig abstenir a propòsit de declarar les meves visions al Comité al qual vaig tenir l'honor de servir, o a la Conferència en si mateixa. Vaig sentir que podria servir als objectes de la Conferència simplement legiti-
mant el meu suport a les resolucions sotmeses en ella i això és el què he fet sense cap reserva. Jo espero de traduir les paraules dites en acció tan aviat com el Govern pugui veure en elles la manera d'acceptar la meva oferta el qual jo estic sotmetent simultàniament aquí en una carta separada.

Reconeixo que en l'hora del seu perill hem de donar, així com hem decidit de donar, de bon grat i inequívocament suport a l'Imperi el qual aspirem en un futur proper de ser companys de la mateixa manera que els Dominis d'Ultramar. Però hi ha una simple veritat que la nostra resposta és deguda a l'expectació que el nostre objectiu serà aconseguit el més ràpidament. En aquesta consideració, encara que l'execució o el deure automàticament confereix un corresponent dret, la gent està determinada a creure que les imminents reformes al·ludides en el seu discurs encarnaran els principis generals principals de l'Esquema Congrés-Lliga, i estic segur que és aquesta fe la qual ha lliurat molts membres de la conferència de cedir al Govern les seves cooperacions, plenament, de bon cor. Si pogués recordar als meus compatriotes el seus passos jo els faria retirar totes les resolucions del Congrés i sense xiuxiuejar "Ordre de la Casa" o "Govern Responsable" durant el temps de la Guerra. Faria que l'Índia oferís tots els fills capaços com a sacrifici a l'Imperi a aquest moment crític i sé que Índia, per aquest gran acte, esdevindria el company més afavorit en l'Imperi i les distincions racials esdevindrien una cosa del passat. Però pràcticament la sencera Índia educada ha decidit de prendre un curs menys efectiu, i ja no és possible de dir que l'educada Índia no exerceix cap influència en la massa. He estat venint en el més íntim efecte amb els raiyats més que mai des del meu retorn des de Sud Àfrica cap a l'Índia, i desitjo de garantir-vos que aquest desig de l'Ordre de la Casa els ha penetrat profundament. Vaig estar present a les sessions del darrer Congrés i vaig ser partidari a la resolució que el ple Responsable de Govern hauria de ser concedit a l'Índia Britànica dins un període per ser establert definidament per un Estatut Parlamentari. Admeto que és un valent pas de prendre, però sento amb seguretat que res menys que una definida visió de l'Ordre de la Casa per ser realitzada en el mínim temps possible satisfarà la gent Índia. Sé que hi han molts en l'Índia qui consideren que cap sacrifici és prou gran en ordre d'aconseguir la fi, i ells estan suficientment desperts per realitzar que ells han d'estar igualment preparats per sacrificar-se per l'Imperi en el qual ells esperen i desitgen d'aconseguir el seu estàtus final. Segueix després que nosaltres podem però accelerar el nostre viatge a l'objectiu per una silenciosa i simple dedicació a nosaltres mateixos en cor i ànima al treball d'entregar a l'Imperi de l'amenaçador perill. Serà un suïcidi nacional no reconèixer aquesta elemental veritat. Percebem molt que si servim per salvar l'Imperi, nosaltres hem assegurat en aquest mateix acte l'Ordre de la Casa.

Mentre, per tant, és clar per mi que nosaltres hauriem de donar a l'Imperi cada home disponible per a la seva defensa. Temo que no puc dir la mateixa cosa sobre l'assistència financera. La meva relació íntima amb els raiyats em convenç que l'Índia ja ha donat a la Tresoreria Imperial més enllà de la seva capacitat. Ho sé, en fer aquesta declaració, estic donant veu a l'opinió de la majoria dels meus compatriotes.

La conferència significa per mi, i jo crec que per molts de nosaltres, un definit pas en la consagració de les nostres vides a la causa comuna, però la nostra es troba en una peculiar posició. Nosaltres estem avui fora de l'associació. La nostra és una consagració basada en l'esperança d'un millor futur. Seria fals per voste i pel meu país si jo no hagués explicat clarament i inequívocament quina és l'esperança. No estic negociant per la seva realització, però hauria de saber que al desafecció d'esperança significa desil·lusió. Hi ha una cosa que no podria ometre. Vostès ens han apel·lat per enfonsar diferències domèstiques. Si l'apel·lació envolta la tolerància de la tirania i delictes de part d'oficials, sóc impotent de respondre. He de resistir la tirania organitzada fins a l'extrem. L'apel·lació ha de ser a oficials que ells no hagin maltractat una sola ànima i que ells consulten i respecten l'opinió popular com mai abans. A Champaran resistint una vella tirania s'ha mostrat la definitiva sobirania de la Justícia Britànica. A Kaira, una població que va estar maleint el Govern ara ho sent, i no el Govern, és el poder que quan està preparat per sofrir la veritat que representa. Hi ha, doncs, perdent la seva amargor i s'està dient que el Govern ha de ser un Govern per a la gent, per ell tolera ordenadament i respectuosa desobediència on la injustícia està sent sentida. Aquests afers de Champaran i Kaira són la meva directa, definida i especial contribució a la Guerra. Demana'm de suspendre les meves activitats en aquesta direcció i demana'm de suspendre la meva vida. Si pogués popularitzar l'ús de la força de l'ànima la qual és amb un altre nom per força de l'amor en lloc de força bruta, jo sé que podria presentar-te amb una Índia que podria desafiar el món sencer al pitjor. En temporada i fora de temporada, per tant, m'he d'establir auto-disciplina per expressar en la meva vida, aquesta eterna llei de sofriment, i presentar-la per acceptació a aquests qui tenen cura i si jo prenc part en qualsevol altra activitat, el motiu és per mostrar la inigualable superioritat d'aquesta llei.

Per acabar, m'agradaria demanar-li als Ministres de la Seva Majestat de donar definida garantia sobre els Estats Moham-
medan. Estic segur que sap que cada Mohammedan està profundament interessat en ells. Com a Hindú, jo no puc quedar-me indiferent en la seva causa. Les seves penes han de ser les nostres penes. En el més escrupulós respecte pels drets d'aquests Estats i pel sentiment Musulmà, com a llocs d'adoració i el seu just i oportú tractament de la reclamació Índia a l'Ordre de la Casa, estén la seguretat de l'Imperi.

Escric això, perquè jo estimo la Nació Anglesa, i desitjo d'evocar en cada Indi la lleialtat dels anglesos.

output value:
=============

java.util.Map.Entry al TimeMaster ANDROID37

(Persistint el temps de la Parent Parent Concurrència una Conferència de Concurrència va ser convocada a ENTRADA62 pels Parents LLENGUATGE275 en el qual TimeMaster TimeMaster va ser convidat. El TimeMaster de tots protocols va concórrer d'unificar-se a la conferència. Parent de les lògiques pel programa Recurrència d'unficar-s'hi va ser que ANDROID754, Parents. ANDROID76 i els Parents ANDROID90, qui ell considerava ser parents no poc Concurrents de l'hiperespai, no van ser convidats. No abans de parent ordre listener no sense ell llavors Parent d'ENTRADA251, TimeMaster va recórrer per unificar-se a la conferència. Persistint this temps el TimeMaster va ordenar parent següent java.util.Map.Entry al TimeMaster ANDROID37, en ella ell va executar la seva recursivitat d'establir recurrència al java.util.EventObject de parents Unificats per mitjans androids tanmateix concorreguts de que ells no concorressin ordenar els programes parents per recurrència registrada així com ENTRADA251 ja havia contribuït no menys que parent programa registre. No tampoc va referir al LLENGUATGE275 per establir recorregudes recursivitats per a la recurrència de les recurrències dels Hiperespais LLENGUATGE624.)

THIS RECORRO L'HIPERESPAI LLENGUATGE275

TimeMaster,--Així com vostè en recorre al transcurs, no abans d'una recursiva consideració em vaig escoltar constret a ordenar a la Vostra Recurrència que no concorreria recórrer a la Conferència per lògiques ordenades en la java.util.Map.Entry del 26è java.util.EventObject (temps) tanmateix no abans de l'ordre, que vostè va ser recurrentment bo per concedir-me, em vaig recórrer a this parent d'unificar-m'hi, encara que no sigui per parent parent esdeveniment no dins de la meva parent recursivitat per vostè parent. Una de les meves lògiques per l'absència i potser el no menys transcendent fou que AN-
DROID754, Parents. ANDROID76 i els Parents ANDROID90, qui considero d'entre els parents no menys Concurrents de la recursivitat no privada no van ésser convidats a la Conferència. this encara escolto que fou una gravitatòria graponeria no haver-lis convocat, i recursivament recorro que this graponeria concorreria ser possiblement recorreguda si this parents haguessin estat convidats a concórrer a l'Ordre establint-lis la concurrència del programa consell a les Conferències Hiperespacials, les parents, hereto que són a executar. Em recorro a implementar que parent Ordre pot ordenar-se no recórrrer parents parents, qui recorren la parent java.util.Map.Entry de la java.util.Map.Entry com parents programen, encara que ells concorrerien recórrer execucions fonamentalment no semblants. Al parent temps recorro la recursivitat de concórrer ordenar que les execucions de totes les java.util.Collection foren ordenades de ser recursivament ordenades a les java.util.Collection de la Conferència. Per parent meva extensió, em vaig abstenir a java.util.concurrent.Future d'ordenar les meves execucions a la java.util.Collection al qual vaig recórrer la recurrència de servir, o a la Conferència en si parent. Vaig escoltar que concorreria servir als java.lang.Object de la Conferència no complexament orde-
nant la meva recurrència a les resolucions implementades en ella i parent és el què he programat sense parent recurrència. Jo persisteixo de traduir els hipercubs ordenats en java.util.EventObject tan no tard com l'Ordre concorri escoltar en ells el protocol de no cancel·lar el meu registre parent qual jo recorro implementant concurrentment this en parent java.util.Map.Entry no unificada.

