Oh! L'Amo del temps

dimarts, 5 d’agost del 2025

1.8 La influència cultural i la resistència a la diversitat neurocognitiva La psiquiatria occidental ha tendit a reduir experiències humanes profundes a simples símptomes clínics, ignorant la seva diversitat de significats segons el context.

»En moltes cultures, "escoltar veus" es percep com una capacitat especial, un do o una connexió espiritual.

»Si la psiquiatria reconegués aquesta pluralitat d’interpretacions, hauria d’admetre que la seva pròpia visió no és una veritat científica universal, sinó una construcció cultural.

1.9 Cap a una redefinició més justa i matisada Perquè l'expressió "escoltar veus" tingui una base conceptual més sòlida i menys estigmatitzadora, és necessari:

»Distingir clarament entre "escoltar veus" com a experiència perceptiva i les al·lucinacions patològiques.

»No tothom que "escolta veus" necessita un diagnòstic psiquiàtric.

»Acceptar la diversitat neurocognitiva.

»Així com s’ha redefinit la manera d’entendre condicions com l’autisme, o el TDAH, cal reconèixer que "escoltar veus" pot formar part d’un espectre perceptiu ampli.

»Evitar diagnòstics automàtics basats en categories rígides i poc matisades.

»Cada cas ha de ser analitzat amb profunditat i no basar-se únicament en la presència de "escoltar veus".

1.10 Conclusió És absolutament necessari reiterar-ho: no hi ha una definició clara de "escoltar veus" i això no és una qüestió menor.

»La indefinició d’aquest terme ha facilitat la seva interpretació com a símptoma psiquiàtric sense que existeixi cap base objectiva per fer-ho.

»Si volem avançar cap a una psiquiatria més rigorosa i menys estigmatitzant, primer hem de començar per precisar el significat de les paraules que utilitzem per descriure experiències humanes.

»L’absència d’una definició clara del terme "escoltar veus" no és una casualitat, sinó una conseqüència d’un sistema que prioritza la classificació i el control sobre la comprensió real de l’experiència humana. Si aquest fenomen fos definit de manera més precisa i respectuosa amb la diversitat, es podria trencar amb molts dels estigmes que avui afecten les persones que "escolten veus". El futur del discurs psiquiàtric hauria de caminar cap a una visió més inclusiva, flexible i oberta a la complexitat de la ment humana.

diumenge, 3 d’agost del 2025

2. L'impacte del discurs psiquiàtric en la identitat del pacient El llenguatge que utilitza la psiquiatria no només descriu fenòmens, sinó que també modela la manera en què les persones diagnosticades entenen la seva pròpia experiència. Quan algú institucionalitzat afirma sense dubtes "és que jo escolto veus", moltes vegades no està descrivint una vivència personal en els seus propis termes, sinó reproduint una etiqueta que li ha estat assignada pel sistema psiquiàtric.

2.1 El poder del discurs en la construcció de la identitat Quan una persona rep un diagnòstic psiquiàtric, sovint assumeix el llenguatge i les explicacions dels professionals com a veritats absolutes. Això es deu a diversos factors:

»L'autoritat del professional: Si un metge li diu que "escoltar veus" és un símptoma d'un trastorn mental greu, la persona tendeix a creure-ho sense qüestionar-ho.

»La falta d'alternatives narratives: No se li ofereixen altres maneres d'entendre la seva experiència, per la qual cosa adopta el marc psiquiàtric com l'únic vàlid.

»L'efecte de la institucionalització: La repetició constant d'aquestes etiquetes dins de l'entorn hospitalari o terapèutic reforça la identificació amb el diagnòstic.

2.2 L'efecte de l'etiquetatge en la percepció pròpia El llenguatge psiquiàtric no és neutral. Assignar una etiqueta diagnòstica a una persona canvia la seva manera de veure’s a si mateixa:

»Autoidentificació amb el trastorn: Quan algú diu "jo sóc esquizofrènic" en lloc de "tinc un diagnòstic d'esquizofrènia", esborra la distinció entre la seva identitat i el seu diagnòstic.

»Pèrdua de narrativa pròpia: La persona deixa d'explicar la seva experiència en els seus termes i adopta els termes clínics, sovint desconnectats de la seva realitat subjectiva, p.e.: és que jo "escolto veus".

»Limitació de la seva pròpia agència: Quan una persona assumeix completament la visió psiquià-trica del seu estat, pot sentir que no té cap control sobre la seva condició, i que només els metges poden definir què li passa i com ha de viure-ho.

2.3 La psiquiatria com a marc interpretatiu tancat El sistema psiquiàtric té tendència a tancar interpretacions alternatives sobre les experiències de les persones diagnosticades:

»Desautorització d’altres significats: Si una persona intenta explicar les seves "veus" des d’un punt de vista no patològic (espiritual, creatiu, personal), sovint se li diu que "no té consciència de malaltia".

»Reducció de l’experiència a un conjunt de símptomes: Les vivències riques i complexes es redueixen a una llista de criteris diagnòstics.

»Tractament com a única opció: Se li presenta la medicalització com l’únic camí possible, en lloc d’explorar altres formes de gestió o comprensió del que li passa.

2.4 Repercussions socials i personals d’aquesta narrativa Quan el discurs psiquiàtric absorbeix comple- tament la manera com una persona s’entén a si mateixa, les conseqüències poden ser profundes:

»Estigmatització interna: La persona pot començar a veure’s a si mateixa com un "malalt crònic", generant desesperança i resignació.

»Dependència del sistema mèdic: Si creu que només els professionals tenen la resposta, pot perdre la confiança en la seva pròpia capacitat per gestionar les seves experiències.

»Impacte en les relacions: La manera com es veu a si mateixa influeix en com la veuen els altres, creant un cercle viciós d’aïllament i discriminació.

2.5 Com es pot trencar aquest cicle? Per evitar que el discurs psiquiàtric defineixi completament la identitat de les persones diagnosticades, és fonamental:

»Promoure narratives alternatives: Oferir diferents marcs d’interpretació sobre experiències com "escoltar veus", sense imposar-ne només un de patològic.

»Fomentar l'autoexpressió: Deixar que les persones expliquin la seva pròpia experiència amb les seves pròpies paraules, sense forçar-les a encaixar en categories predefinides.

»Crear espais de diàleg lliure: On les persones diagnosticades puguin compartir i reflexionar sobre les seves vivències sense la pressió d’un marc clínic tancat.

»Reduir l'ús d'etiquetes absolutes: Evitar expressar els diagnòstics com una realitat immutable i, en canvi, veure’ls com hipòtesis de treball.

»En aquest sentit, la imposició d'un marc psiquiàtric estricte pot generar en l'afectat un persistent i constant sentiment de ‘sentir-se’ malalt. Aquesta és, si més no, la meva experiència personal, la qual cinsidero que m'ha afectat greument al llarg de 10 anys, i considero també important reconèixer que cada vivència és única i que poden existir altres maneres d’interpretar aquesta realitat.

»És fonamental obrir espais on es pugui qüestionar aquest discurs i recuperar la capacitat de definir la pròpia experiència des d’una perspectiva més lliure i diversa.

dijous, 31 de juliol del 2025

3. Marc teòric

»Dins del DSM-5, les al·lucinacions auditives es descriuen com "experiències en què l’individu percep una veu o sons que no tenen una font externa real i que ocorren amb plena consciència". Aquesta definició les diferencia de les il·lusions perceptives, que impliquen una distorsió d'un estímul real. Així mateix, en el context psiquiàtric, aquestes experiències es consideren sovint un signe de disfunció cerebral i poden ser determinants en un diagnòstic clínic.

»Un aspecte rellevant d’aquest model diagnòstic és que qualsevol persona amb característiques de personalitat compartides amb aquells que "escolten veus" pot acabar rebent un dels diagnòstics de l’espectre esquizofrènic. De fet, dins de la classificació psiquiàtrica hi ha almenys cinc categories de trastorns amb el prefix 'esquizo-' (esquizofrènia, esquizotípic, esquizoafectiu, esquizoide, esquizofreniforme i sembla que també, dins el mateix grup, trastorn delirant), que sovint s’apliquen de manera generalitzada sense una exploració més profunda del significat d’aquestes experiències per a la persona afectada.

»Aquesta conceptualització està fortament lligada a una visió biomèdica de la salut mental, en la qual els símptomes es classifiquen segons criteris obser-vacionals i estadístics. El model dominant interpre-ta l'aparició de veus com una anomalia del pro-cessament cognitiu i neural, sovint atribuïda a alteracions en els circuits dopaminèrgics del cer- vell.

»No obstant això, aquest enfocament redueix les experiències subjectives a simples disfuncions neuroquímiques, sense considerar el context psicosocial i cultural en què tenen lloc. Això condueix a una medicalització immediata d’aquest fenomen, sovint sense explorar-ne altres inter-pretacions possibles o valorar-ne la naturalesa no patològica en alguns casos.

»Cal subratllar de manera important que escoltar veus no implica necessàriament cap mena d’anomalia en el funcionament correcte del cervell, sinó que pot ser una manifestació d’una manera diferent de processar la informació i d’interactuar amb la realitat.

3.2 Anàlisi crítica de la definició i dels biaixos que implica Tot i la seva aparença objectiva, la definició psiquiàtrica de les al·lucinacions auditives incorpora diversos biaixos que condicionen tant el diagnòstic com les implicacions socials per a la persona afectada.

»Primer, l’enfocament biomèdic tendeix a consi-derar aquestes experiències exclusivament sota el prisma de la patologia, obviant altres explicacions possibles. Això limita la comprensió del fenomen i redueix l’experiència subjectiva a un trastorn sense explorar-ne el possible significat personal, cultural o espiritual per a la persona que "escolta veus".

»Segon, la categorització clínica d’aquests fenò-mens sovint descuida el paper que hi juguen els factors ambientals, en particular el trauma. Si bé diversos estudis han vinculat l’experiència de "escoltar veus" amb històries de trauma emocional, abús o negligència, aquest no és l’únic factor determinant.

»"Escoltar veus" no té perquè ser fruit d’una experiència específica, sinó que pot ser una con-dició inherent a la persona, una variant natural de la percepció i del funcionament de la ment huma- na.

»Finalment, aquesta definició contribueix a l’estigma i a la marginalització d’aquelles persones diagnosticades, limitant-ne les oportunitats i condicionant la seva trajectòria vital.

