Tanmateix, els professionals de la salut mental han tendit a fusionar indiscriminadament aquests dos aspectes: el fet perceptiu de "escoltar veus" i la seva interpretació clínica. Aquesta confusió ha donat lloc a la categorització de moltes persones en diagnòstics de gravetat, amb totes les implicacions que això comporta en termes d'estigma, tractament farmacològic i exclusió social. Així, s'estableix una discriminació estructural basada exclusivament en la diferència perceptiva, sense considerar el context ni les vivències individuals (les situacions traumàtiques, les causes de patiment, l'origen...). A través d'aquest document, proposem una revisió crítica d'aquesta praxi i suggerim un canvi de paradigma en la manera d'abordar aquest fenomen. Per fer-ho, examinarem el marc teòric existent, analitzarem el paper del professional en la construcció del diagnòstic i posarem en relleu les implicacions socials d'aquesta medicalització automàtica.