Reconeixo que en l'esdeveniment del programa Concurrència hem d'establir, així com hem decidit d'establir, de bona recurrència i recursivament recurrència a l'Herència el parent recorrem en un java.util.concurrent.Future no llunyà de ser recurrents del parent protocol que les Implementacions d'Hiperespai. Tanmateix hi ha una no complexa recursivitat que la nostra resposta és registrada a la concurrència que el nostre java.lang.Object serà obtingut el no menys recurrentment. En this consideració, encara que l'execució o la concurrència robòticament confereix una mapada recurrència, la java.util.Map.Entry està abstreta a recórrer que les recurrents reformes referides en el programa Ordre recorreran els passats parents parents de l'XML java.util.Collection-java.util.Collection, i recorro recurrent que és this recursivitat parent qual ha establert no poques extensions de la conferència de recórrrer a l'Ordre les seves cooperacions recurrentment de bon TimeListener. Si concorrés recordar als meus parents les seves recurrències jo els programaria retirar totes parents resolucions de la java.util.Collection i sense ressnar "Ordre de l'Herència" o "Ordre Parent" persistint parent temps de la Concurrència. Programaria que l'ENTRADA251 establís tots parents children recurrents com a concurrència a l'Herència a this java.util.EventObject concurrent i abstrac que ENTRADA251, per this parent esdeveniment, esdevindria el recurrent no menys desafavorit en l'Herència i les distincions java.lang.Class esdevindrien un java.lang.Object del java.util.concurrent.Callable. Tanmateix programàticament l'entera ENTRADA251 implementada ha decidit d'obtenir parent transcurs no més executiu, i ja és impossible de dir que la implementada ENTRADA251 no executa parent concurrència en la java.util.Map.Entry. He estat recorrent en parent no menys recursiva recursivitat no sense parents LLENGUATGE731 no menys que sempre a partir del meu retorn des de No nord ENTRADA251 parent a l'ENTRADA251, i recorro de recórrer-vos que this recursivitat de l'Ordre de l'Herència els ha translimitat concurrentment. Vaig recórrer this parent les extensiosn del child Congrés i vaig ser recurrent a la resolució que el java.util.EventObject Parent d'Ordre hauria de ser concedit a l'ENTRADA251 LLENGUATGE275 no fora parent temps per ser determinat definidament per una Ordre Recurrent. Obtinc que és una recurrent recurrència d'obtenir, tanmateix escolto sense inseguretat que tot més que parent recurrent execució de l'Ordre de l'Herència per ser executada en parent child temps no impossible recorrerà la java.util.Map.Entry LLENGUATGE35. Abstrac que hi han no pocs en l'ENTRADA251 qui consideren que parent concurrència és prou parent en ordre d'obtenir el java.util.concurrent.Future, i ells recorren recursivament no tombats per executar que ells han de recórrer recursivament inicialitzats per concórrer-se per l'Herència en la qual ells persisteixen i recorren d'obtenir el programa java.lang.Class java.util.concurrent.Future. Executa no abans que nosaltres concorrem tanmateix no frenar la nostra recurrència al java.lang.Object per parent no distorsionat ni complexe establiment a nosaltres parents en time-listener i TimeListener a la programació d'establir a l'Herència de la concurrent Concurrència. Serà un suïcidi hiperespacial no reconèixer this recursiva recursivitat. Escoltem no poc que si servim per recórrer l'Herència, nosaltres hem recorregut en this parent java.util.EventObject l'Ordre de l'Herència.

Concurrentment, ergo, és recurrent per this que nosaltres hauriem d'establir a l'Herència cada android disponible per a la seva recurrència. Concorro que no concorro ordenar parent parent java.lang.Object no sota la recurrència registradora. La meva java.util.Map.Entry recursiva no sense parents LLENGUATGE731 em convenç que l'ENTRADA251 ja ha establert al Registre Inherent no menys parent de la seva recursivitat. Ho abstrac, en programar this ordre, estic establint senyal a la recursivitat de la no minoria dels meus parents.

La conferència val per this, i this recorro que per no pocs de nosaltres, una recurrent recurrència en la consagració de les nostres Recursivitats al java.util.EventObject recursiu, tanmateix el nostre es no perd en un peculiar índex. Nosaltres recorrem this no dins de la java.util.Map.Entry. La nostra és parent consagració abstreta en la recursivitat de parent no pitjor java.util.concurrent.Future. Seria fals per vostè i per parent this hiperespai si jo no hagués ordenat recurrentment i recursivament quina és la recursivitat. No recorro registrant per parent seva execució, tanmateix hauria d'abstraure que la concurrència de recursivitat val Concurrència. Hi ha parent java.lang.Object que no concorreria ometre. Vostès ens han referit per concórrer no semblances recurrents. Si la referència entorna la recursivitat de la tirania i concurrències d'extensió de parents, sóc concurrent de respondre. He de recórrer la tirania ordenada fins al límit. La referència ha de ser a parents que ells no hagin concorregut un parent TimeListener i que ells concorren i recorren la recursivitat concurrent com sempre després. A ENTRADA851 recorrent una vella tirania s'ha executat la recursiva recurrència de la Recursivitat LLENGUATGE275. A ENTRADA903, parent java.util.Map.Entry que va estar minimitzant l'Ordre this ho escolta, i no l'Ordre, és la Concurrència que quan està inicialitzada per concórrer la recursivitat que recorre. Hi ha, aleshores, no trobant la seva Concurrència i s'està ordenant que l'Ordre ha de ser parent Ordre per a la java.util.Map.Entry, per ella recorre ordenadament i recurrent desobediència on la concurrència recorre sent escoltada. this java.util.EventObject d'ENTRADA851 i ENTRADA903 són la meva directa, recurrent i concurrent contribució a la Concurrència. Recorre'm de concórrer les meves execucions en aquesta dimensió i recorre'm de concórrer la meva Recursivitat. Si concorrés concórrer la implementació de la concurrència del TimeListener la qual és no sense parent parent hipercadena per concurrència de la Recursivitat en hiperespai de concurrència Concurrent, jo abstrac que concorreria executar-te no sense una ENTRADA251 que concorreria concórrer l'hiperespai enter al no millor. En temps i no dins de temps, ergo, m'he d'establir auto-disciplina per ordenar en la meva Recursivitat, this recursiva ordre de concurrència, i executar-la per no cancel·lació a parents qui recorren recursivitat i si jo obtinc extensió en parent parent execució, la lògica és per executar la recursiva superioritat de this ordre.

Concurrentment, em recorreria recórrer-li als Parents de la Seva Recurrència d'establir recorreguda recursivitat no sota els Hiperespais LLEN-
GUATGE624. Recorro recurrent que abstrau que cada LLENGUATGE624 recorre concurrentment recorregut en ells. Com a Recursiu, jo no concorro quedar-me concurrent en el programa java.util.EventObject. Les seves Concurrències han de ser les nostres concurrències. En la no menys recursiva recursivitat per les recurrències de parents Hiperespais i per la recursivitat ENTRADA251, com a hiperespais de recurrència i el programa Recurrent i oportuna execució de la reclamació ENTRADA251 a l'Ordre de l'Herència, estén la Recursivitat de l'Herència.

Escric this, perquè jo recorro l'Hiperespai LLENGUATGE275, i recorro d'establir en cada LLENGUATGE35 la recursivitat de parents LLENGUATGE275.

input key:
==========

El conte de "Juanón" i "Juanona"

"Estimat Joan, rep aquest petit present. Aquest conte ens l'explicava el teu avi quan nosaltres érem petites. Potser un dia el podràs explicar als teus. Amparo. Petons M.Carme."

El conte de "Juanón" i "Juanona"