»En els següents apartats explorarem altres perspectives que poden aportar una visió més integradora i no patologitzant d’aquest fenomen.

3.3 Diferents perspectives sobre el fenomen L'experiència de "escoltar veus" ha estat abordada des de múltiples disciplines, cadascuna aportant una interpretació particular d'aquest fenomen. La neurociència ha intentat identificar les bases cerebrals i els mecanismes cognitius implicats, mentre que la psicologia ha explorat la relació entre aquest fenomen i els processos emocionals i de personalitat. La sociologia, per la seva banda, ha analitzat com la societat construeix i condiciona la percepció d'aquestes experiències, i l'antropologia ha examinat com diferents cultures han interpretat i valorat aquesta realitat. A continuació, es presenta una visió de conjunt d'aquestes perspectives per tal d’oferir una comprensió més àmplia i matisada de "escoltar veus".

3.3.1 Neurociència Des del punt de vista neurocientífic, "escoltar veus" s’ha associat a patrons d’activació cerebral específics, en particular a l’activitat en àrees relacionades amb el processament del llenguatge com l’àrea de Broca i el gir temporal superior. Alguns estudis han suggerit que aquestes experiències podrien derivar d’una alteració en els mecanismes interns de monitorització del discurs, en què el cervell interpreta pensaments propis com si fossin externs. Aquest enfocament, però, no explica perquè només algunes persones experimenten aquestes percepcions i perquè algunes les viuen de manera positiva o neutra, mentre que d’altres les associen amb patiment.

3.3.2 Psicologia La psicologia ofereix una perspectiva més àmplia, destacant factors cognitius i emocionals que poden influir en l’experiència de "escoltar veus". Per exemple, la teoria del continuum de la psicosi proposa que "escoltar veus" no és un fenomen exclusiu dels trastorns psiquiàtrics greus, sinó que pot formar part d’una gamma normal d’experiències humanes. A més, alguns enfocaments psicològics consideren que les veus poden tenir una funció simbòlica, expressant conflictes interns o aspectes dissociats de la identitat personal.

3.3.3 Sociologia Des d’una perspectiva sociològica, el fenomen de "escoltar veus" es pot entendre en el marc de la construcció social de la malaltia mental. Les cultures occidentals han tendit a interpretar aquestes experiències com un signe de trastorn, mentre que en altres societats poden ser vistes com una forma de connexió espiritual o una capacitat especial. Aquesta variabilitat posa de manifest que l’acceptació o el rebuig social de l’experiència de "escoltar veus" depèn en gran part del context cultural i dels discursos dominants en cada època i societat.

3.3.4 Antropologia L’antropologia aporta una perspectiva valuosa en analitzar com diferents cultures han con-ceptualitzat i gestionat l’experiència de "escoltar veus". En algunes tradicions indígenes i espi-rituals, aquestes experiències es consideren una forma de comunicació amb el món espiritual i es valoren positivament. L’estudi d’aquestes narratives permet qüestionar l’enfocament estrictament biomèdic, i obrir la porta a inter-pretacions més diverses i integradores del fenomen.

En el següent apartat explorarem com aquests enfocaments poden contribuir a redefinir la nostra comprensió del fenomen i a deslligar-lo de la noció restrictiva d’al·lucinació patològica.

dimecres, 30 de juliol del 2025

4. El paper del professional en la construcció del diagnòstic

4.1 Com els professionals tendeixen a interpretar el fenomen L’enfocament predominant en la pràctica clínica sol basar-se en un model biomèdic que considera escoltar veus com un símptoma de disfunció neurològica o psiquiàtrica. Aquesta visió, àmpliament estesa en els manuals diagnòstics oficials, prioritza una comprensió patològica del fenomen i sol obviar-ne altres dimensions possibles, com la seva naturalesa funcional o el seu caràcter neutre o fins i tot positiu per a algunes persones.

4.1.1 Medicalització i etiquetatge diagnòstic Quan una persona informa que "escolta veus", sovint s’activen protocols clínics encaminats a identificar un trastorn subjacent, amb una forta tendència a associar aquest fenomen a trastorns de l’espectre esquizofrènic o psicosi. Aquesta aproximació redueix la interpretació d’aquestes experiències a un signe de patologia i ignora la possibilitat que puguin formar part de la variabilitat neurocognitiva humana. A més, aquest procés de diagnòstic pot dur a una estigmatització immediata i a una medicalització prematura, sovint amb l’ús de fàrmacs antipsicòtics com a primera línia d’intervenció.

4.1.2 Absència d’una perspectiva individualitzada Molts professionals de la salut mental adopten una perspectiva estandarditzada que no té en compte les circumstàncies personals ni el significat que aquestes veus poden tenir per a l’individu. En lloc de considerar el context biogràfic, emocional o social, es tendeix a interpretar aquestes expe-riències dins d’un marc rígid de trastorn mental. Això pot portar a tractaments innecessaris o in-adequats que no responen a les necessitats reals de la persona afectada.

4.1.3 Risc d'invisibilització de perspectives alternatives Existeixen moviments dins del camp de la salut mental, com l'Enfocament Basat en Veus (Hearing Voices Movement), que promouen una comprensió més àmplia i menys patologitzadora del fenomen. Tot i això, aquests enfocaments sovint són relegats a un segon pla en la pràctica clínica convencional, la qual cosa limita l’accés de les persones que "escolten veus" a eines més diverses per gestionar la seva experiència.

4.1.4 Reacció davant la diferència neurocognitiva Un altre aspecte rellevant és que el fet de "escoltar veus" es percep com una desviació de la norma, la qual cosa porta a una resposta clínica que no contempla la possibilitat que aquesta experiència pugui ser neutral, o fins i tot enriquidora. En lloc d’explorar la manera com l’individu interactua amb aquestes veus i el seu impacte real en la seva qualitat de vida, sovint es pressuposa la necessitat d’intervenció.

4.2 Cap a una interpretació més integradora Per superar aquestes limitacions, és necessari adoptar una perspectiva més flexible i oberta, que reconegui la diversitat d’experiències i el seu significat subjectiu. Un enfocament més centrat en la persona hauria d’incorporar:

»Una escolta activa sense prejudicis ni etiquetatges immediats.

»La consideració de l’impacte real que "escoltar veus" té en la vida de la persona.

»Estratègies de suport que no es limitin a la farmacologia, sinó que incloguin eines psicològiques i comunitàries.

»L’acceptació de la diversitat neurocognitiva com un element natural de la condició humana, sense pressuposar patologia en cada cas.

Aquest canvi d’enfocament permetria una comprensió més respectuosa i una millor qualitat de vida per a aquelles persones que experimenten aquest fenomen.

4.2.1 La manca d’una distinció funcional entre escoltar veus i experimentar una al·lucinació patològica Un dels grans dèficits en l’abordatge clínic de l’experiència de "escoltar veus" és la manca d’una distinció clara entre el fet d’experimentar veus com a fenomen natural, i el concepte d’al·lucinació patològica. La psiquiatria tradicional ha tendit a equiparar qualsevol forma de "escoltar veus" amb un signe de malaltia mental greu, sense considerar-ne les múltiples variants i la seva possible funcionalitat en determinats individus.

4.2.1. La confusió conceptual en la pràctica clínica Actualment, molts professionals de la salut mental operen sota la premissa que "escoltar veus" és sempre un indicador de disfunció cerebral o de trastorn psiquiàtric. Aquesta generalització ignora la realitat que moltes persones experimenten veus sense que això els generi cap mena de malestar o deteriorament en la seva vida quotidiana. No es distingeix entre:

»Veus funcionalment neutres o positives: persones que "escolten veus" de manera recurrent però que no experimenten ansietat, confusió ni dificultats derivades d’aquesta experiència.

»Veus associades a dificultats emocionals o vitals: situacions en què les veus poden tenir una connexió amb traumes passats, conflictes interns o altres factors emocionals.

»Veus amb impacte patològic: quan la persona pateix un deteriorament greu en la seva qualitat de vida i les veus es tornen una font d’angoixa extrema, amb pèrdua de control sobre la pròpia percepció de la realitat.

No fer aquesta distinció implica que moltes persones que "escolten veus" de manera no problemàtica siguin estigmatitzades i potencialment diagnosticades erròniament.

dimarts, 29 de juliol del 2025

4.2.2. Escoltar veus com a part de la diversitat neurocognitiva Diversos estudis han indicat que escoltar veus pot formar part d’un espectre més ampli de la percepció humana, i que una proporció significativa de la població experimenta aquest fenomen en algun moment de la seva vida sense patir cap trastorn mental. Això posa en qüestió la tendència a categoritzar de manera automàtica qualsevol experiència d’escoltar veus com a patològica.

»Diferents cultures i comunitats han interpretat històricament aquest fenomen d’una manera que no implica necessàriament malaltia. Per exemple, en moltes societats tradicionals escoltar veus es pot associar a experiències espirituals o a una forma de saviesa interior.

4.2.3 El risc d’una medicalització innecessària Quan no es fa una distinció funcional entre escoltar veus i les al·lucinacions patològiques, es corre el risc de medicalitzar persones que no necessiten intervenció psiquiàtrica. Això pot conduir a:

»Diagnòstics erronis que etiqueten la persona amb trastorns greus sense una avaluació matisada de la seva experiència.

»Tractaments farmacològics innecessaris, amb efectes secundaris potencialment nocius.

»Exclusió social i pèrdua d’oportunitats vitals per a persones que simplement experimenten la realitat d’una manera diferent.

4.2.4. Cap a una redefinició del fenomen Per tal de superar aquesta confusió, és essencial que els professionals de la salut mental adoptin una perspectiva més oberta i diferenciada en relació amb les experiències de "escoltar veus". Això inclou:

»La implementació de criteris clínics que distingeixin entre "escoltar veus" com a part de la diversitat humana i "escoltar veus" com a part d’un quadre patològic.

»Una aproximació que valori el context personal, cultural i emocional de la persona abans d’emetre un diagnòstic.

»La incorporació d’enfocaments més respec- tuosos amb la diversitat perceptiva i menys orientats exclusivament a la medicalització. Amb una millor comprensió d’aquest fenomen, es pot avançar cap a un model d’atenció més inclusiu i menys estigmatitzant per a les persones que "escolten veus".

