En el marc de la salut mental contemporània, el fenomen d'"escoltar veus" ha estat històricament vinculat a la idea d'al·lucinació auditiva, un símptoma que, segons els criteris psiquiàtrics convencionals, pot ser indicatiu de trastorns greus com l'esquizofrènia o altres psicosis. Aquest enfocament ha portat a una patologització sistemàtica de les persones que experimenten aquesta realitat perceptiva, sense que es contempli la possibilitat que "escoltar veus" pugui ser una manifestació de la diversitat neurocognitiva i no necessàriament un signe de disfunció. El present document preté dissociar el concepte preconstruït d'“escoltar veus” de la definició restrictiva d'“al·lucinació auditiva”, tot reivindicant una anàlisi funcional i sociològica d'aquest fenomen. Argumentem que, en lloc de considerar automàticament aquestes experiències com una expressió patològica, caldria entendre-les com a part de les diferències en la manera com funciona el cervell humà. Aquestes diferències, lluny de ser símptomes de malaltia, poden ser indicadors d'una forma alternativa de processament de la informació, de construcció de significats i d'interacció amb la realitat.