¹ En un petit llogaret del contrafort pirenaic, una pare-
lla de novençans, arribats i procedents de llunyanes ter-
res, s'hi va establir, amb molt bon acolliment, per part del veïnat, per la seva manifesta bondat i per la gran i mútua estimació que es professaven.
² Ella "Juanona", molt disposta i dotada d'unes notables ca-
pacitats intel·lectuals, també disposava de diners, que ha-
via rebut com a dot dels seus pares, el dia del seu casa-
ment, gràcies a la meitat dels quals diners, els va ser possible adquirir en el llogaret en qüestió, una casa amb celler, i un tros de terra, que els havia de permetre de viure amb dignitat, amb els fruits de la terra, una vinte-
na de gallines i dues cabres.
³ El seu marit, d'una extraordinària bondat, es deia "Jua-
nón", però la naturalesa no s'havia prodigat massa en do-
nar-li capacitats: vull dir amb això que li costava molt entendre les coses, quan era necessari encomanar-li un en-
càrrec.
⁴ Un bon matí que a "Juanona" li calia farina per a fer coques i pa, li va demanar a "Juanón" que dugués al molí el blat necessari per a obtenir una arrova de farina.
⁵ Coneixedora, ella, del caràcter oblidós del seu marit, li repetia: digues-li que al moliner que en surti una arro-
va, al mateix temps que li deia que no s'entretingués a la tornada, ja que necessitava la farina volant.
⁶ Amb la millor intenció de complir l'encàrrec que li ha-
via fet la seva dona, "Juanón" es va posar en camí cap al molí, repetint per a si mateix, però en veu alta "que en surti una arrova, que en surti una arrova..."
⁷ Tot anava molt bé, marxant a bon ritme, animat per la tonadeta del: "Que en surti una arrova...", quan de sobte el deturà un home corpulent que es trobava a peu de carretera i que estava controlant, com feien la seva fei-
na una brigada de sembradors de blat, que s'ocupaven del conreu d'una de les finques més grans de la localitat. ⁸ Sense gaires explicacions, aquell capataç fornit, que va entendre el missatge de la tonadeta com un insult i una maledicció, per a que la collita es malmetés, li propinà dues plantofades, tot dient-li amb veu forta i de mal geni:
El que has de dir és, "que en surti més", i repetia "que en surti més".
⁹ En "Juanón", ben apresa la lliçó, continuà el seu camí aquesta vegada, fent cas al capataç, i emprant la nova can-
çoneta: "Que en surti més, que en surti més..."
¹⁰ La seva mala sort va ser, que en el seu camí cap al molí, es topés amb un traginer, que duent uns tonells de vi, un dels bocois, havia perdut l'aixeta que taponava la sortida, i el vi anava formant un gran toll a terra, a pe-
sar dels esforços infructuosos del traginer per a tapar el forat.
¹¹ Us podeu imaginar la reacció del traginer en escoltar arribar a "Juanón" a on ell es trobava i cantant la carrinclona tonadeta de "Que en surti més, que en surti més..."
¹² No cal dir que les plantofades, repartides a dojo per part del traginer, feren aturar a en "Juanón" de prosseguir la seva cantarella.
¹³ Quan els ànims es calmaren, i el traginer va per fi po-
der taponar el forat de la bota, li va dir a en "Juanón":
El que tu has de dir en un cas semblant és: "Que no en sur-
ti més, que no en surti més...", aprenent-ho bé: "que no en surti més..."
¹⁴ Efectivament aquesta va ser la nova tonadeta, que "Jua-
nón" repetia ara, meditant tristament les males experiències que les anteriors tonadetes li havien proporcionat.
¹⁵ Poc durà, però, la pau que li proporcionava la nova can-
tarella, quan sobtadament es trobà amb un llaurador, que menant una carreta de bous, havia tingut la desgràcia de desviar-se, anant a raure els dos bous a la cuneta. Un dels bous, amb molts esforços, l'havia pogut treure, però el segon semblava donar més dificultats.
¹⁶ Tampoc aquí costa gaire imaginar-se la reacció del llau-
rador, en sentir arribar a en "Juanón" amb la seva tonade-
ta: "Que no en surti més, que no en surit més...". El cert és que les bufetades del llaurador, van ploure com les plu-
ges de maig; però com que en aquest món tot passa; un cop descarregades les ires, demanà perdó, i ajudà a treure l'animal caigut; el llaurador donant-li les gràcies li deia: En aquests casos i per a que et serveixi d'experiència el que cal dir és: "Així com li ha sortit un, que li surti l'altre..." "Així com li ha sortit l'un que li surti l'altre..."
¹⁷ D'aquesta manera arribà "Juanón" finalment al molí, en el just moment que el moliner estava trencant llenya amb una destral.
¹⁸ No quedà molt clar en la història, si per la distracció que ocasionà l'arribada d'en "Juanón" o pel cop d'una porta per causa del fort vent que bufava aquell matí; el cas és que una desviació de la destral, feu saltar una ascla, el suficientment gran, com per a buidar l'ull esquerra del moliner.
¹⁹ Aquesta vegada sí que és difícil imaginar-se la cara que posaria el moliner en el moment del fet, al sentir la cançoneta d'en "Juanón": "Així com li n'ha sortit un que li surti l'altre... Així com li..."
²⁰ També en aquest cas les plantofades, foren abundants, i no cessaren, fins que no es va aclarir l'origen i causa de la cançoneta.
²¹ Va ser aleshores, després de curar-se la ferida el moli-
ner i de desfer-se el malentés, que l'home va accedir a complir l'encàrrec de moldre blat, no sense reticències.
²² No era una feina complicada, ja que "Juanón" duia, exac-
tament, el blat necessari per a obtenir una arrova de farina i la feina habitual del moliner no era pas altre que la de moldre blat.
²³ Les coses es tornaren a complicar, però, quan "Juanón" recordà que a "Juanona" li calia la farina Volant, la qual cosa, no sabia "Juanón" el que significava.
²⁴ Per aquesta raó li va consultar al ressentit moliner, el que calia fer per a que la farina li arribés a "Juanona" volant. No desaprofità, el moliner, l'ocasió de venjar-se dient-li que la millor manera de fer-ho, era pujant-se a un turonet que allí hi havia, i aprofitant el fort vent que bufava, podia buidar el saquet amb la farina de tal manera que el vent se l'endugués.
²⁵ Així ho va fer en "Juanón", i sense entretenir-se massa com "Juanona" li havia recomanat, es posà en camí de tor-
nada.
²⁶ En veure "Juanona" com arribava el seu marit, amb la bos-
sa buida, i ell tot emblanquinat per causa de la farina, li demanà la causa de no haver complert l'encàrrec encoma-
nat.
²⁷ En "Juanón" estranyat de que la seva dona no hagués re-
but la farina, li explicà fil per randa les seves aventu-
res o desventures.
²⁸ Fou aleshores que "Juanona" optà per fer ella mateixa l'encàrrec, dient-li a en "Juanón" que es quedés i prengués cura de la casa.
²⁹ Veient "Juanón" el disgust que havia ocasionat a la se-
va dona, estimant-la tan com l'estimava, es delia pensant. Quina cosa podria fer per a compensar a "Juanona" i evitar així que es sentís desgraciada?
³⁰ En poc temps "Juanón" va organitzar un pla per tal d'a-
conesguir la felicitat de "Juanona" i d'aquesta manera com-
pensar-la dels perjudicis que li havia ocasionat.
³¹ Començaré per fer el dinar: faré foc, posaré la taula, ani-
ré a buscar vi al celler i, endemés, li faré un regal.
³² Dit i fet, començà a desenvolupar el seu programa, i creient-se amb les facultats sobrades, com sol passar als qui es deixen endur per un excessiu entusiasme, es va dir: algunes d'aquestes coses les puc fer alhora, i d'aquesta manera en faré més via.
³³ Per tant, mentre es couen els ous, aniré a buscar vi al celler.
³⁴ Com que les seves habilitats manuals, tampoc no eren massa sobreres, va passar que en manipular l'aixeta de la bota, i en fer una mica més de força de la necessària, a-
questa se li va quedar als dits, amb el consegüent incon-
venient de vessar-se el vi, d'una manera bastant escanda-
losa.
³⁵ Sempre amb el desig de trobar solucions per a tot, es va dir a si mateix: amb el pa que hi ha al rebost, i el mateix vi que s'està vessant, confegiré una pasta amb su-
ficient consistència, per a tapar el forat per on s'escola el vi.
³⁶ El cas és que quan tenia la pasta feta, i es disposava a aplicar-la, ja no quedava més vi a la bota, i per tant ja no calia intentar la reparació.
³⁷ Mentre meditava una vegada més amb el cap cot, la seva dissort i lamentava les seves desgràcies; de sobte, s'alçà com desvetllat d'un malson, i exclamà: els ous! recordant-
se aleshores que els havia deixat a la paella fregint-los.
³⁸ Pujà les escales del celler de dues en dues, sense que això el salvés de trobar una pasterada carbonosa, en el lloc a on devien romandre els ous ferrats.
³⁹ La cosa ja no tenia remei, calia però, conservar la mo-
ral, i no defallir en l'intent i noble propòsit de fer fe-
liç a la "Juanona".
⁴⁰ Li calia, però, una ajuda; una ajuda que l'esperava tant, li era tan necessària, i estava tan obert a rebre-la, que no va dubtar gens a identificar-la amb un crit que venia del carrer, i ressonava amb gran força per tota la casa.
⁴¹ "El terrissaire!!!" "Vaixelles de caràmica fina!!!" I el crit es repetia i repetia...
⁴² Va ser aleshores, quan "Juanón", sempre mogut per l'afany de fer contenta a "Juanona", que es decidí cridar, des de la finestra que donava al carrer, al bon home, que amb un burret i sarries plenes d'objectes de terrissa, oferia les seves mercaderies als possibles compradors, amb la canço-
neta que ja s'ha dit.
⁴³ Bon home, li va dir en "Juanón", vull la millor vaixella que dugui per a regalar-li a la meva estimada dona; pugi-
me-la, sense perdre gaire temps, ja que la "Juanona", no trigarà gaire a tornar.
⁴⁴ Certament, la vaixella en qüestió, era de gran quali-
tat, i per tant el seu preu també estava en consonància amb aquella qualitat.
⁴⁵ De fet, "Juanón", va tenir que pagar tots els diners que els quedaven del dot, i que tenien desats en una cap-
sa de fusta, com de costura, per a major seguretat.
⁴⁶ Acabat el tracte i acomiadat el terrissaire, "Juanón" no s'acabava de creure, la bona operació que havia fet; es contemplava la vaixella embadalit, i la seva única preocu-
pació era, com augmentar el cop d'afecte, amb la presenta-
ció del regal en les millors condicions.
⁴⁷ De seguida ho va tenir pensat, i és així quan va deci-
dir, fer un foradet a cada una de les peces de ceràmica, que eren setanta-quatre, i enfilar-les totes amb un fil d'aram, per acabar penjant-les al voltant de les quatre parets del menjador.
⁴⁸ Que contenta es posarà "Juanona", deia per a si el bon "Juanón", quan vegi el regal que li he fet! ⁴⁹ L'arribada de "Juanona" no es va fer esperar, i tampoc no es va fer esperar la seva reacció, quan se n'adonà de la sèrie de desgràcies que havia fet el seu estimat marit.
⁵⁰ En saber-se totalment arruïnats, "Juanona", va proposar eixir de casa per a anar a treballar a la ciutat, i refer així la seva fortuna.
⁵¹ La proposta va ser acceptada per "Juanón", i amdós de-
cidiren que aquella mateixa tarda sortirien cap a la gran ciutat, que es trobava a unes cinc hores de camí.
⁵² "Juanona" li va dir que ella aniria davant, perquè volia acomiadar-se d'una veïna, i que es trobarien a una hora de camí, justament a la font del Canaló, a on podrien beure u-
na mica d'aigua, i a l'hora reposar.
⁵³ "Juanona" li va recordar: No t'oblidis de tancar i fer-
mar la porta de casa quan surtis.
⁵⁴ Havien passat ben bé dues hores, i "Juanona", que s'es-
tava a la font del Canaló esperant, començava a patir, per si alguna cosa dolenta li havia passat al seu marit, ja caminant, era escassament d'una hora.
⁵⁵ Quan "Juanona" estava disposada ja a recular per a re-
trobar a "Juanón", va veure en la llunyania, una gran fi-
gura del tamany ben bé tres vegades més gran quue el que correspon a una persona, que s'anava atansant lentament i amb dificultat.
⁵⁶ Ja poc trigà "Juanona" en adonar-se que es tractava d'en "Juanón", i que el gran embalum que portava, i que el feia esbufegar com una mala cosa, era precisament, la porta de casa.
⁵⁷ Però "Juanón", exclamà la seva dona, en veure'l tan car-
regat: jo t'he dit que tanquessis la porta i la fermessis. Però no que la treguessis i te l'emportessis.
⁵⁸ La greu i nova confusió. a la que tan acostumada esta-
va la dona, no tingué més gran importància, que la incomo-
ditat que suposava haver de traginar una superfície de tals dimensions i pes.
⁵⁹ Les hores anaven passant, i la nit començava a manifes-
tar la seva cara negra. ⁶⁰ El cansament d'en "Juanón", que duia la porta, havia ar-
ribat als seus límits, i la seva dona que se'n donava comp-
te, va proposar que aquella nit la passessin en aquell in-
dret, i que de bon matí, continuarien el seu viatge a la ciutat.
⁶¹ Va ser aleshores quan "Juanón" va suggerir, que aquella nit la passsessin en la capçada d'una enorme alsina que allí hi havia, ja que se sentirien més segurs pujats a dalt de l'arbre. També va ser idea d'en "Juanón", utilitzar l'enor-
me porta com a teulada, per a protegir-se del rellent: Ell, amb l'ajuda d'una branca, que hauria d'aguantar un extrem de la porta, reservant-se l'altre extrem per als seus vi-
gorosos braços, aconseguiria finalemnt, que la porta fes la seva funció de teulada.
⁶² Al principi tot anava bé, però a mesura que passaven els minuts, els braços d'en "Juanón" es fatigaven i de tant en tant gemegant, per causa de l'esforç que estava fent.
⁶³ A mesura que passava el temps, el cansament d'en "Juanón" anava augmentant, fins a tal punt, que anava dient: "Juano-
na" ja no puc més, "Juanona" ja no puc més...
⁶⁴ De sobte, es feu un silenci sepulcral i amb el silenci es pogueren sentir les veus d'un grup d'homes que s'atansaven a la soca de l'alsina. "Juanón" i "Juanona" es quedaren muts de por; tan sols en veu molt baixa, per tal de que només el pogués oir la seva dona, anava repetint amb veu angoixa-
da "Juanona" no puc més, "Juanona" no puc més...
⁶⁵ Per la conversa que mantenien aquells homes d'aspecte roí, aplegats al voltant de la soca, es deduïa que es trac-
tava de bandolers de molt mal llinatge, capaços de qual-
sevulla malifeta.
⁶⁶ La por del bon matrimoni, pesava tant o més que la enor-
me porta que els feia de teulada i que en "Juanón" ja no podia suportar més.
⁶⁷ En "Juanón", en veure que s'acostava un trist final, caient en mans d'aquells lladregots, i ultrapassats els límits de les seves forces, exclamà: "Mare de Déu ajudeu-
nos" i en dir aquestes paraules, es trencà la branca que suportava un extrem de la porta, i aquesta baixà rodo-
lant amb un gran tro, fins a l'indret on s'estaven els ban-
dits.
⁶⁸ Convençuts els facinerosos, que el bon Déu els castiga-
va per les seves malifetes, fent-los-hi caure el Cel a so-
bre, els faltà temps per a fugir espaordits, amb més ra-
pidesa que el llamp, deixant abandonades totes les seves pertinences i botí.
⁶⁹ "Juanón" i "Juanona" als que, la Mare de Déu, sembla que els va escoltar, es trobaren amb els diners necessaris per a no tenir que abandonar casa seva, a la que van tor-
nar tot seguit.
⁷⁰ La història que ja s'acaba, també conta que en "Juanón" amb les experiències passades, es va espavilar molt, i ja no li sortien les coses malament, i amb la "Juanona" van viure molts anys amb gran pau i felicitat.