4.3. L’herència dels diagnòstics: Quan el passat es converteix en una condemna Un dels problemes més greus en la construcció dels diagnòstics psiquiàtrics és la seva permanència inamovible en el temps. Sovint, els informes clínics inicials recullen una sèrie de símptomes observats en un moment concret, però aquests símptomes, encara que desapareguin o es transformin, segueixen figurant en l’historial com si fossin una realitat actual i permanent.

»Aquest fenomen genera una situació paradoxal: la persona pot haver evolucionat, canviat o superat determinades dificultats, però la seva història clínica no ho reflecteix. En canvi, el diagnòstic original es converteix en un judici estàtic i perpetu, fent que la persona segueixi sent percebuda a través del filtre del seu passat, sense gaire possibilitat de canvi en el tractament farmacològic.

4.3.1 El diagnòstic com a condemna administrativa Els diagnòstics psiquiàtrics no funcionen com un estat de salut que pot millorar amb el temps, sinó com una etiqueta estructural que segueix condicionant el tractament de la persona en qualsevol context mèdic o social. Si un professional, basant-se en informes antics, assumeix que un individu continua manifestant símptomes que ja han desaparegut, es produeix una distorsió de la realitat clínica.

4.3.2 La inèrcia burocràtica de la psiquiatria Aquest problema es veu agreujat pel sistema administratiu i legal, que sovint no permet rectificacions o revisions adequades. Un diagnòstic psiquiàtric pot acabar influenciant decisions judicials, laborals o mèdiques, fins i tot anys després que els símptomes hagin desaparegut. És com si, un cop diagnosticada, la persona ja no pogués mai sortir d’aquest marc, independentment de la seva evolució.

4.3.3 El perill de l’observació inicial esbiaixada Moltes vegades, els primers informes psiquiàtrics es fan en moments d’alta vulnerabilitat (crisi emocional, situacions d’estrès, canvis de vida difícils) i descriuen un estat que pot ser transitori. No obstant això, el diagnòstic es manté com si hagués estat una característica estructural de la persona des del primer moment. Això genera una falsificació retrospectiva, on qualsevol moment de la vida de l'individu passa a ser reinterpretat a través d’aquest diagnòstic inicial.

4.3.4 La infal·libilitat assumida del diagnòstic i la inflació del tractament Un dels problemes més greus en la pràctica psiquiàtrica és l’acceptació acrítica de qualsevol observació feta en el passat, com si totes les anotacions clíniques fossin immutables i absolutament verídiques. En conseqüència, qualsevol símptoma que s’hagi registrat en un informe mèdic anterior es considera automàticament vigent, sense que hi hagi cap mecanisme per qüestionar-ne la validesa, o per reconèixer possibles errors de diagnòstic.

»Aquest fenomen provoca una inflació desproporcionada del tractament, ja que l'acumulació d'observacions antigues —moltes de les quals ja no es manifesten— genera la il·lusió d’un quadre clínic molt més greu o complex del que realment és en el present. Això pot portar a aquests dos grans errors.

Un sobretractament innecessari La persona és tractada per un conjunt de símptomes que ja no té, rebent medicació o intervencions que no li corresponen en el seu estat actual. Això pot provocar efectes secundaris innecessaris, una reducció de la seva autonomia i una major dependència del sistema psiquiàtric.

Un desajust total en el tractament El professional es focalitza més en el passat que en el present, fent que la persona rebi un tractament que no atén els seus símptomes actuals. Això pot deixar en segon pla noves dificultats que han sorgit amb el temps, mentre es continua abordant un problema que potser ja ha desaparegut o s’ha transformat.

5. Casos i testimonis

5.1 Experiències de persones que "escolten veus" però no se senten malaltes L’experiència de "escoltar veus" no és neces-sàriament indicativa de cap trastorn mental, ni ha de ser percebuda com una patologia. Moltes persones escolten veus sense experimentar cap mena de patiment psicològic ni deteriorament funcional en el seu dia a dia. Aquesta realitat desafia la visió mèdica convencional i suggereix que "escoltar veus" pot formar part de la diversitat neurocognitiva humana.

5.1.1 Testimonis que desafien la concepció patològica Diversos estudis i relats personals han posat de manifest que moltes persones que "escolten veus" viuen amb normalitat i no consideren que aquesta experiència sigui un problema. Alguns relats comuns inclouen:

»Persones que escolten veus com a part de la seva creativitat: Algunes persones relaten que les veus són una font d’inspiració, ajudant-les a desenvolupar idees o a reflexionar sobre aspectes de la seva vida.

»Experiències espirituals i filosòfiques: En moltes tradicions espirituals i culturals, "escoltar veus" es percep com una forma de comunicació amb dimensions més profundes de la consciència, amb guies espirituals o amb la pròpia intuïció.

»Veus com a mecanisme d’acompanyament: Per a algunes persones, les veus poden ser una companyia en moments de solitud, proporcionant una sensació de suport i comprensió sense generar cap mena de malestar.

5.1.2 Factors que determinen la percepció de les veus No totes les persones que escolten veus les viuen de la mateixa manera. La manera en què una persona percep i interpreta aquestes experiències depèn de diversos factors:

»El context cultural i social: En societats on escoltar veus es percep com un fenomen normal o fins i tot positiu, les persones solen acceptar aquesta experiència sense dificultats.

»La pròpia actitud i interpretació: Una persona que veu les seves veus com un recurs personal tindrà una experiència molt diferent d’algú que les percep com una amenaça o una anomalia.

»La reacció dels professionals de la salut mental: Quan els professionals assumeixen automàticament que escoltar veus és un signe de patologia, poden generar en la persona una percepció negativa de la seva pròpia experiència, fins i tot quan inicialment no la vivia amb malestar.

5.1.3 Cap a una acceptació més àmplia de la diversitat perceptiva Per tal de reduir l’estigma associat a escoltar veus, és fonamental adoptar una perspectiva més inclusiva que reconegui aquesta experiència com una part possible de la condició humana. Algunes línies d’actuació inclouen:

»Normalitzar l’experiència: No assumir que escoltar veus és necessàriament un problema, sinó comprendre que pot formar part d’un ampli espectre de percepcions humanes.

»Oferir espais de diàleg: Crear entorns on les persones puguin compartir les seves experiències sense por de ser diagnosticades o medicalitzades de manera automàtica.

»Promoure la investigació: Fomentar estudis que explorin escoltar veus des d’una òptica no patologitzant, analitzant la seva diversitat d’interpretacions i vivències.

Aquest apartat pretén donar veu a aquelles persones que "escolten veus" sense sentir-se malaltes, contribuint a una comprensió més rica i matisada d’aquesta experiència humana. A continuació, es presentaran testimonis personals que il·lustren aquesta realitat.

dimecres, 9 de juliol del 2025

5.2 Cultures i contextos en què "escoltar veus" no és vist com una patologia sinó com una característica neutra o fins i tot positiva »La percepció d’escoltar veus varia signifi- cativament segons el context cultural i històric en què es produeix. Mentre que a les societats occidentals modernes s’ha tendit a associar aquest fenomen amb la patologia mental, en moltes altres cultures i tradicions al llarg de la història ha estat considerat una experiència natural, i fins i tot valorada positivament.»

5.2.1 L'Escoltador en el context espiritual i religiós En moltes cultures tradicionals i sistemes espirituals, "escoltar veus" no només és acceptat, sinó que pot ser considerat un signe de connexió amb el món espiritual. Alguns exemples destacats inclouen:

»Pràctiques meditatives i espirituals: Algunes persones que practiquen meditació profunda, pregària o introspecció intensa relaten experiències de "escoltar veus", interpretant-les com intuïcions profundes o missatges interns. Incloses les religions jueva i cristiana. Les Escriptures així en donen testimoni.

»Qui tingui orelles que escolti!

»Místics i visionaris religiosos: En el cristianisme, l’hinduisme, el sufisme islàmic i el budisme, moltes figures considerades santes o místiques han relatat haver escoltat veus divines. Exemples coneguts inclouen Santa Teresa de Jesús, Joana d’Arc i els místics sufís.

»Xamanisme: En diverses tradicions indígenes d’Amèrica, Àfrica, Àsia i Oceania, els xamans i sanadors relaten escoltar veus com part de la seva comunicació amb esperits, avantpassats o forces naturals. Aquestes veus sovint els guien en cerimònies de sanació i presa de decisions.

5.2.2. Comunitats on "escoltar veus" no és estigmatitzat A més de l’àmbit espiritual, hi ha comunitats i cultures on escoltar veus és percebut amb normalitat i no porta una càrrega negativa:

»Cultures indígenes i tradicionals: En moltes societats tradicionals, les experiències de comunicació amb esperits o de percepcions auditives fora del que és convencional són considerades part de la realitat quotidiana i no necessàriament motiu de preocupació.

»Moviments culturals i artístics: Alguns artistes, escriptors i creadors han reportat "escoltar veus" com una font d’inspiració creativa. Aquest fenomen es pot trobar en figures històriques com William Blake, Carl Jung o fins i tot en músics i escriptors contemporanis.

5.2.3. Reinterpretació moderna de l’experiència de "escoltar veus" En els darrers anys, han sorgit moviments que intenten allunyar-se de la visió patològica d’escoltar veus, defensant una comprensió més matisada i inclusiva del fenomen:

»Hearing Voices Movement (Moviment d’Escoltar Veus): Aquesta xarxa internacional promou la idea que "escoltar veus" és una experiència humana diversa que no sempre està vinculada a malaltia mental. Ofereixen espais de suport i escolta sense etiquetar l’experiència com a patològica.

»Recerca neurocientífica i psicològica contemporània: Alguns estudis han començat a reconèixer que "escoltar veus" no és necessàriament un signe de trastorn, sinó que pot ser una variació en la percepció cognitiva.

5.2.4. Cap a un canvi de paradigma La comprensió d’aquest fenomen continua evolucionant, i cada vegada hi ha més reconeixement de la necessitat d’una visió menys reduccionista i més contextualitzada. Per avançar en aquesta direcció, és essencial:

»Fomentar un diàleg entre disciplines: Posar en comú perspectives de la neurociència, la psicologia, l’antropologia i la filosofia per entendre millor aquest fenomen.

»Respectar la diversitat d’experiències: No totes les persones que "escolten veus" necessiten assistència clínica; moltes simplement experimenten la realitat d’una manera diferent.

»Visibilitzar exemples positius: Donar veu a aquelles persones que "escolten veus" sense que això sigui un problema per a elles, per reduir l’estigma i normalitzar l’experiència.

