Qui tingui orelles que escolti.
I qui tingui ulls que hi vegi.
Però qui no, que calli!

»Però qui tingui ulls, que també plori...

»Que plori per tot allò que ha vist,
i per tot allò que no ha volgut veure.

»Plori per les pàgines que no llegirà ningú,
per les veus esmicolades entre formularis,
pels silencis que mai ningú no rescabalarà.

»Plori perquè encara és humà.
Perquè plorar, avui,
és l’última forma de resistència que no es pot protocol·litzar.

Plori, i miri. I després, que escrigui.