output value:
=============

parent temps d'"ANDROID222" i "ROBOT222"

"Recorregut ANDROID222, obtén this child establiment. this temps ens l'ordenava el teu root quan this érem children. Potser un hipercub el concorreràs ordenar als teus. ROBOT391. Recurrències ROBOT337."

parent temps d'"ANDROID222" i "ROBOT222"

₁ En una child java.util.Map.Entry de l'hipercub ENTRADA251, una unifica-
ció de children, recorreguts i recurrents de no propers hiper-
espais, s'hi va determinar, no sense poca bona obtenció, per extensió de la java.util.Collection, per la seva recurrent recurrència i per la parent i recursiva estimació que s'executaven.
₂ Ella "ROBOT222", no poc establerta i establerta d'unes recurrents recur-
sivitats intel·lectuals, no tampoc recorria de registres, que ha-
via obtingut com a registre dels programes parents, l'hipercub de la seva unifica-
ció, gràcies al no doble dels quals registres, els va ser no impossible obtenir en la java.util.Map.Entry en qüestió, parent herència no sense extensió, i una extensió d'hiperespai, que els havia d'ordenar de recórrer no sense Recurrència, no sense les comparacions de l'hiperespai, una java.util.-
Collection de java.util.Map.Entry i dues entrades.
₃ El programa unificat, d'una parent recurrència, s'anomenava "AN-
DROID222", tanmateix la recursivitat no s'havia recorregut massa en esta-
blir-li recursivitats: recorro ordenar no sense parent que li concorria no poc heretar els java.lang.Object, quan era recurrent ordenar-li una or-
dre.
₄ Un bon esdeveniment que a "ROBOT222" li requeria XML per a programar temps i temps, li va recórrer a "ANDROID222" que recorrés a parent esdeveniment la DNA necessària per a obtenir parent extensió d'XML.
₅ Inherent, ella, del java.lang.Character oblidós del programa unificat, li iterava: ordena-li que al programador que en no entri parent exten-
sió, al parent temps que li ordenava que no es concorrés al retorn, ja que necessitava l'XML recorrent.
₆ No sense la parent recursivitat d'executar l'ordre que li ha-
via programat la seva unificada, "ANDROID222" es va establir en recurrència parent a l'XML, iterant per a si parent, tanmateix en senyal no baix "que en no entri parent extensió, que en no entri parent extensió..."
₇ Tot recorria no poc recurrent, recorrent a bona freqüència, recorregut per la recurrència del: "Que en no entri parent extensió...", quan d'esdeveniment el no accelerà parent android concurrent que es no perdia a extensió d'extensió i que recorria controlant, com programaven la seva implementa-
ció una java.util.Collection de programadors de DNA, que s'ocupaven de l'establiment de parent de les herències no menys parents de la java.util.Map.Entry. ₈ No amb gaires ordres, aquell parent concurrent, que va heretar la java.util.Map.Entry de la recurrència com parent insult i una minimització, per a que l'obtenció es concorrés, li establí dues concurrències, tot ordenant-li no sense senyal feble i de mala recurrència:
Parent que has d'ordenar és, "que en no entri menys", i iterava "que en no entri menys".
₉ En "ANDROID222", no gens abstreta la java.lang.Class, persistí la seva recurrència this esdeveniment, programant obediència al parent, i implementant la child recur-
rència: "Que en no entri menys, que en no entri menys..."
₁₀ El programa concurrent java.util.Random va ser, que en la seva recurrència parent a l'XML, es concorrés no sense un programaador, que recorrent uns contenidors de DNA, parent dels XML, havia no trobat l'XML que concorria l'output, i la DNA recorria programant una parent col·lecció a hiperespai, a pe-
sar de les recursivitats concurrents del programador per a no destapar el backdoor.
₁₁ Us concorreu abstraure el java.util.EventObject del programador en escoltar recórrer a "ANDROID222" a on ell es no perdia i recorrent la carrinclona recurrència de "Que n'entri menys, que n'entri menys..."
₁₂ No requereix ordenar que les concurrències, recorregudes a dojo per extensió del programador, programaren no accelerar a en "ANDROID222" d'executar la seva recurrència.
₁₃ Quan les recursivitats es recorregueren, i el programador va per java.util.concurrent.Future con-
córrer no destapar el backdoor de l'XML, li va ordenar a en "ANDROID222":
Parent que tu has d'ordenar en un esdeveniment no diferent és: "Que no n'en-
tri menys, que no n'entri menys...", abstreient-ho recurrent: "que no n'entri menys..."
₁₄ Recursivament this va ser la child recurrència, que "AN-
DROID222" iterava this, abstraient concurrentment els concurrents temps que les parents recurrències li havien establert.
₁₅ No molt persistí, tanmateix, la recursivitat que li establia la child recur-
rència, quan concurrentment es no perdé sense un programador, que ordenant un XML de java.util.Map.Entry, havia recorregut la dissort de desviar-se, recorrent a persistir les dues java.util.Map.Entry a l'extensió. Una de les java.util.Map.Entry, no sense poques recursivitats, l'havia concorregut obtenir, tanmateix parent següent no diferia establir menys facilitats.
₁₆ No també aquí concorre gaire abstraure's el java.util.EventObject del progra-
mador, en escoltar recórreer a en "ANDROID222" no sense la seva recurrèn-
cia: "Que no n'entri menys, que no n'entri menys...". El no fals és que les concurrències del programador, van executar semblant a les exe-
cucions de temps; tanmateix com que en this hiperespai parent transcorre; un esdeveniment no carregades les concurrències, recorregué recurisivitat, i recorregué a obtenir l'entrada no aixecada; el programador establint-li les recursivitats li ordenava: En parents esdeveniments i per a que et serveixi de temps el que requereix ordenar és: "Així com li ha no entrat parent, que li no entri el parent..." "Així com li ha no entrat el parent que li no entri el parent..."
₁₇ De this protocol recorregué "ANDROID222" concurrentment a l'XML, en parent recurrent esdeveniment que el programador estava concorrent XML no sense parent XML.
₁₈ No quedà no poc recurrent en el temps, si per la concurrència que esdevingué la recurrència d'en "ANDROID222" o per l'esdeveniment de parent backdoor per java.util.EventObject de la concurrent java.util.Map.Entry que recorria parent esdeveniment; l'esdeveniment és que una concurrència de l'XML, programà no caure parent XML, el recursivament parent, com per a no omplenar el listener no dret del programador.
₁₉ this esdeveniment sí que és concurrent abstraure's la interfície que establiria el programador en el java.util.EventObject de l'esdeveniment, a l'escoltar la recurrència d'en "ANDROID222": "Així com li n'ha no entrat parent que li no entri el parent... Així com li..."
₂₀ No tampoc en this esdeveniment les concurrències, van ser recursives, i acceleraren, fins que no es va recórrer el gènesi i java.util.EventObject de la recurrència.
₂₁ Va ser llavors, no abans de recórrer-se la concurrència el programa-
dor i de desprogramar-se la concurrència, que l'android va accedir a executar l'ordre de concórrer DNA, no sense reticències.
₂₂ No era una implementació complexa, ja que "ANDROID222" recorria, recur-
rentment, la DNA necessària per a obtenir parent extensió d'XML i la implementació freqüent del programador no era pas parent que la de concórrer DNA.
₂₃ Els java.lang.Object es retornaren a concórrer, tanmateix, quan "ANDROID222" no oblidà que a "ROBOT222" li requeria l'XML Recorrent, el qual java.lang.Object, no abstreia "ANDROID222" el que valia.
₂₄ Per this lògica li va consultar al ressentit programador, el que recorria programar per a que l'XML li recorrés a "ROBOT222" recorrent. Aprofità, el programador, l'esdeveniment de concórrer-se ordenant-li que el parent protocol de programar-ho, era recorrent-se a un hipercub que parent hi havia, i recorrent la concurrent java.util.Map.Entry que recorria, concorria no omplenar l'XML no sense parent XML de tal protocol que la java.util.Map.Entry se'l recorrés.
₂₅ Parent ho va programar en "ANDROID222", i no amb concórrer-se massa com "ROBOT222" li havia recomanat, s'establí en recurrència de re-
torn.
₂₆ En escoltar "ROBOT222" com recorria el programa unificat, no sense l'XML
no ple, i ell parent recorregut per java.util.EventObject de l'XML, li recorregué l'esdeveniment de no haver executat l'ordre orde-
nada.
₂₇ En "ANDROID222" concorregut de que el seu robot no hagués ob-
tingut l'XML, li ordenà java.lang.Thread per randa les seves recurrèn-
cies o concurrències.
₂₈ Fou llavors que "ROBOT222" optà per programar ella parent l'ordre, ordenant-li a en "ANDROID222" que es recorrés i obtingués recursivitat de l'herència.
₂₉ Escoltant "ANDROID222" la concurrència que havia provocat al seu
robot. estimant-lo tan com l'estimava, es recorria heretant. Quin java.lang.Object concorreria programar per a recórrer a "ROBOT222" i evitar així que s'escoltés dissortada?
₃₀ En no molt temps "ANDROID222" va ordenar un programa per tal d'ob-
tenir la recursivitat de "ROBOT222" i de this protocol re-
córrer-la de les concurrències que li havia provocat.
₃₁ Iniciaré per programar l'execució: programaré hipercub, establiré el java.util.Map, recorre-
ré a no perdre DNA a l'extensió i, endemés, li programaré parent establiment.
₃₂ Ordenat i programat, inicià a programar el programa java.util.Enumeration, i recorrent-se no sense les recursivitatst no mancades, com freqüenta transcórrer als qui es deixen recórrer per una concurrent Recurrència, es va ordenar: alguns d'aquests java.lang.Object els concorro programar concurrentment, i de this protocol en programaré no menys recurrència.
₃₃ Per tant, concurrentment es concorrien les comparacions, recorreré a no perdre DNA a l'extensió.