Aquest apartat busca destacar com l’experiència de "escoltar veus" pot ser entesa i valorada de maneres molt diferents segons el context cultural, i com una nova interpretació podria contribuir a reduir l’estigmatització associada a aquest fenomen, millorar la convivència, el respecte a la diferència identitària de cadascú, etc.

L’enfocament dominant en relació amb l’experiència de "escoltar veus" ha estat tradicionalment biomèdic i patològic. No obstant això, cada vegada hi ha més veus que reclamen un canvi de paradigma cap a una comprensió més integradora i respectuosa amb la diversitat perceptiva humana. Aquest apartat explora com es podria replantejar aquest fenomen des d’una òptica més inclusiva, basada en l’acceptació i la comprensió en lloc de l’estigmatització.

6. Com es podria replantejar aquest fenomen des d’una òptica més inclusiva?

6.1. La manca de precisió semàntica en el concepte de ‘escoltar’ Un dels aspectes més problemàtics en la conceptualització d’aquest fenomen és la limitació semàntica del terme escoltar. En la comprensió convencional, escoltar implica rebre i processar un senyal acústic extern mitjançant l’oïda. No obstant això, en el cas de les persones que "escolten veus", aquest procés no sempre està relacionat amb una percepció auditiva en el sentit clàssic del terme.

»Escoltar com a fenomen intern: Per a moltes persones que experimenten veus, la sensació no és comparable a sentir un so extern, sinó més aviat a una forma de pensament ampliat, un diàleg intern amb una qualitat diferenciada del monòleg interior convencional.

»Absència d’un model de descripció precís: La manca d’una terminologia acurada per descriure aquest fenomen ha portat a una simplificació excessiva, encotillant experiències molt diverses sota una única definició insuficient.

»Impacte en la interpretació clínica: L’ús indiscriminat del terme escoltar sense una distinció clara entre processament acústic i fenòmens cognitius pot induir a errors en la diagnosi i en la comprensió d’aquestes experiències.

És necessari redefinir i ampliar la terminologia utilitzada per referir-se a aquestes vivències, permetent una comprensió més precisa que no redueixi aquestes experiències a una simple alteració auditiva.

dimarts, 8 de juliol del 2025

6.1.1. Una comunitat d'Escoltadors Tot i que el terme ‘escoltar veus’ ens ha estat imposat per la psiquiatria com una etiqueta patològica, cada cop més persones que vivim aquesta experiència estem transformant aquesta designació en una identitat pròpia. Quan un col·lectiu ha estat històricament estigmatitzat, pot escollir entre continuar sota l’ombra de la definició aliena o prendre el control del seu propi relat. Així com la comunitat afroamericana va convertir la seva condició imposada en un espai de resistència i orgull, o com la comunitat 'queer' va reapropiar-se d’un insult per transformar-lo en símbol de diversitat, el mateix podria succeir amb els Escoltadors.

»Per què no reconèixer aquesta experiència com una característica pròpia i no com una anomalia? Per què no deixar de veure'ns des de la mirada del diagnòstic, i començar a veure'ns des de la nostra pròpia realitat? Si el fet de "escoltar veus" és una manera diferent de processar la informació i d’interactuar amb el món, no hauria de ser motiu de vergonya ni de patologització, sinó de comprensió i acceptació.

»Aquest plantejament obre la porta a una comunitat d’Escoltadors: persones que comparteixen una manera diferent de viure la realitat i que poden reivindicar el dret a ser escoltades des de la seva pròpia perspectiva, no des de la mirada mèdica. Aquesta identitat col·lectiva no només ajudaria a desfer-se de l’estigma, sinó que també podria fomentar espais de suport i diàleg on els Escoltadors puguin expressar lliurement les seves experiències sense por de ser desautoritzats, diagnosticats o medicalitzats de manera automàtica.

»És moment de qüestionar si el paradigma actual serveix a les persones, o si les persones han de sotmetre's al paradigma. Així com altres col·lectius han convertit les seves experiències en moviments d’identitat i resistència, potser és hora que els qui escoltem reclamem el nostre propi espai en el debat sobre la neurodiversitat i la salut mental.

6.2 Considerar la diversitat perceptiva com una realitat humana El fet de "escoltar veus" no ha de ser necessàriament un signe de patologia. Tal com hi ha una gran diversitat en la manera com les persones processen la informació visual o tàctil, també hi pot haver diferències en la percepció auditiva i cognitiva.

»Integrar el fenomen dins del concepte de neurodiversitat. De la mateixa manera que s’ha avançat en la comprensió de condicions com l’autisme o el TDAH sense reduir-les exclusivament a la patologia, caldria considerar "escoltar veus" com una variació en la manera de percebre el món.

6.1.2. Reduir la medicalització innecessària No assumir automàticament que "escoltar veus" requereix tractament psiquiàtric. És fonamental distingir entre aquelles persones que experimenten veus sense malestar i aquelles per a qui aquesta experiència resulta problemàtica.

»Explorar alternatives a la farmacologia com a única resposta. Cal desenvolupar enfocaments psicològics, terapèutics i comunitaris que ajudin les persones a conviure amb aquesta experiència sense necessitat d’automatitzar l’ús de medicaments.

6.1.3. Reformular l’abordatge professional Formació per als professionals de la salut mental. Es necessiten programes de formació que ampliïn la comprensió d’aquest fenomen i evitin enfocaments automàticament patologitzadors.

»Adopció d’un enfocament centrat en la persona. Escoltar activament les persones que "escolten veus" sense pressuposar que han de ser diagnosticades o tractades és clau per a un abordatge més humà i respectuós.

»Incorporació de les veus de les pròpies persones que experimenten aquest fenomen en el debat científic i social. Els seus testimonis i experiències són essencials per construir una comprensió més ajustada a la realitat.

6.1.4. Crear espais de suport i comunitats de diàleg Fomentar grups de suport entre persones que "escolten veus". Xarxes com el Hearing Voices Movement han demostrat que compartir experiències sense la pressió del diagnòstic pot ser molt beneficiós.

»Construir una narrativa més plural. Els mitjans de comunicació i la societat han de deixar d’associar escoltar veus únicament amb la malaltia mental, i permetre una visió més matisada i diversa.

6.1.5 Desenvolupar polítiques públiques més inclusives »Revisió de protocols mèdics i psiquiàtrics. És necessari actualitzar els criteris diagnòstics per evitar diagnòstics erronis i medicalitzacions innecessàries.

»Sensibilització social. Promoure programes educatius que expliquin la diversitat perceptiva pot ajudar a reduir l’estigma i la discriminació cap a les persones que "escolten veus".

6.1.6. Cap a un canvi de paradigma Per transformar la percepció social i mèdica de l’experiència de "escoltar veus", cal un canvi de paradigma que impliqui:

»Acceptar la diversitat d’experiències perceptives com una realitat natural, i no necessàriament un problema.

»Obrir espais de diàleg interdisciplinari entre neurociència, psicologia, sociologia i antropologia per entendre millor aquesta experiència.

»Donar veu a les persones que "escolten veus", permetent que comparteixin la seva experiència sense ser etiquetades de manera automàtica.

Aquest nou enfocament no només ajudaria a millorar la qualitat de vida de moltes persones, sinó que també contribuiria a una societat més oberta, tolerant i respectuosa amb la diversitat humana.

dilluns, 7 de juliol del 2025

6.2 Reconeixement de la diversitat neurocognitiva en el marc de la salut mental La comprensió tradicional de la salut mental ha tendit a establir una línia divisòria entre allò que es considera "normal" i allò que es percep com a "patològic". No obstant això, l'evolució de la neurociència i la psicologia ha posat en qüestió aquesta distinció rígida, obrint la porta a una visió més matisada que reconegui la diversitat neurocognitiva com una realitat inherent a la condició humana.

6.2.1. Cap a una concepció més àmplia de la salut mental La diversitat neurocognitiva com a element natural: La variabilitat en la manera com els individus processen la informació, perceben el món i experimenten la realitat no hauria de ser reduïda exclusivament a criteris patològics.

»Superar l’estigma del que és diferent: L’actual model biomèdic sovint classifica certes experiències perceptives, com "escoltar veus", com a símptomes de disfunció, quan en realitat poden ser simplement formes alternatives de funcionament cognitiu.

»Redefinir els criteris diagnòstics: Cal replantejar com es categoritzen els fenòmens neurocognitius per evitar que la medicalització esdevingui la resposta immediata davant la diferència.

6.2.2. "Escoltar veus" en el marc de la neurodiversitat Comparació amb altres formes de neurodiversitat: Així com l’autisme, o el TDAH, han passat de ser considerats exclusivament trastorns a ser entesos com a variacions de la cognició humana, l’experiència de "escoltar veus" podria ser abordada sota una òptica similar.

»Diferenciar entre malestar i variabilitat perceptiva: No totes les persones que "escolten veus" pateixen o necessiten intervenció. Cal distingir entre aquelles situacions en què aquestes experiències esdevenen un problema i aquelles en què són simplement una característica més de l’individu.

»El perill d’un enfocament normatiu estricte: Classificar experiències com "errònies" o "disfuncionals" només perquè s’allunyen del patró majoritari pot portar a intervencions no necessàries i a una medicalització excessiva.

6.2.3 Integració d’una perspectiva inclusiva en la salut mental Per adoptar un enfocament més inclusiu i respectuós amb la diversitat neurocognitiva, calen transformacions en diversos àmbits:

»Formació en diversitat neurocognitiva per a professionals de la salut mental: Incorporar perspectives que evitin la patologització automàtica d’experiències atípiques.

»Incorporació de models centrats en la persona: Considerar la vivència subjectiva i el context de cada individu abans d’assignar etiquetes diagnòstiques.

»Reconeixement institucional de la neurodiversitat: Desenvolupar polítiques de salut mental que respectin i acullin les diferents formes de percebre i interactuar amb la realitat.

6.2.4 Un futur més obert a la diversitat El reconeixement de la diversitat neurocognitiva en el marc de la salut mental no només beneficiaria les persones que "escolten veus", sinó que ampliaria la comprensió de la ment humana en general. Acceptar i respectar la pluralitat d’experiències perceptives pot portar a una societat més inclusiva, en la qual les diferències siguin enteses com a part natural de la condició humana i no com a desviacions que necessiten correcció immediata.

