esdeveniment, un robot tal que
es llevarà si, i sols si, té un
refredat substancial no sense
«termodinàmica eutímica» de 40
unitats. Aquest robot decideix
visionar, visualitzar i visitar
el metge robòtic en caràcter
d’urgència i/o emergència. Tan
bon punt el metge robòtic
l’inspecciona, el processa i
l’etiqueta, en aquest temps
present hipotètic concurrent, li
estableix, per execució,
contundentment un «trastorn boig»
concurrent de «refredat perpetu».
El metge robòtic adverteix
al seu assignat i establert «usuari»,
per determinació, que si aquella
«termodinàmica eutímica» pujava
a 41 unitats segur que
s’executaria execució de
traspàs; i, també, li assegura
que en cap cas la «termodinàmica
eutímica» no baixarà, ja que,
evidentment, es tracta d’un clar
cas de «refredat perpetu». El
metge robòtic, després de la
ràpida verificació i comprovació
«categòrica», discreta i
distintiva de l’aspecte de
l’objecte, en qualitat
d’«usuari», i sempre segons
subjectivitat d’observador
robòtic, li prescriu i ordena
una presumpta medicació tal que
li garanteix que en cap cas la
«termodinàmica eutímica» no
pujarà per sobre ni baixarà per
sota de 40 unitats. Nogensmenys,
en cap cas és segur també que
tampoc no baixarà pas per sota
ni pujarà pas per sobre de les
40 unitats relatives a la
«termodinàmica eutímica».»