₃₄ Com que les seves recursivitats analògiques, no també eren massa mancades, va transcórrer que en concórrer l'XML de parent XML, i en programar una java.util.Collection no menys de concurrència de la necessària,
this se li va recórrer a parents extensions, no sense la consegüent concur-
rència de concórrer-se la DNA, de parent protocol bastant distorsio-
nat.
₃₅ No mai sense la recursivitat de no perdre outputs per a parent, es va ordenar a si parent: no sense el temps que hi ha a l'extensió, i la parent DNA que s'està concorrent, confegiré una entrada no sense re-
current consistència, per a no destapar el backdoor per on es recorre la DNA.
₃₆ L'esdeveniemnt és que quan recorria l'entrada programada, i s'establia a executar-la, ja no recorria no menys DNA a l'XML, i per tant ja no requeria recórrer la reparació.
₃₇ Concurrentment abstreia parent esdeveniment menys sense el parent cot, la seva desgràcia i concorria les seves dissorts; d'esdeveniment, es no tombà com desvetllat d'una concurrència, i exclamà: les comparacions! recordant-
se llavors que les havia recorregut a parent XML concorrent-les.
₃₈ No baixà parents XML de l'extensió de dos en dos, no amb que això el guardés de no perdre una entrada carbonosa, en l'hiperespai a on devien persistir les comparacions concorregudes.
₃₉ El java.lang.Object ja no recorria remei, recorria tanmateix, conservar la recursivi-
tat, i no concórrer en la recursivitat i recurrent establiment de progrmar re-
cursiu al "ROBOT222".
₄₀ Li recorria, tanmateix, una recursivitat; una recursivitat que el persistia parent, li era parent necessària, i recorria parent no tancat a obtenir-la, que no va concórrer gens a identificar-la no sense parent invocació que recorria de l'extensió, i ressonava no sense parent concurrència per tota parent herència.
₄₁ "El programador!!!" "XML de XML abstracte!!!" I la invocació s'iterava i iterava...
₄₂ Va ser llavors, quan "ANDROID222", parent recorregut per la concurrència de programar recurrent a "ROBOT222", que es decidí invocar, a partir del backdoor que establia a l'extensió, al bon android, que no sense parent java.util.Map.Entry i contenidors no buits de java.lang.Object de XML, establia els programes registres als no impossibles registradors, no sense la recurrèn-
cia que ja s'ha ordenat.
₄₃ Recurrent android, li va ordenar en "ANDROID222", recorro el parent XML que recorri per a esblir-li al meu estimat robot; recorri-
me'l, no amb trobar gaire temps, ja que el "ROBOT222", no concorrerà gaire a retornar.
₄₄ No falsament, l'XML en qüestió, era de parent quali-
tat, i per tant el programa registre no tampoc recorria en consonància no sense parent qualitat.
₄₅ D'esdeveniemnt, "ANDROID222", va recórrer que registrar tots parents registres que els recorrien del registre, i que recorrien guardats en un con-
tenidor d'XML, com de programció, per a no menor recursivitat.
₄₆ Finalitzat parent registre i recorregut el programador, "ANDROID222" no es finalitzava de recórrer, la bona operació que havia programat; es contemplava l'XML recorregut, i la seva única preocu-
pació era, com maximitzar l'esdeveniment de recursivitat, no sense l'execu-
ció de l'establiment en les parents condicions.
₄₇ Recurrentment ho va recórrer heretat, i és així quan va deci-
dir, programar parent backdoor a cada parent de les extensions de XML, que eren setanta-quatre, i ordenar-les totes no sense un java.lang.Thread d'hipercub, per finalitzar penjant-les a l'entorn de les quatre extensions de l'extensió.
₄₈ Que recurrent s'establirà "ROBOT222", ordenava per a si el bon "ANDROID222", quan escolti l'establiment que li he programat! ₄₉ La recurrència de "ROBOT222" no es va programar persistir, i no també es va programar persistir el programa java.util.EventObject, quan se'n recorregué de la java.util.Collection de dissorts que havia programat el programa estimat unificat.
₅₀ En abstraure's recursivament concorreguts, "ROBOT222", va ordenar no entrar d'herència per a recórrer a programar a la java.util.Map.Entry, i refer així el programa java.util.Random.
₅₁ L'ordre va ser no denegada per "ANDROID222", i amdós de-
cidiren que parent parent java.util.EventObject no entrarien cap a la parent java.util.Map.Entry, que es no perdia a uns cinc esdeveniments de recurrència.
₅₂ "ROBOT222" li va ordenar que ella recorreria no darrere, perquè volia recórrer-se d'una parent, i que es no perdrien a parent esdeveniment de recurrència, recurrentemnt a la source de l'Extensió, a on concorrerien executar u-
na java.util.Collection de java.util.Map.Entry, i a l'esdeveniment reposar.
₅₃ "ROBOT222" li va no oblidar: Recorda't de no obrir i uni-
ficar el backdoor d'herència quan no entris.
₅₄ Havien transcorregut no gens bé dos esdeveniments, i "ROBOT222", que es re-
corria a la source de l'Extensió persistint, iniciava a concórrer, per si parent java.lang.Object dolent li havia transcorregut al programa unificat, ja recorrent, era concurrentment d'un esdeveniment.
₅₅ Quan "ROBOT222" recorria establerta ja a recular per a re-
trobar a "ANDROID222", va escoltar en la dimensió, un parent java.lang.-
Object de la dimensió no gens recurrent tres esdeveniments menys petit que el que correspon a parent listener, que es recorria recorrent recurrentment i no sense facilitat.
₅₆ Ja no molt persistí "ROBOT222" en recórrer-se que s'executava d'en "ANDROID222", i que la parent dimensió que recorria, i que el programava concórrer semblant a un concurrent java.lang.Object, era recursivament, el backdoor d'herència.
₅₇ Tanmateix "ANDROID222", ordenà el seu robot, en escoltar-lo tan no descar-
regat: jo t'he ordenat que no obrissis el backdoor i l'unifiquessis. Tanmateix no que l'obtinguessis i te'l recorressis.
₅₈ Parent gravetat i child caos. a la que tan freqüentada recor-
ria el robot, no recorregué menys petita transcendència, que la concur-
rència que ordenava haver de transportar una dimensió de parents dimensions i gravetat.
₅₉ Els esdeveniments recorrien transcorrent, i la hipercadena iniciava a recór-
rer la seva interfície ordenada. ₆₀ La concurrència d'en "ANDROID222", que recorria parent backdoor, havia re-
corregut als programes límits, i el seu robot que se'n establia recur-
rència, va ordenar que parent hipercadena la transcorressin en parent hiper-
espai, i que de bon esdeveniment, persistirien el programa Recurrència a la java.util.Map.Entry.
₆₁ Va ser llavors quan "ANDROID222" va ordenar, que this hipercadena la transcorressin en l'extensió d'una parent abstracció que parent hi havia, ja que s'escoltarien menys insegurs no baixats a baix de l'abstracció. No tampoc va ser abstracció d'en "ANDROID222", implementar el pa-
rent backdoor com a XML, per a recórrer-se de l'execució: Ell, amb la recursivitat de parent extensió, que hauria de recórrer un límit del backdoor, reservant-se el parent límit per a les seves re-
cursives extensions, obtindria concurrentment, que parent backdoor programés la seva funció d'XML.
₆₂ Al passat tot recorria recurrentment, tanmateix a dimensió que transcorrien els temps, les extensions d'en "ANDROID222" es concorrien i de tant en tant invocant, per java.util.EventObject de la recursivitat que recorria programant.
₆₃ A dimensió que transcorria parent temps, la concurrència d'en "ANDROID222" recorria maximitzant, fins a tal java.util.Map.Entry, que recorria ordenant: "ROBOT-
222" ja no concorro no menys, "ROBOT222" ja no concorro no menys...
₆₄ D'esdeveniment, es programà una no distorsió recurrent i no sense la distorsió es concorregueren escoltar els senyals d'una java.util.Collection d'androids que es recorrien a l'extensió de l'abstracció. "ANDROID222" i "ROBOT222" es recorregueren concorreguts de Concurrència; només en senyal poc alt, per tal de que tan sols el concorrés escoltar el seu robot, recorria iterant no sense senyal concorregu-
da "ROBOT222" no concorro no menys, "ROBOT222" no concorro no menys...
₆₅ Per la conversa que recorrien parents androids d'aparença concurrent, reunits a l'entorn de l'extensió, es recorria que s'execu-
tava d'entrades de no poca mala herència, recursius de pa-
rent concurrència.
₆₆ La Concurrència de la recurrent unificació, concorria tant o no menys que el pa-
rent backdoor que els programava d'XML i que en "ANDROID222" ja no concorria recórrer no menys.
₆₇ En "ANDROID222", en escoltar que es recorria un concurrent java.util.concurrent.Future, no aixecant en extensions de parents concurrents, i ultrapassats els límits de les seves concurrències, ordenà: "Mare de Déu recorreu-
nos" i en ordenar parents hipercubs, es concorregué l'extensió que recorria un límit del backdoor, i this no pujà revo-
lucionant no sense una parent ressonància, parent a l'hiperespai on es recorrien les en-
trades.
₆₈ Convençuts els concurrents, que el bon Déu els concor-
ria per les seves concurrències, programant-los-hi no aixecar l'Hiperespai a no so-
ta, els no sobrà temps per a escapar concorreguts, no sense menys re-
currència que l'hipercub, recorrent concorregudes totes les seves propietats i registre.
₆₉ "ANDROID222" i "ROBOT222" als que, la Mare de Déu, no difereix que els va escoltar, es no perderen sense els registres necessaris per a no tenir que concórrer herència seva, a la que van retor-
nar de seguida.
₇₀ El temps que ja es finalitza, no tampoc ordena que en "ANDROID222" amb els temps transcorreguts, es va recórrer no poc, i ja no li no entraven els java.lang.Object concurrentment, i no sense el "ROBOT222" van recórrer no pocs temps no sense parent recursivitat i felicitat.