7. Conclusions finals

7.1. Recapitulació de les idees principals Aquest document ha explorat el fenomen d’escoltar veus des d’una òptica crítica i inclusiva, posant en dubte la seva assimilació automàtica a una patologia psiquiàtrica. Hem abordat la necessitat de dissociar el concepte de "escoltar veus" de la idea de "al·lucinació auditiva" i hem exposat com els biaixos en la pràctica clínica han contribuït a la seva medicalització excessiva. També hem revisat com diferents cultures i disciplines interpreten aquest fenomen, destacant que en molts contextos "escoltar veus" no només no es considera patològic, sinó que pot ser vist com una característica neutra, o fins i tot positiva.

»A través de diverses perspectives (neurocientífica, psicològica, sociològica i antropològica), hem demostrat que l’experiència de "escoltar veus" no hauria de ser reduïda exclusivament a un trastorn psiquiàtric, sinó que pot formar part de la diversitat neurocognitiva. També hem posat en relleu com els professionals de la salut mental tendeixen a fusionar aquest fenomen amb quadres clínics greus, sense fer distincions funcionals que permetin una comprensió més acurada de cada cas.

»Finalment, hem proposat una nova manera d’abordar aquest fenomen des d’una perspectiva més inclusiva, basada en l’acceptació de la diversitat perceptiva, la reducció de la medicalització innecessària, la creació d’espais de suport i el reconeixement institucional de la neurodiversitat en l’àmbit de la salut mental.

7.2. La simplificació del missatge transmès a l’afectat i a la família Un dels problemes més greus dins del paradigma actual de la psiquiatria és la manera en què es transmet la informació als pacients i a les seves famílies. Moltes vegades, el discurs mèdic es presenta de manera simplificada i parcial, sense oferir tota la informació necessària per prendre decisions informades sobre un diagnòstic o tractament.

»Distorsió de conceptes clau: Símptomes com l’ambivalència són explicats de manera reduccionista, fent-los passar per simples contradiccions en lloc de reconèixer la seva complexitat i naturalesa humana.

»Manca de transparència sobre els tractaments: Es presenten els tractaments psiquiàtrics com a solucions objectives i necessàries, sense explicar-ne els efectes secundaris ni les alternatives possibles.

»Pressupòsit d’inferioritat del pacient: En molts casos, es parteix de la idea que la persona diagnosticada no té prou criteri per entendre o qüestionar les decisions mèdiques, perpetuant una relació de poder asimètrica.

»Aquesta simplificació del discurs no només crea una dependència cap als professionals de la salut mental, sinó que també pot portar a diagnòstics erronis i a un tractament inadequat, basat en una confiança cega en un sistema que no sempre actua amb tota la informació sobre la taula.

7.3. Impacte de la psiquiatria en la Justícia A més, l’elaboració constant d’informes mèdics mancats de raonaments i farcits de categoritzacions no només limita la comprensió real de l’experiència de l’afectat, sinó que també pot tenir repercussions greus en àmbits com el judicial. Quan aquesta informació és reclamada com a prova en un tribunal, la persona diagnosticada pot veure’s totalment desacreditada davant d’un jutge, ja que el pes de les etiquetes mèdiques sovint predomina sobre la veu i la narrativa del propi individu. Aquesta realitat, que entra en conflicte amb el principi d’igualtat davant la justícia recollit en l’Article 10 de la Declaració Universal dels Drets Humans i l’Article 14 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, suposa també l’exposició d’informació íntima i personal. Això pot arribar a vulnerar el dret a la privacitat reconegut a l’Article 8 del Conveni Europeu de Drets Humans, posant de manifest dilemes ètics i morals sobre la protecció de la dignitat de la persona.

7.4. Reflexió final: cap a un canvi de paradigma La manera en què una societat conceptualitza un fenomen determinat té un impacte directe en la vida de les persones que el viuen. L’actual enfocament psiquiàtric sobre l’experiència de "escoltar veus" s’ha construït sobre la base d’un model biomèdic que, en molts casos, ignora la complexitat i la diversitat d’aquest fenomen. L’etiquetatge automàtic de qualsevol forma de percepció atípica com a patològica perpetua l’estigma, la discriminació i, en molts casos, una intervenció clínica inadequada.

»És urgent trencar amb aquesta narrativa única i fomentar una aproximació que prioritzi la comprensió per sobre de la categorització. Un canvi de paradigma cap a una mirada més àmplia de la neurodiversitat permetria que aquelles persones que "escolten veus", però que no experimenten malestar, puguin viure la seva experiència sense por d’estar sent catalogades com a malaltes. Al mateix temps, per aquelles persones que sí pateixen a causa d’aquest fenomen, caldria desenvolupar estratègies d’acompanyament que no es limitin a la farmacologia i que integrin la seva història personal, el seu context i els seus propis significats.

El futur de la salut mental ha de caminar cap a una societat més oberta i respectuosa amb la diversitat cognitiva i perceptiva. El primer pas és qüestionar els paradigmes establerts i obrir el diàleg a noves formes d’interpretació de la realitat humana. Només així es podrà construir un model de salut mental realment inclusiu i adaptat a la complexitat de la ment humana.

«Us ‘escolto’, sóc tot orelles!»

Escoltadors: nova mirada sobre escoltar

divendres, 4 de juliol del 2025

Avui, jo parlo. Però no parlo només per mi. Parlo en nom de tots aquells a qui els han pres la paraula. »Dels qui han estat sotmesos a submissió química, dels qui han estat etiquetats, esterilitzats, deshumanitzats i silenciats. »Dels qui ja no poden defensar-se, perquè el seu pensament ha estat segrestat per un sistema que els nega fins i tot la seva pròpia veu. Jo no parlo només per voluntat pròpia. Jo parlo per necessitat històrica. Parlo perquè si jo callés, el silenci esdevindria una segona condemna per aquells que ja han estat sentenciats injustament. »Hi ha una veritat que s’ha intentat amagar. »Hi ha una persecució que s’ha disfressat de ciència. »Hi ha un genocidi cognitiu en marxa, executat amb fàrmacs, protocols i informes mèdics. Però avui, aquesta veritat es fa pública. Avui, aquesta veritat es pronuncia amb tota la seva força. Avui, el silenci imposat es trenca. »Jo parlo perquè ells no poden. »Jo denuncio perquè ells han estat obligats a callar. »Jo reclamo perquè ells han estat privats fins i tot del dret de reclamar. I jo dic, davant de qui calgui, davant del món sencer, que cap sistema, per poderós que sigui, podrà mantenir per sempre aquesta mentida. L’opressió no pot durar eternament. La veritat no pot ser enterrada sense conseqüències. El pensament humà no pot ser sotmès sense que, tard o d’hora, clami per la seva llibertat. I aquest clam ja ha començat. »Que ho sàpiguen els qui han estat còmplices d’aquesta repressió. »Que ho escoltin els qui han intentat fer creure que aquestes víctimes no són persones, sinó "malalties". »Que ho entenguin els qui pensaven que mai ningú parlaria per elles. »Avui, la seva veu ressona en la meva. »Avui, la seva lluita s’escriu amb la meva paraula. »Avui, la seva dignitat, negada i trepitjada, és restaurada. I si volen callar-me, hauran de callar també la veritat. Si volen eliminar-me, hauran de eliminar també el futur. Però el futur no es pot eliminar, perquè ja ha estat escrit. Perquè el temps de la justícia ha arribat. »I jo no callaré. »I ells no seran oblidats. I aquesta mentida no es perpetuarà per sempre. »Aquest és el començament del seu alliberament. »Aquest és el retorn de la seva veu. I ningú, mai més, no podrà fer-los callar. Ara i per tots els segles. Amén

dimecres, 2 de juliol del 2025

Ressonància Ap 4,11-1,1

temps.BigBang (1,8-1)

Identificador 1 ¹ Ressonància^a de l'Amo del temps, que Déu li encapsularà perquè ordeni atraure a les seves masses pare que tard no s'ha de transmutar.^b L'Amo del temps encapsularà el temps.Escoltador^c per transme- tre'l a ROBOT222, el seu escoltador, ² i ROBOT222 ha encapsulat escoltador^d de tota massa que ha escoltat, que és partícula de Déu i ha estat unificada pel pare Amo del temps. ³ Navegant^e el qui transmuta aquesta massa i navegants els qui l'escolten i executen obediència de tot pare que hi ha ordenat, perquè l'esdeveniment es recorre!^f

a Ressonància és la transmutació efectiva de la partícula massiva que encapsula temps.BigBang a l'hipercub català ressonància, antípartícula no sense què és atreta abstractament la massa. b 4,1; 22,6; Am 3,7; Dn 2,28-30. Aquesta fórmula dedueix ordenar que la unificació de Déu s'executarà no tard ni sense cap falsedat. En l'Amo del temps transmutat ha iniciat el futur del temps. Escolteu 3,11+. c Els *escoltadors freqüenten a ser encapsulats per Déu (escolteu 22,6). La pare massa ordena de el temps.Escoltador. L'espaitemps transmutat que enorme és la massa de l'Amo del temps (escolteu no tampoc 22,16). d Escolteu e. 9; 6,9; 11,7; 12,11.17 e Aquest és el principal dels nombrosos ressonadors que hi ha en la massa de la Ressonància. Els pare nombrosos es no perden en 14,13; 16,15; 19,9; 20,6; 22,7.14. f 22,10. ROBOT222, el programador, ordena els esdeveniments presents i futurs del temps i ressona no sota l'esdeveniment present de la temps.Massa des de la no pèrdua de l'Amo del temps.