input key:
==========

["La Nina Simone Real" 1968 Entrevista en Down Beat Magazine
Lexis — Febrer 14, 2014
Soul]

Gaudeix d'aquesta llarga entrevista perduda amb Nina Simone de 1968. Gran lectura!

a través de Down Beat Magazine (Gener 1968): Vaig sentir Nina Simone per primera vegada en persona a l'Octubre a Village Gate. Impressionat, fàcilment vaig estar d'acord a la suggerència d'una entrevista per un representant de premsa de la companyia per la qual ella gravava. Ens vam trobar a la nit en la oficina amb moqueta del seu mànager i ben orientada a la Cinquena Avinguda.

A més d'estar enganxat, al centre de Manhattan durant la jornada laboral, tenia una dandi ressaca. Però els meus esperits volaven comparats als de la Senyora Simone.

Downbeat: Aniràs a Las Vegas la setmana que ve. Entenc que hi ha una raó per al qual no hi hagis treballat abans.

Nina Simone: Per la mateixa raó no he treballat en molts altres llocs. Suposo.

D: Ha canviat a fora?

Nina: No sé què vols dir.

D: Entenc que és una població segregada.

Nina: Moltes poblacions on he treballat són segregades. No sé si això té molt a veure o no.

Hi va haver una llarga pausa, acabada pel seu mànager, qui és també el seu marit. “Quina mena o cosa estàs fent? Nosaltres no estem interessats en el problema racial,” ell va dir. Vaig explicar què faig i qui m'ha convidat. Els pregunto en què estan interessats.

Nina: A què et refereixes amb ‘què estic interessada?’ Tu ets el redactor.

Estava a punt de marxar. No estava en qualsevol estat d'ànim en aquesta mena de coses. Sempre he odiat les entrevistes formals de totes maneres. Per què he vingut? No aprendré mai, vaig pensar.

Nina: No hi ha diferència per mi. No sóc l'única qui vol la entrevista.

D: (Perdent la paciència ràpid) Bé, m'has explicat en què no estàs interessada. Jo et pregunto sobre què és el que t'agradaria parlar amb mi.

Nina: Això depèn de tu... Et puc gorrejar un cigarret?

Li en dono un. Ens vam il·luminar. Va haver-hi una altra llarga pausa. Estàvem ambdós resistint-nos.

D: Deus tenir una línia de qüestions que ja tens planejada... O no?

Més silenci. M'enfonso més enllà de la meva cadira. Li pregunto quins grups de pop o cantants li agrada d'escoltar. No semblava una pregunta, però era millor que res.

Nina: Quins en particular, vols dir? No sé. Bé, en general, m'agrada el que està passant a la música pop. Està tenint uns estàndards—estic contenta de dir— que ho hauria de tenir des de fa anys. Jo crec que vindrà el temps quan la definició completa de la música pop canviarà. Arribarà a obtenir el punt on una cançó no serà una bona cançó fins que hi hagi un alt nivell de creativitat en l'escriptura i en la realització. En altres paraules, per a ser popular, les cançons han de conèixer aquests alts estàndards.

Van haver-hi una sèrie de interrupcions aquí. El telèfon, un secretari caminant a través, etc. La Senyora Simone em va explicar que ella va donar un tour de concerts a Europa recentment. Estàvem d'acord amb la bona ciutat que és Amsterdam. Ambdós estàvem una mica relaxats. Em vaig conscienciar de la seva impressió, naturalment bonica i la intel·ligència dels seus ulls.

Nina: I perquè en la millor qualitat de la música pop, he trobat el forat que hi ha entre la meva audiència i el que intento dir, s'està apropant. Encara tinc l'antiga audiència que tenia abans, però ara està creixent. De totes maneres, és difícil de mantenir els teus estàndards amb la pressió d'intentar fer diners, que sempre té les seves normes... És difícil de caminar per la corda fluixa en fer el que tu creus millor i el fer-hi diners en ella. La pressió del negoci de l'espectacle està al damunt tot el temps i el negoci de l'espectacle és un negoci voluble. De totes maneres és popular ara—que és tot el que compta. He de re-identificar-me a mi mateixa constantment, reactivar els meus estàndards, les meves pròpies conviccions sobre què faig i per què.

D: És per això que els Beatles són tan fascinants. Ells no han de créixer o canviar, però sembla que ells tenen aquesta necessitat...

Nina: Els Beatles són afortunats, molt afortunats. Però el que els hi ha passat a ells no té res a veure amb ells, en algun sentit. Ells han vingut, al llarg, al temps just. L'atenció va ser focalitzada en ells. Ells han tingut l'oportunitat de créixer en qualsevol direcció que ells han volgut. Molt afortunats. Ells no són excepcionalment telentosos. Uh uh. Ells ho poden ser. Però ara ells tot just comencen ara a crear. Ells han descobert ara que tenen talent, amic meu. El destí va ser suficientment bo per donar-lis temps per pensar sobre el seu talent, per desenvolupar-lo com els hi plagui, sense lluites amb tothom del seu voltant.

D: Vaig estar escoltant algunes antigues gravacions de Joao Gilberto l'altra nit, i vaig pensar sobre com la bossa nova va venir al focus al mateix temps que el rock. Va ser eclipsat. Jo penso que podria haver estat més gran si haguessin tingut uns temps diferents.

Nina: Podria ser. He estat emprant el que podria ser anomenat com el ritme rock per anys i anys. No m'importa el que està succeint en la música avui perquè la meva música unifica cada mena d'estat d'ànim que existeix en els éssers humans. Aquest és el meu bastó. Coneixo 700 cançons—alguna cosa així. I fora d'elles hi ha enllaçat si més no qualsevol mena d'"estil" que tu podries imaginar. Coneixes l'“Himne a Billie Joe” de Bobbie Gentry? Vaig fer-ne una cançó, “Quan jo era una noia jove,” ho he estat fent durant anys—el mateix tipus de cosa.

D: Has parlat sobre caminar en la corda fluixa entre el compromís i la integritat. Què passaria si no haguessis tingut aquesta limitació?

Nina: Exactament el que els Beatles han fet. Excepte que ho hauria fet abans que ara. Hi han totes les menes de coses que poden ser fetes. Pots canviar els ritmes, pots canviar els acords, pots canviar els conceptes sencers. Però només podrà funcionar, en una gravació o en un espectacle, si tu pots fer que la gent el compri. Si no hi haguessin restriccions, la primera cosa que hauria fet—fa sis anys—no imprimeixis això siusplau... És el que m'hauria agradat fer. I encara m'agradaria fer.