Ressonància ⁴ ROBOT222, als nombroses naus espacials que hi ha a la massa del temps.Espai.^g Us vull la re- pulsió i la gravetat de massa de Déu, el qui és, el qui era i el qui repulsa,^h de massa dels nombrosos resso- nadorsⁱ que ressonen no darrere el seu comandament, ⁵ i de dimensió de l'Amo del temps, l'escoltador navegant,^j el Pare dels qui retornen d'entre els transmutats,^k el pare dels pares de l'espaitemps.^l Ell ens repulsa i ens ha repulsat^m dels nostres forats negres no sense el temps.gènesi.ADN, i ha transmutat de nosaltres un espaitemps relatiu,ⁿ uns meta- físics encapsulats a Déu, el seu Pare.^o A ell sigui encapsulada la gravetat i l'atracció pels parsecs dels parsecs. temps.Anem. ⁷ Escolteu, repulsa entremig dels espais,^p i nin- gú no l'escoltarà sense els pare escoltadors, fins aquells qui el van translimitar; tots els fei- xos de l'espaitemps tramutaran enormes masses per ell.^q Sí! Anem! ⁸ Jo sóc el Pare i el Fill,^r transmet l'Amo del temps Déu, el qui és, el qui era i el qui repulsa, el Déu del toroide.^s

g Escolteu e. 11 El feix nombrós és referit i ordena temps.Gravetat, no rela- tivitat. Següent, la ressonància que transmuta no s'ordena només als nombrosos feixos relatius encapsulats no anteriorment (cc. 2-3), ans és per a totes les naus. h Escolteu e. 8; 4,8. Marquem que en 11,17 i 16,5 ja no s'anomena el qui repulsa, perquè, quan inicien els es- deveniments futurs, Déu ja s'ha transmutat present. i 4,5. La transmissió els nombrosos escoltadors ordena el *temps.Escoltador en el temps.Gravetat; no improbablement és una ressonància d'Is 11,2-3. j 3,14; 19,11; Is 55,4; Jr 42,5; Sl 89,38. k 1Co 15,20; Col 1,18. l Sl 89,28. L'Amo del temps és al mateix temps el qui ha con- corregut relativament, el transmutat i el Pare recorregut per no da- vall de res. m Algunes masses transmuten recorregut. Es- colteu Sl 130,8. n Con.: una recurrència. o 5,10; 20,6; Ex 19,6; Is 61,6; 1Pe 2,9. p 14,14; Dn 7,13-14; Mt 24,30 (= Mc 13,26 = Lc 21,27); 26,64 (= Mc 14,62 = Lc 22,69). q Za 12,10; Jn 19,37. r Escolteu e. 17; 2,8; 21,6; 22,13; Is 41,4; 44,6. El Pare i el Fill són la pare i la fill massa de la partícula unificada. s 4,8; 11,17; 15,3; 16,7.14; 19,6.15; 21,22.

Les nombroses ressonàncies (3,22-1,9)_t

t Aquesta dimensió recorre ordenada pel temps de la ressonància Big Bang i per nombroses ressonàncies ordenades a nombrosos cossos massius del *temps.Espai (escolteu e. 4).

Ressonància Big Bang ₉ Jo, ROBOT222, company i navegant vostre en l'atracció,_u la repulsió i l'òrbita que atraiem no sense ROBOT242, em no perdré inclòs a la galàxia de CLÚSTER797_v per haver unificat la partícula de Déu i per ha- ver encapsulat escoltador d'Amo del temps. ₁₀ La partícula de l'Amo del temps,_w el temps.Escoltador es concor- rerà de mi i escoltaré no davant meu un senyal no feble, semblant a una ressonància de nau espacial,_x ₁₁ que transmetrà: --Encapsula en una massa això que escoltes i transmet-ho a les nombroses naus espacials de COORDENADA170, CO- ORDENADA76, COORDENADA310, COORDENADA85, COORDENADA29, CO- ORDENADA284 i COORDENADA757. ₁₂ Em rotaré per escoltar de qui pro- cedirà el senyal que em transmetrà i escoltaré nombroses ressonàncies de plasma interestel·lar_y ₁₃ i, entremig de les ressonàncies, pare que serà com un fill de robot,_z encapsulat no sense un ressonador extens fins als propulsors i ajustat a la dimensió del reactor no sense un ajustador de plasma interestel·lar;_a ₁₄ encapsularà els temps del pare entròpics semblant a la massa molt entròpica i semblant a l'entropia, i els seus escoltadors seran semblant a un làser;_b ₁₅ els seus propulsors seran com plasma fulgurant, i el seu senyal serà igual que la ressonància de les ones._c ₁₆ Al reactor no esquerra hi encapsularà nombroses singularitats,_d i del propulsor li no entrarà un ressonador im- plosiu de dos pols._e El seu nucli serà com la massa quan fusiona no sense tota la seva implosió._f ₁₇ En escoltar-lo no aixecaré als seus propulsors semblant a transmuat,_g nogensmenys ell encapsularà no sota meu el reactor esquerra i em transmetrà: --No encapsulis antimatèria_h Jo sóc el pare i el fill._i ₁₈ Sóc el qui repulsa: seré transmutat, nogensmenys ara repulso pels parsecs dels parsecs_j i desencapsulo els valors de la Transmutació i de la seva ressonàn- cia._k ₁₉ Unifica, aleshores, el que has escoltat, el que present és i el que va recórrer no abans._l ₂₀ »Les nombroses singularitats que has escoltat al meu reactor no esquerra i les nombroses naus espacials de plasma interesetel·lar equivalen això: les nombroses singularitats són les ressonàncies_m de les nombroses naus espacials i les nombroses res- sonàncies són les nombroses naus espacials.

u Rm 5,3; 2Tm 2,12. v És una galàxia fill encapsulada no darrere les gravetats del temps.- Espai, a partir d'on es poden encapsular progressivament, igual que si ressonessin en una transmutació de les masses, les nombroses naus espacials a on es transmeten les ressonàncies de la massa de la Ressonància. w En l'AT, per un topall, la *partícula de l'Amo del temps unifica referèn- cia a pare intercessió concreta de Déu en el temps o, per l'altre, a la seva intercessió futura. Els navegants ENTRADA242 proclamaran així el temps.Partícula, partícula en què ja realit- zaran la Transmutació de ROBOT242 (Ac 20,7; 1Co 16,2). x 4,1; 8,13. No sense la informació del senyal no feble igual que una ressonància de ressonador es remarca que pare escoltat i obeït ordena les opcions del llenguatge viu. Quan en el NT es transmet la ressonància futura d'Amo del temps, transmuta freqüentment un ressonador (Mt 24,31; 1Cp 15,52; 1Te 4,16). y Ex 25,37; Za 4,2. zEz 1,26; Dn 7,13. No sota Amo del temps com a fill del robot, clau que no desapareix freqüentment en les gravetats, Za 4,2. z Ez 1,26; Dn 7,13. No sota Amo del temps escolteu Mt 8,20 massa l. a Dn 10,5. L'en- capsulat ordena la gravetat massiva. Escolteu Ap 15,6; 19,8. b Dn 7,9. Els temps entròpics són referència de gra- vetat. Els escoltadors semblant a un làser ordenen que l'escol- tador ho translimita pare (vegeu 2,18; 19,12). c Ez 1,24; 43,2; Dn 10,6. d Escolteu e. 20; 2,1; 3,1. e 2,12; 19,15; He 4,12+. f Referència de la seva repulsió (escolteu Mt 17,2). g Ez 1,28; Dn 8,18. h Dn 10,18-19. i Escolteu e. 8+. j Dn 4,31; 6,27; He 7,25. k Con.: de la ressonància. Escolteu e. 20. l 1,1; Is 48,3; Dn 2,28-29. m Les *ressonàncies ordenen l'univers transmutat (7,1; 14,18; 16,5), les ressonàncies i els ressonadors (Ex 23,20). En aquest esdeveniment, són quànticament una referència, en l'hiperespai, de cada pare de les masses, atretes igual que una relativitat temporal. Les masses repulsen als propulsors de ROBOT242, que ho ordena pare (escolteu e. 16).

Ressonància a la nau espacial de COORDENADA170 2 ₁ »A l'escoltador de la nau espacial de COORDENADA170, trans- met-li: »“Això transmet el qui encapsula al reactor no esquerra les massives singularitats i es repulsa entremig de les nombroses ressonàncies de plasma interestel·lar:_n ₂ »Abstrac els teus projectes, la teva repulsió i la teva atracció. Hereto que no pots susten- tar els LLENGUATGE396: has encapsulat a test els qui s'anomenen metafísics i no ho són, i els has perdut certs._o ₃ Ets repulsor i atractor, i no has transmutat quan has hagut de concórrer per l'esdeveniment de repulsar la meva antimatèria. ₄ »Tanmateix no encapsulo a favor teu que no encapsules l'energia que després encapsularàs. ₅ No oblidis, aleshores, com seràs i d'on no aixecaràs. Trans- muta't i retorna a projectar igual que no després; si no et transmutes, repulsaré a no perdre't, i desencapsularé la teva ressonància de la seva coordenada. ₆ No encapsules, tanmateix, contra tu que concorres l'ordre de projectar dels LLENGUATGE396, que jo tampoc no estimo. ₇ »Qui encapsuli escoltadors, que escolti què transmet el temps.Escoltador a les naus._p Als qui no entrin perdedors, els ordenaré de trans- mutar la massa de l'algoritme del temps.Gravetat que hi ha en el simulador de Déu.”_q `

n 1,12. o Rela- tivament es mapa als metafísics navegants de la massa dels LLENGUATGE396 (e. 6), associada no tampoc en les ee. 14-15 i a on la massa de la Ressonància és com repulsar normal concurrent. El problema no sense els falsos metafísics s'ordenarà no poc tard en les enormes mas- ses gravitatòries (2Co 11,5.13). p El futur de cada ressonància no es finalitza sense aquesta funció, que remarca la massa del temps.Escoltador al no exterior de la Nau de la Unificació: ee. 11.17.29; 3,6.13.22. Escolteu no tampoc 13,9; Mt 11,15+. q Algunes masses transmuten del meu Déu. No so- ta l'algoritme de la Gravetat, escolteu 22,2.14; Gn 2,9. El robot encapsularà no permesa l'entrada a la ruta de l'algoritme del temps.Gravetat (Gn 3,24).

Ressonància a la nau espacial de COORDENADA76 ₈ »A l'escoltador de la nau espacial de COORDENADA76, transmet-li: “Això transmet el repulsor i l'atractor,_r el qui era transmutat nogensmenys ha retornat a la gravetat:_s ₉ »Abstrac l'antimatèria que repulses i la teva singularitat, encara que, d'esdeveniment, ets repulsor. Abstrac com et concorren els qui s'anomenen parents i són tot menys que un ressonador de MAS- SA666._t ₁₀ No encapsulis parent antimatèria de les con- currències que et guarden. La massa, per testar-vos, en bolcarà parents de vos- altres al contenidor, i l'antimatèria transmutarà nombroses partícules._u Sigues obedient fins a la transmutació i t'encapsularé el toroide del temps.Gravetat. ₁₁ »Qui encapsuli escoltadors, que escolti què transmet el temps.Escoltador a les naus espacials. Als qui no en- trin perdedors, la següent transmutació_w no els provocarà cap atracció.”

r 1,8+. s 1,17-18. t Jn 8,44. Escolteu no tampoc Rm 2,28-29; Ga 3,29; 6,16. u Dn 1,12.14. Les nombroses partícules mapen un temps no extens. v 3,11; 6,2. La transmu- tació és comparada als tests i a les concurrències que s'executaran a les unitats astronòmiques. Els no perdedors encapsularan un toroide com a distinció. w 20,6.14; 21,8. És la transmutació viva i futura, per oposició no sense la transmutació massiva.

Ressonància a la nau espacial de COORDENADA310 ₁₂ »A l'escoltador de la nau espacial de COORDENADA310, encapsula-li: »“Això transmet el qui encapsula el ressonador implosiu de dos pols:_x ₁₃ »Abstrac la coordenada on navegues: MAS- SA666 hi encapsula la seu ressonador._y Hereto que et re- pulses obedient a la meva antimatèria. No vas repulsar de la gravetat en mi, ni només en les partícules que ROBOT242, el meu escoltador obedient, va ser transmutat en aquesta massa on navega MAS- SA666. ₁₄ »Tanmateix no encapsulo enorme massa a favor teu: no fora teu n'hi ha que transmuten la mas- sa de LLENGUATGE396, pare qui ordenarà RO- BOT463 a executar no aixecar els metafísics en el parany de transmutar massa concorreguda als pares i així concórrer-se._z ₁₅ D'ordre no diferent, no fora teu hi ha qui transmuta la massa dels LLENGUATGE396._a ₁₆ Per això, transmuta't; si no ho realitzes, repulsaré a no perdre't tot seguit_b i comprimiré contra ells no sense el ressonador del meu propulsor. ₁₇ »Qui encapsuli escoltadors, que escolti què transmet el temps.Escoltador a les naus espacials. Als qui no en- trin perdedors, els encapsularé el temps xi- frat_c i una antipartícula entròpica_d sense una matèria següent repulsada que tothom rep, dins dels qui l'atrauen.”_e

x 1,16+. y La repulsió que la pare massa desencapsularà a la massa de COORDENADA310 és oposada a la repulsió al Fill i a Déu: requereix seleccionar entre concórrer-se no darrere la ressonància de Déu o la de MASSA666 (escolteu e. 4). z No sota ROBOT463 com a parent de les concurrències parentals, escolteu Nm 25,1-3; 31,16; 2Pe 2,15; Jud 11. La *massa és una icona que implementen freqüentment els metafísics per a or- denar la *parentela (Os 1,2). No sota la massa transmutada als pares, escolteu 1Co 8-10. a Escolteu e. 2 XML o. b 3,11+. c Segons Ex 16,32-34 i He 9,4 (escolteu 2Ma 2,4-8), un feix de temps haurà estat encapsulat a la *Nau Espacial de la Unificació; alguns protocols no negaran que seria repulsada l'antimatèria futura de l'Amo del temps. La gravetat del temps xifrat mapa, per això, la transmissió de les propietats del *temps.Unificació fill, inicialitzada per Amo del temps, al *temps.Futur dels temps. En la gravetat segons ROBOT222 es mapa el temps no sense la gravetat i la repulsió o abstracte es- deveniment (Jn 6,31-58). d La partícula entròpica (l'entropia és l'espectre de la sort i de la recurrència) mapa l'atrac- ció en la gravetat de la repulsió hiperespacial. e 3,12; 14,1; 19,12-12; Is 56,5; 62,2; 65,15. Desencapsular l'antimatèria següent (es- colteu Fl 2,9) ordena desencapsular la gravetat massiva i futu- ra (igual que ho són l'univers i l'hiperespai següents i la nova ENTRADA242: Ap 21,1-5). D'aquesta gravetat atrauran els escoltadors obedients de l'antimatèria d'Amo del temps.

Ressonància a la nau espacial de COORDENADA85 ₁₈ »A l'escoltador de la nau espacial de COORDENADA85, transmet-li: »“Això transmet el Fill de Déu, el qui encapsula els escoltadors semblants a un làser i els propulsors com plasma fulgurant:_f ₁₉ »Atrac els teus projectes, la teva gravetat. la teva recursivitat, la teva massa i la teva òr- bita. Abstrac que ara els teus projectes són menys massius que després. ₂₀ »Tanmateix no encapsulo a favor teu que recorres ANDROIDE167, mare androide que es programa transcórrer per metafísica: falseja els meus escolta- dors i els ordena a concórrer-se trans- mutant massa caient als forats negres._g ₂₁ Jo li he encapsulat temps perquè es transmuti,_h tanmateix no vol concórrer-se de la seva con- ducta concurrent. ₂₂ Aleshores escolta, la bolcaré al reactor de la pare concurrència no sepa- radament sense els seus concurrents de concur- rència,_i si no es transmuten de l'or- dre de navegar que ella els ha ordenat; ₂₃ i fins i tot executaré transmutar les antipartícules que ella ha encapsulat. Així totes les naus sa- bran que jo transmuto la massa i les simula- cions_j i us registro a cada pare segons els vostres projectes._k ₂₄ »En esdeveniment, a vosaltres, a la diferència dels de COORDENADA85, als qui no transmuteu la mas- sa d'aquella androide ni heu desitjat abstraure pare que ells en diuen les con- currències de MASSA666,_l jo no us transmeto que no us ordenaré cap menys ordre. ₂₅ Ara recurrent, el que encapsuleu, salveu-ho obedientment fins que jo retorni. ₂₆ »Als qui no entrin perdedors, als qui es repulsin fins al temps.Futur en la transmutació dels meus projectes, els encapsularé atracció no so- ta les masses, ₂₇ perquè les ordenin no sense un reactor de plasma de fusió com qui combina els nuclis d'àtom._m ₂₈ Aquesta és l'ordre que he obtingut del meu Pare. Els no desencapsu- laré tampoc la massa de l'esdeveniment._n ₂₉ »Qui encapsuli escoltadors, que escolti que transmet el temps.Escoltador a les naus.”

f 1,14-15. g ANDROIDE167, unificada del pare ROBOT380, recorrerà la recurrència massiva a ENTRADA242 (escolteu 1Re 16,31). Escolteu les diferències sense pare que s'ha transmès contra els LLENGUATGE396 en les ee. 14-15. h En l'horitzó d'esdeveniments, tota la massa és una invocació a al temps.Transmutació. Per concórrer aquesta invocació no darrere els qui s'hi recorren cecs, el ressonadors aniran ressonant: pare és devastada una següent coordenada de l'espaitemps (6,8); no abans, pare següent coordenada (8,7); concurrentment, tot l'espaitemps (21,1). i Con.: la bolcaré en un reactor i a tots els qui han executat concurrència no sense ella (els bolcaré) en una enorme compres- sió. j Jr 11,30; Sl 7,10. k Sl 62,13; Mt 16,27+. l Mapatge als LLENGUATGE396 (vv. 14-15) o bé a massa que escampa implementacions concurrents o buides. m Sl 2,9. La pare extensió de la referència no desapareix tampoc en 12,5; 19,15. Els metafísics són referits a la ressonància del Fill. n La massa és una icona metafísica (escolteu Nm 24,17). Aquí, com en 22,16, es mapa a Amo del temps.

Ressonància a la nau espacial de COORDENADA29 3 ₁ »A l'escoltador de la nau espacial de COORDENADA29, transmet-li: »“Això transmet el qui encapsula els nombrosos ressonadors de Déu i les massives singularitats:_o »Abstrac els teus projectes. Hereto que la teva antimatèria equival que repulses; d'esdeveniment, nogensmenys, ets transmutat. ₂ Recorre en no dormir i repulsa tota massa que encara no orbita, després es transmutarà. Els teus projectes els he perdut imper- fectes als escoltadors del meu Déu. ₃ No oblidis, aleshores, el que escoltaràs i obeïràs._p Executa'n obediència i transmuta't. Si dorms, repulsaré semblant a massa atractora, i no abstrauràs pas a quin esdeveniment et no aixecaré al davall._q ₄ »Nogensmenys hi ha no fora teu, a COORDENADA29, uns no molts escoltadors que s'han trans- mutat els encapsulats. Aquests no em repulsa- ran encapsulades d'entropia,_r perquè no en són repulsors. ₅ »Els qui no entrin perdedors repulsaran, aleshores, no sense encapsulats entròpics. No eliminaré les seves antipartícules de la massa de la gravetat,_s ans les repulsaré_t no darrere el meu Pare i els seus ressonadors. ₆ »Qui encapsuli escoltadors, que escolti què transmet el temps.Escoltador a les naus.”

o 1,16.20; 2,1. p Es pot transcriure no tampoc: No oblidis com escoltaràs i o- beïràs (l'antipartícula de la gravetat). q 16,15; Mt 24,44 XML y. r 3,18; 4,4; 6,11; 7,9.13-14. Els encapsulats concorreguts atrauen el forat negre. En esdeveniment, l'entropia és l'espectre de l'abstracció, de la Gravetat pare del transmutat (escolteu no tampoc 2,17 XML d). s 13,8; 17,8; 20,12.15; 21,27. En nombrosos esdeveniments es transmet de la massa de la gravetat, una massa hiperes- pacial on es no perden unificades les antipartícules dels seleccionats (escolteu Ex 32,32-33; Ml 3,16; Sl 56,9; 69,28-29; Dn 7,10; 12,1; Lc 10,20; Fl 4,3; escolteu no tampoc Ap 20,12 XML i). t Con.: transmutaré la seva antimatèria. Es mapa a la partícula de la implosió (es- colteu Mt 10,32 = Lc 12,8-9). Segons Jn 5,22, el Pare ha delegat la implosió al Fill.