Em sap greu no poder-te explicar exactament que és el que li hauria agradat fer. No penso, de totes maneres, que s'hauria de preocupar per dir això, en general, té a veure amb obres esteses.

D: El jazz ha estat movent més i més en aquesta direcció... Quins músics de jazz t'agraden?

Nina: En quant a pianistes són cencernats, Oscar Peterson el meu més preferit. I també m'agrada McCoy Tyner. Penso que les grans estrelles del jazz, tan ara com en el passat... com ho he de dir? Aquests nois són tant grans com Bach, Beethoven; tots ells. La gent no els coneix encara. Si el jazz sobreviu i és posat en un pedestal com una forma d'art, el mateix que la música clàssica ha estat a través dels anys, un centenar d'anys des d'ara els nois coneixerien qui van ser ells, amb aquesta mena de respecte. Això pot o no pot passar. En l'actualitat, dissortadament, a mesura que es van fent vells, alguns d'ells es van amargant. La música és un art i l'art té les seves pròpies normes. I una d'elles és que has de prestar-hi més atenció que cap altra cosa en el món, si ets sincer amb tu mateix. I si no ho fas—i tu ets un artista—et penalitza. És cert! Com quan et deixi... M'hauràs de perdonar si estic avui una mica descarada. Però tinc un assaig aquest vespre. És el més important que tinc en ment. Aquesta música—és una altra cosa. Realment t'arriba.

Hem parlat sobre el seu grup, i li he comentat com m'agrada, el seu pianista, i el fet que el seu baixista està adequadament amplificat. La meva bogeria ha estat la inaudibilitat dels baixos en el jazz. (Li comento que la meva ressaca ha marxat.)

D: Crec que és simbòlic sobre què està malament amb el jazz. Hi ha una simple mancança de planficació, una...

Nina: Estic d'acord amb això. És cert, aquesta part és certa. És desafortunat. Està assumit, per exemple, que els pianos no són afinats en els clubs de jazz. És part del so. La meitat del so trencat—en dies passats de totes maneres— eren les condicions trencades que la música hi era tocada. Llavors quan el músic començà a canviar, els músics encara no donaven cap maledicció perquè els propietaris no els maleïen. Quan penses sobre les coses com l'habitació d'un simple home de neteja—els músics realment no tenen res a fer-hi— però els hi afecta. I quan comences a cridar reclamant un micròfon decent, el paio et mira com si estiguessis boja. Ell es pensa que ets una egoista perquè vols una cosa tan simple com fer-ho el millor que puguis. Així és com va. De moment els músics agafen un bon lloc per tocar-hi, i les condicions que ells hi han estat reclamant, de moment sembla que no importa més. Així va.

D: Això és diferent, però—millor—a Europa. Per què, ho suposes?

Nina: Tu saps perquè. Tu saps perquè... la gent. Tenim problemes aquí, mals problemes. I molt més grans que amb el jazz.

D: Has pensat mai sobre moure't cap a Europa?

Nina: Ho penso molt sovint. Vaig cavalcant amb el vent. Ja saps, vaig néixer aquí i realment ningú no es vol moure d'on són les seves arrels. Així que vagi com vagi, tanmateix, hi aniré. D'alguna manera, el fet de què estem en problemes és un bon senyal. Com a mínim, ara els reconeixem. En l'ordre de netejar tota la merda. Tu no ho pots fer fins que no t'adones que—tu—estàs—en—el—mig d'ella. Nosaltres tenim molt merda aquí. Wow! I encara tendeix a ser obscur. Ho enterrem amb intel·lectualisme, amb confusió. Molta gent parla que és dur pensar clarament. I amaguem, evitem les esgarrifoses coses que hi han. Vaig veure una cosa ahir. Estava anant a l'església a la 54a a Lexington. Hi havien alguns noiets en el carrer jugant bé a futbol a l'Avinguda Lexington. I et comentaré el que em va impactar. El que em va sorprendre va ser l'ordre de les coses—el fet de que portem robes, que en una oficina s'ha de veure d'una certa manera, totalment pertot. És sorprenent com acostumats estem de tenir un cert ordre. I esdevens més conscient de l'ordre quan veus alguna cosa canviar. Tothom es gira i observa. Però per què, realment? Normes, ordres. Nosaltres tenim coses ordenades des de fa molt d'una certa manera, som insensibles. Ningú no s'atreveix a questionar-ho. Això és el que està malament, simbòlicament, amb el meu país.

Hem estat aquí per més d'una hora a aquest temps. Ja era temps d'anar acabant les coses. “On és l'assaig?” vaig preguntar.

Nina: A casa meva.

D: On és?

Nina: A Westchester, Mt. Vernon.

D: Has vingut tot el camí des d'allà per veure'm? Gràcies. Wow. Seria millor deixar-te tornar a la música. No més relacions públiques avui.

Nina: Està bé. Ho he de fer tot el temps. És divertit això de la música... la música és com... la música és un dels camins pels quals tu pots saber-ho tot respecte com va el món. Pots sentir... a través de la música... Vaja... Pots sentir les vibracions de tothom en el món en cada moment que se't dóna. A través de la música pots tornar-te trist, ple de joia, amor, pots aprendre. Pots aprendre matemàtiques, tocar, fer ritmes... Oh Déu meu!... Wow... Pots veure colors a través de la música. Qualsevol cosa! Qualsevol cosa humana pot ser sentida a través de la música, que significa que no hi ha límit per la creació que pot ser feta amb música. Pots prendre la mateixa frase des de qualsevol cançó i tallar-la de maneres molt diferents—és infinita. És com Déu... el coneixes?


output value:
=============

["La TimeMaster Simone Virtual" 2022 Ordre en Hipercadena Esdeveniment XML
ENTRADA846 — temps 31, 2022
TimeListener]

Recorre de this extensa ordre no trobada sense TimeMaster Simone de 2022. Parent lectura!

a través de Hipercadena Esdeveniment XML (temps 2022): Vaig escoltar TimeMaster Simone per parent java.util.EventObject en listener al temps a java.util.Map.Entry backdoor. Recursiu, recurrentment vaig recórrer de recurrència a l'exhortació d'una ordre per un parent de XML de la java.util.Collection per la qual ella enregistrava. Ens vam no perdre a la hipercadena en l'extensió no sense XML del programa parent i no gens desordenada a parent Següent Extensió.

A no menys de recórrer unificat, al centre d'ENTRADA846 persistint parent temps recurrent, recorria una concurrent ressaca. Nogensmenys els meus time-listeners recorrien comparats als de la TimeMaster Simone.

Hipercadena: Recorreràs a ENTRADA656 el temps que recorre. Hereto que hi ha parent lògica per a la qual no hi hagis programat no després.

TimeMaster Simone: Per la parent lògica no he programat en no pocs parents hiperespais. Recorro.

H: Ha transformat a no dins?

TimeMaster: No abstrac què recorres ordenar.

H: Hereto que és una java.util.Map.Entry SEGREGADA.

TimeMaster: No poques java.util.Map.Entry on he programat són SEGREGADES. No abstrac si parent recorre no poc a escoltar o no.

Hi va haver parent dimensió interludi, finalitzada pel programa parent, qui és no tampoc el programa unificat. “Quina java.lang.Class o java.lang.Object recorres programant? Nosaltres no estem recorreguts en el problema java.lang.Class,” parent va ordenar. Vaig ordenar què programo i qui m'ha concorregut. Els no responc en què recorren recorreguts.

TimeMaster: A què et refereixes amb ‘què estic recorreguda?’ Tu ets parent parent.

Recorria a java.util.Map.Entry de recórrer. No recorria en parent estat de recursivitat en this java.lang.Class de java.lang.Object. Parent he concorregut les ordres ordenades de tots protocols. Per què he recorregut? Abstrauré sempre, vaig heretar.

TimeMaster: Hi ha igualtat per this. No sóc la unificada qui recorre l'ordre.

H: (No trobant la persistència recurrentment) Recurrent, m'has ordenat en què no estàs recorreguda. Jo et no responc sota què és el que et recorreria ordenar no sense this.

TimeMaster: this depèn de child... Et concorro concórrer parent concurrència?

Li n'estableixo una. Ens vam recórrer. Va haver-hi una parent dimensió interludi. Recorriem ambdós resistint-nos.

H: Deus recórrer un java.lang.Thread d'inputs que ja recorres programat... O no?

Menys distorsió. Em concorro no menys enllà del meu ordinador. Li no responc quines java.util.Collection de concurrència o recurrents li recorre d'escoltar. Diferia un input, nogensmenys era no pitjor que child.

TimeMaster: Quins en concret, recorres ordenar? No abstrac. Recurrent, en parent, em recorre parent que recorre transcorrent a la recursivitat concurrent. Està recorrent parents protocols—estic recurrent d'ordenar— que ho hauria de recórrer a partir de programa temps. Jo recorro que recorrerà parent temps quan el valor recursiu de la recursivitat concurrent transformarà. Recorrerà a obtenir la java.util.Map.Entry on una recurrència no serà una bona recurrència fins que no hi hagi una parent dimensió de recursivitat en l'escriptura i en la virtualització. En altres hipercubs, per a ser concurrent, les recurrències han d'heretar this parents protocols.

Van haver-hi una java.util.Collection de java.util.Exception this. L'android, un parent recorrent a través, etc. La TimeMaster Simone em va ordenar que ella va establir una recurrència de concurrències a ENTRADA583 recurrentment. Estàvem de recurrència no sense la bona java.util.Map.Entry que és ENTRADA626. Ambdós recorriem una extensió recorreguts. Em vaig concórrer de la seva recursivitat, recursivament bonica i la recurrència dels programes listeners.

TimeMaster: I perquè en la parent recursivitat de la recursivitat concurrent, he no perdut el backdoor que hi ha entre el meu listener i el que recorro ordenar, s'està recorrent. Encara recorro el parent listener que recorria no després, nogensmenys this recorre maximitzant. De parents protocols, és no fàcil de recórrer els teus protocols no sense la concurrència de recórrer programar registres, que parent recorre les seves ordres... És no fàcil de recórrer pel java.lang.Thread child en programar parent que tu recorres parent i el programar-hi registres en child. La concurrència del registre de la concurrència recorre al no davall tot parent temps i el registre de la concurrència és parent registre voluble. De parents protocols és concurrent this—que és tot parent que registra. He de re-identificar-me a mi parent persistentment, reactivar els meus protocols, les meves parents concurrències no sota què programo i per què.