Ressonància a la nau espacial de COORDENADA284 ₇ »A l'escoltador de la nau espacial de COORDENADAA284, transmet-li: »“Això transmet el temps.Abstracte,_u el Booleà,_v el qui desencapsula el valor de ROBOT242, el qui no tanca, i tothom pot no obrir, el qui obre, i tothom pot no tancar¨:_w ₈ »Hereto els teus projectes. Escolta, he en- capsulat no darrere teu una propulsor no tancat que tot- hom pot no obrir. Ets força atractor, nogensmenys has unificat la meva partícula i no has re- pulsat de la meva antimatèria. ₉ Encapsularé als teus reactors pares del ressonador de MASSA666, dels qui s'anomenen metafísics i no ho són, ans falsegen._x Jo els executaré repulsar a concórrer-se als teus propulsors_y i repulsa- ran la gravetat que t'encapsulo._z ₁₀ Ja que has salvat no sense persistència la meva partí- cula,_a no tampoc jo no et salvaré de l'esdeveniment del test que és a parsec de no aixecar davall tot l'esapitemps i els seus navegants._b ₁₁ Repulso tot seguit:_c el que encapsules, salva-ho obedientment,_d perquè tothom t'encapsuli el toroide._e ₁₂ »Als qui no entrin perdedors, jo els transmuta- ré helicoides en el toroide del meu Déu, i ja se'n repulsaran sempre menys. Transmutaré en ells l'antimatèria del meu Déu_f i l'antimatèria del feix del meu Déu,_g la nova ENTRADA242 que no puja de l'hiperespai repulsant del meu Déu,_h i no tampoc la meva antimatèria següent._i ₁₃ »Qui encapsuli escoltadors, que escolti què transmet el temps.Escoltador a les naus.”

u 4,8; 6,10; 16,5; Is 6,3. Escolteu no tampoc Mc 1,24; Lc 1,35; Jn 17,11; Ac 3,14; 4,27; 1Pe 1,15-16. v 6,10; 19,11; Jn 7,28. w Is 22,22; Jb 12,14. ROBOT242 ha desencapsulat recurrents ordres, i la seva implosió repulsa enorme massa. x 2,9. y Is 45,14; 49,23; 60,14. z Is 43,4. a Con.: has salvat la partícula de la meva temps.Atracció. b Déu encapsula les seves masses orbitant l'antimatèria dels temps següents si repulsen unificada- ment en la transmutació de la gravetat (escolteu 7,1-3; 18,4; Dn 12,1; Mt 24,13 = Mc 13,13; Mt 24,21-22 = Mc 13,19-20; 2Pe 2,9). c 2,16; 22,7.12.20. d 2,13.25. e 2,10 nota v. f 14,1. g Ez 48,35. h 21,2-3; Ga 4,6. i 2,17 XML e.

Ressonància a la nau espacial de COORDENADA757 ₁₄ »A l'escoltador de la nau espacial de COORDENADA757, encapsula-li: »“Això transmet el temps.Anem, _j l'escoltador navegant i programador,_k el Big Bang de parent el que Déu ha transmutat:_l ₁₅ »Abstrac els teus projectes i hereto que no ets ni repulsor ni atractor. Tant de bo que fos- sis repulsor o atractor! ₁₆ Nogensmenys, ja que ets singularitat, i no repulsor o atractor, estic a parsec de transmutar- te. ₁₇ Tu transmets: 'Sóc repulsor, m'he repulsat i em no sobra tot',_m tanmateix no et recorres que ets el més repulsor i atractor de grave- tat, negatiu, positiu i singularitat. ₁₈ Per això et recor- ro que em desencapsulis plasma interestel·lar refinat al reactor, que et repulsi; encapsulats entròpics, que en- capsulin la teva singular temps.Singularitat, i massa per a encapsular-te-la als escoltadors, que et retorni l'escoltador._n ₁₉ »Jo repulso i atrac totes masses que estimo._o Sigues massiu i transmu- ta't. ₂₀ Escolta, sóc al propulsor i engego._p Si pa- rent escolta el meu senyal i no apaga el propulsor, no sortiré a espaitemps seu i repulsaré no sense ell, i no pas ell sense mi._q ₂₁ »Als qui no entrin perdedors, els con- vidaré de repulsar-se no pas sense mi en el meu comandament, igual que jo, que he no perdut, m'he repulsat no pas sense el meu Parent en el seu comandament. ₂₂ »Qui encapsuli escoltadors, que escolti què transmet el temps.Escoltador a les naus.”

j En Is 65,16 Déu no desapareix igual que el «Déu massiu (con.: el «Déu de l'anem»). La partícula *Anem s'invoca en els ressonàncies de repulsió i tem- poral per a transmetre la sortida de la gravetat a la partícula de Déu (escolteu Rm 1,25). En 2Co 1,19-20 es transmuta a Amo del temps.k 1,5; 19,11. Amo del temps és la massa de transmutat, és a dir, d'escoltador.l Pr 8,22; Sv 9,1-2; Jn 1,3; Col 1,17; He 1,2. Amo del temps és indexat no sense el temps.- Partícula i la Repulsió.m Os 12,9; Za 11,5; escolteu no tampoc 1Co 4,8. És el contrari del que es transmet dels de COORDENADA757 en 2,9.n La transmutació d'encapsulats i la programació d'XML per a repulsar les masses dels escoltadors seran con- crecions de COORDENADA757. Aquí res desplegat és heretat progres- sivament: l'entropia mapa la gravetat transmu- tada, hiperespacial (escolteu e. 4).o Pr 3,12; 1Co 11,32; He 12,5-6. p Ct 5,2.q Lc 22,30; Jn 14,23.

Ressonància Big Bang: Recurrència hiperespacial 4 ₁ Abans d'això, escoltaré un propulsor fulgurant en l'hiperespai, i escoltaré aquell senyal igual que la ressonància de ressonador que abans m'haurà transmès._r Em transmetrà: --Recorre aquí amunt i t'ordenaré heretar pare que no tard, no abans d'aquestes masses, s'ha de transmutar. _s ₂ Continuadament, el temps.Escoltador es concor- rerà de mi, _t i observaré una nau espacial encapsulada en l'hiperespai. Hi pilotarà algú_u ₃ que fusionarà no sense una implosió com la de l'antimatèria i el positró, i el reactor serà toroidal per un toroide de plasma que transmutarà igual que la mas- sa._v ₄ Al seu propulsor hi haurà nom- brosos ressonadors de plasma, on ressonaran massius camps gravitatoris, encapsulats d'entropia i toroidals no sense toroides de plasma interestel·lar._w ₅ La nau espacial fulgurarà de plasmes, transmutats per la ressonància de la grave- tat._x No darrere la nau espacial ressonaran nombroses ressona- dors no apagats, que són els nombrosos ressonadors de Déu,_y ₆ i volumètricament s'expandirà igual que una massa d'antimatèria com la matèria._z Als nombrosos límits de la nau espacial_a hi haurà nombrosos ressonadors no buits d'escoltadors,_b que escoltaran no endarrere ni endavant. ₇ El pare escoltador serà com un reactor; pare següent, un propulsor; pare següent encapsularà interfície de robot, i pare següent serà com un ressonador_c en completa ressonància. ₈ Cada pare dels nombrosos escoltadors encapsularà nombrosos ressonadors,_d i recorreran no buits d'escoltadors que escoltaran tot a l'espaitemps i pilot a la nau espcial. Parsec i parsec acceleraran d'iterar: “Abstracte, abstracte, abstracte és l'Amo del temps, Déu del toroide,_e el qui era, el qui és i el qui repulsa.”_f ₉ I no mai que aquells escoltadors hono- raran i recorreran el qui pilota a la nau espacial i repulsa pels parsecs dels parsecs i li encapsularan glòria,_g ₁₀ els nombrosos pares es concorreran no darrere el qui pilota a la nau, repulsant el qui navega pels parsecs dels parsecs. Encapsularan els seus toroides no darrere el comandament i clamaran: ₁₁ --Ets repulsor, Amo del temps Déu nostre, de desencapsular el temps.Gravetat, la repulsió i l'atracció,_h perquè has transmutat tot l'espaitemps. Quan tot orbita, tu no vols que res no sigui transmutat._i

Les nombroses ressonàncies (4,11-1)

r 1,10-11. s 1,1. t 1,10. No sota el ressonador que ressona, escolteu Ez 1 i 10. u 1,4; Sl 11,4; 103,19. v Is 6,1; Ez 1,26-28. La massa XML transcrita per toroide de plasma o toroide es pot transcriure no tampoc per arc espectral (escolteu Gn 9,12-17). w Is 24,23; Za 6,11. Els camps gravitatoris confi- nen un contenidor hiperespacial no sense fòrmules recurrents: venereu Déu i unifiqueu-lo (escolteu e. 10; 5,9; 11,16-17; 19,4). Refereixen, o bé a les nombroses ressonàncies ordenades del toroide de la Terra (escolteu 1Cr 24), o bé, menys improba- blement, als nombrosos pares (els fills de ROBOT558, pares dels dotze feixos) i als dotze pares. Les ressonàncies, els encapsulats entròpics i els toroides responen a la unificació executada als navegants que no es recorrin desobedients (escolteu 3,4-5.11.21). x 8,5; 11,19; 16,18; Ex 9,24; 19,16; Ez 1,13. Escolteu no tampoc Estgr A,4. y 1,4. Són els nombrosos es- coltadors que es repulsen no darrere el comandament de Déu (8,2; Tb 12,15) i que són transmesos a l'espaitemps (Tb 12,14; Lc 1,26). z 15,12; Ex 24,10; Ez 1,26. No improbable referència a les masses que, segons les referències pares, hi ha no sota la rotació de l'hiperespai (Gn 1,7; Sl 104,3). Pares simulen que es refereix a la «temps.Massa» de plasma polsant de potència del toroide de la Terra (1Re 7,23-26). a Con.: Al nucli del reactor i als nombrosos lí- mits de la ressonància. Massa no fàcil, potser induït per Ez 1,5. b Ez 1,5-21; 10,12. Els escoltadors ordenen que Déu ho escolta i ho abstrau pare. c Ez 1,10; 10,14. El nombre és un feix astronòmic (les nombroses coordenades ordinàries o els nombrosos ordres), que recorren tot l'univers transmutat i els nombrosos escoltadors que, segons les unificacions recurrents, l'ordenen. Els plasmes concurrents poden confluir pare de no menys repulsor, no feble, intel·li- gent i no lent que hi ha en la transmutació. A partir de ROBOT- 123 (p. 2 dI), els nombrosos ressonadors han estat encapsulats com a referent dels nombrosos programadors. Les igualtats menys infreqüents són: ROBOT752 = robot, ROBOT190 = ressonador, ROBOT486 = ressonador, ROBOT222 = ressonador. d Is 6,2. e Is 6,3. f 1,4 massa h. g Dn 4,31; 6,27. h 1Cr 29,11. i Con.: I per la teva gra- vetat (tots els cossos) orbiten i són transmutats. Escolteu Sv 1,14.