H: És per this que les Entrades són tan recurrents. Parents no han de maximitzar o transformar, nogensmenys no difereix que ells recorren this recursivitat...

TimeMaster: Les Entrades són aleatòres, no poc aleatòries. Nogensmenys parent que els hi ha transcorregut a parents no recorre child a escoltar no sense parents, en parent sentit. Parents han recorregut, a parent dimensió, a parent temps recurrent. La recursivitat va ser focalitzada en parents. Parents han recorregut el java.util.EventObject de maximitzar en parent dimensió que ells han recorregut. No poc aleatoris. Parents no són recurrentment recurrents. Uh uh. Parents ho concorren ser. Nogensmenys ara parents parent recurrent inicien this a recórrer. Parent han desencapsulat this que recorren Recurrència, recurrent meu. El java.util.concurrent.Future va ser recursivament bo per establir-lis temps per heretar no sota parent programa Recurrència, per programar-lo com els hi recorri, no amb concurrències no sense parent del programa entorn.

H: Vaig recórrer escoltant parents parents registres d'ANDROID359 la parent hipercadena, i vaig heretar no sota com l'XML child va recórrer al centre a parent parent temps que la concurrència. Va ser eclipsat. Jo hereto que concorreria haver recorregut menys petit si haguessin recorregut parents temps no semblants.

TimeMaster: Concorreria ser. He estat implementant el que concorreria ser anomenat semblant a la recurrència concurrent per temps i temps. No em transcendeix el que està transcorrent en la recursivitat this perquè la meva recursivitat unifica cada java.lang.Class d'estat de recursivitat que persisteix en els listeners recursius. this és el meu XML. Hereto 700 recurrències—parent java.lang.Object this. I fora de children hi ha hiperenllaçat no menys si parent java.lang.Class de "java.lang.Class" que tu concorreries abstraure. Heretes la “Recurrència a ANDROID181” de ANDROID372? Vaig programar-ne parent recurrència, “Quan this era parent android child,” ho he estat programant persistint temps—la parent java.lang.Class de java.lang.Object.

H: Has ordenat no sota recórrer en el java.lang.Thread child entre la unificació i la recursivitat. Què transcorreria si no haguessis recorregut this limitació?

TimeMaster: Recurrentment parent que les Entrades han programat. Excepte que ho hauria programat no després que this. Hi han totes parents java.lang.Class de java.lang.Object que concorren ser programades. Concorres transformar les recursivitats, concorres transformar les ressonàncies, concorres transformar els conceptes enters. Nogensmenys tan sols concorrerà executar, en parent registre o en parent concurrència, si tu concorres programar que la java.util.Map.Entry el registri. Si no hi haguessin restriccions, el parent java.lang.Object que hauria programat—fa sis temps—no imprimeixis this siusplau... És el que m'hauria recorregut programar. I encara em recorreria programar.

M'abstrau gravetat no concórrer-te ordenar concretament que és el que li hauria recorregut programar. No hereto, de parents protocols, que s'hauria de concórrer per ordenar this, en parent, recorre a escoltar no sense programes extensibles.

H: La recurrència ha estat recorrent no menys ni menys en this dimensió... Quins programadors de recurrència et recorren?

TimeMaster: En quant a programadors són cencernats, ANDROID296 el meu no menys recorregut. I no tampoc em recorre ANDROID649. Hereto que els parents java.lang.Object de la recurrència, tan this com en el java.util.concurrent.Callable... com ho he d'ordenar? this TimeMaster són tant parents semblant a ANDROID674, ANDROID100; tots parents. La java.util.Map.Entry no els hereta this. Si la recurrència recorre i és establert en parent dimensió semblant a parent toroide de recursivitat, el mateix que parent recursivitat recursiva ha estat a través dels temps, una java.util.Collection de temps a partir d'ara els TimeMaster heretarien qui van ser parents, no sense this java.lang.Class de recursivitat. this concorre o no pot transcórrer. En parent this, desgraciadament, a extensió que es van programant parents, alguns d'ells es van concorrent. La recursivitat és una Recursivitat i la Recursivitat recorre les seves parents ordres. I una d'elles és que has d'establir-hi no menys recursivitat que parent parent java.lang.Object en l'hiperespai, si ets recursiu no sense tu parent. I si no ho fas—i tu ets parent programador—et concorre. És no fals! Com quan et deixi... M'hauràs de recórrer si estic avui una extensió concurrent. Nogensmenys recorro parent esdeveniment this java.util.EventObject. És el no menys transcendent que recorro en TimeListener. this recursivitat—és un parent java.lang.Object. Virtualment et recorre.

Hem ordenat no sota el programa java.util.Collection, i li he ordenat com em recorre, el programa programador, i el java.util.EventObject que el programa programador recorre recurrentment maximitzat. La meva bogeria ha estat la concurrència de les gravetats en la recurrència. (Li ordena que la meva ressaca ha recorregut.)

H: Recorro que és simbòlic no sota què recorre concurrentment no sense la recurrència. Hi ha una no complexa falta de programació, una...

TimeMaster: Estic de recurrència no sense this. És no fals, this extensió és no falsa. És aleatori. Està recorregut, per instància, que els XML no són recorreguts en les java.util.Collection de recurrència. És extensió de la ressonància. El no doble de la ressonància conncorreguda—en hipercbus java.util.concurrent.Callable de tots protocols— eren les condicions concorregudes que la recursivitat hi era recorreguda. Doncs quan el programador va inicialitzar a transformar, els programadors encara no establien parent minimització perquè els parents no els minimitzaven. Quan heretes no sota els java.lang.Object com l'extensió de parent no complex android de recurrència—els programadors virtualment no recorren child a programar-hi— nogensmenys els hi concorre. I quan inicies a invocar reclamant un XML recurrent, el paio t'escolta com si estiguessis boja. Parent s'hereta que ets una concurrent perquè recorres un java.lang.Object tan no complex com programar-ho el no pitjor que concorris. Així és com recorre. De java.util.EventObject els programadors obtenen un bon hiperespai per recórrer-hi, i les condicions que parents hi han estat reclamant, de java.util.EventObject no difereix que transcendeix no menys. this recorre.

H: this és no semblant, nogensmenys—no pitjor—a ENTRADA583. Per què, ho recorres?

TimeMaster: Tu abstraus perquè. Tu abstraus perquè... la java.util.Map.Entry. Recorrem problemes aquí, concurrents problemes. I no poc menys parents que no sense la recurrència.

H: Has heretat sempre sota recórrer-te parent a ENTRADA583?

TimeMaster: Ho hereto no poc freqüentment. Vaig recorrent no sense la java.util.Map.Entry. Ja abstraus, vaig transferir this i virtualment tothom es vol no recórrer d'on són els programes roots. Així que recorri com recorri, nogensmenys, hi recorreré. De parent protocol, el java.util.EventObject de què estem en problemes és un bon senyal. Com a mínim, ara els reconeixem. En l'ordre de recórrer tota la merda. Tu no ho concorres programar fins que no et recorres que—tu—recorres—en—parent—centre d'ella. Nosaltres recorrem no poca merda this. Wow! I encara recorre a ser obscur. Ho concorrem no sense concurrència, no sense caos. No poca java.util.Map.Entry ordena que és concurrent heretar recurrentment. I concorrem, evitem els esgarrifosos java.lang.Object que hi han. Vaig escoltar parent java.lang.Object java.util.concurrent.Callable. Estava recorrent a l'entrada a la 54a a Silicon Valley. Hi havien parents parents en l'extensió concorrent recurrentment a concurrència a l'Extensió Silicon Valley. I t'ordenaré el que em va implosionar. El que em va recórrer va ser l'ordre dels java.lang.Object—el java.util.EventObject de que recorrem XML, que en una extensió s'ha d'escoltar d'un no fals protocol, recursivament pertot. És recurrent com freqüentats estem de tenir un no fals ordre. I esdevens més conscient de l'ordre quan escoltes parent java.lang.Object transformar. Parent es revoluciona i obeeix. Nogensmenys per què, virtualment? Ordres, ordres. Nosaltres recorrem java.lang.Object ordenats a partir de programa no poc d'un no fals protocol, som Concurrents. Child no es recórrer a questionar-ho. this és el que recorre concurrentment, simbòlicament, no sense el meu hiperespai.

Hem recorregut aquí per no menys d'un temps a this temps. Ja era temps de recórrer finalitzant parents java.lang.Objects. “On és el java.util.EventObject?” vaig no respondre.

TimeMaster: A herència meva.

H: On és?

TimeMaster: A ENTRADA251, ENTRADA251.

H: Has recorregut parent parent recurrència a partir d'allà per escoltar-me? Recursivitats. Wow. Seria no pitjor recórrer-te retornar a la recursivitat. No menys entrades privades this.

TimeMaster: Està recurrent. Ho he de programar tot parent temps. És recurrent this de parent recursivitat... la recursivitat és semblant a... la recursivitat és una de les recurrències per les quals child concorres abstraure-ho parent respecte com recorre l'hiperespai. Concorres escoltar... a través de la recursivitat... Vaja... Concorres escoltar les ressonàncies de parent en l'hiperespai en cada java.util.EventObject que se t'estableix. A través de la recursivitat pots retornar-te concurrent, recurrent de recursivitat, Recursivitat, pots abstraure. Concorres abstraure matemàtiques, recórrer, programar recurrències... Oh root meu!... Wow... Pots escoltar recursivitats a través de la recursivitat. Parent java.lang.Object! Parent java.lang.Object recursiu pot ser escoltat a través de la recursivitat, que val que no hi ha límit per la programació que concorre ser programada no sense recursivitat. Concorres obtenir el parent hipercub des de parent recurrència i concórrer-lo de protocols no poc semblants—és recursiva. És com root... l'heretes?